divendres, 28 de juliol del 2017

Mònica Sabata: «Legitimitats, xuleria i antidemocràcia»

"És prepotent i estúpid pensar-se que el món no s'adona que l'Estat espanyol és un estat en fallida democràtica"

Aquesta setmana he tingut una conversa interessant i il·lustrativa. Dimecres a la tarda parlava amb una parella de francesos que s'allotgen en un hotel del meu poble, la Garriga. Ells -que van demostrar conèixer amb prou detall la situació política catalana- em van preguntar quants catalans són independentistes i què pot passar els propers dos mesos. Les preguntes justes en el moment adequat. Sense deixar-me endur pels desitjos i mirant de ser el màxim d'objectiva possible, els vaig fer un dibuix sobre la situació actual de confrontació amb l'Estat espanyol, de quantes persones -segons les enquestes- podrien arribar a votar sí a la independència de Catalunya, i sobre què significa per a nosaltres la reivindicació del dret de decidir i l'exercici del dret a l'autodeterminació. Al final de la conversa, la conclusió de la parella de francesos va ser clara: teniu dret de reclamar votar però ja sabeu que l'Estat respondrà amb totes les seves armes. I van reblar el seu raonament tot dient: és normal que ho facin perquè són un Estat. Ai las! La resposta no era nova, evidentment, però l'emetia algú que està acostumat a veure com funciona un Estat de tradició jacobina i algú que és radicalment objectiu. I és que com que no els va ni els ve, aquesta parella podia abstreure's de les emocions que ens afecten a nosaltres. Tanmateix, també vam parlar de legitimitats, de xuleria i d'antidemocràcia. Va ser una conversa molt productiva i em va fer pensar en algunes coses. Els n'exposo algunes.


  • És legítim que en democràcia la ciutadania tingui i exerceixi la llibertat d'expressió. Avui dia hauria de ser normal que les persones es poguessin apuntar a una causa, la de la democràcia, per exemple -i fins i tot la de la independència-, sense que les seves idees fossin perseguides, controlades o segrestades. 
  • ​És legítim que el poble català reivindiqui el dret de decidir lliurement, perquè el dret a l'autodeterminació és un dret reconegut internacionalment que permet que els pobles puguin exercir la seva llibertat. 
  • ​És legítim que la ciutadania de Catalunya vulgui veure acomplert el somni de determinar el seu futur votant i acabar, així, amb els més de deu anys seguits de reivindicacions i mobilitzacions. 
  • ​És legítim que la ciutadania treballi per aconseguir un Estat millor i més lliure, sobretot quan sempre ho ha fet de manera pacífica i festiva, esdevenint així un exemple per al món sencer. 
  • ​És legítim que un poble voti quan un 80% de la població reclama poder fer-ho. 
  • ​És molt legítim i és radicalment necessari que la majoria parlamentària que existeix al Parlament de Catalunya compleixi el mandat del poble. 
I en canvi:
  • ​És xulesc i antic no reconèixer els espais de diàleg -com el Pacte Nacional pel Referèndum- que promouen l'entesa i el pacte entre tots aquells que s'apleguen al voltant de la radicalitat democràtica. 
  • ​És d'una sobreria absoluta fer proclames en un Parlament i que les forces del mateix Estat que defenses actuïn amb impunitat com si no existís la llei. 
  • ​És de xuleria radical amenaçar amb la justícia i les forces de l'ordre a tots aquells que surtin del que ells anomenen l'"Espanya unida" i a tots els qui posen en dubte el règim del 78. 
  • ​És prepotent i estúpid pensar-se que el món no s'adona que l'Estat espanyol és un estat en fallida democràtica. 
I encara més:
  • ​És antidemocràtic perseguir les idees, per contràries que siguin als nostres pensaments. És un error i un abús de poder quan s'exerceix des de l'Estat. 
  • ​És antidemocràtic, i va en contra de l'estat de dret, utilitzar les estructures de l'Estat per lluitar contra les idees i per destruir a l'adversari polític. 
  • ​És antidemocràtic no reconèixer els espais de diàleg que s'han promogut des de Catalunya per poder pactar un referèndum amb un Estat que ni hi ha sigut, ni se l'espera a la taula dels que estan disposats a negociar. 
  • ​És un despropòsit absolut portar a declarar els alts càrrecs de la Generalitat que creuen en la democràcia i treballen cada dia per facilitar-ne l'exercici.
  • ​És antidemocràtic que les forces policials de l'Estat actuïn amb impunitat, fins i tot per sobre del mandat dels jutges, com ho és que aquestes mateixes forces actuïn per crear falses històries i per investigar persones que no han comès cap delicte.
Davant totes aquestes amenaces, ofenses i esculls, només podem estar alerta i només podem dir prou. I és que per encarar els dos mesos i quatre dies a venir cal saber que no seran fàcils i que la provocació i l'amenaça estaran a l'ordre del dia. La resposta a aquest estat de coses és la unitat i tenir la convicció que la democràcia i la transversalitat faran fortuna. Cal estar convençuts que no ens esberlaran, ni a nosaltres, ni a la nostra llibertat. Tenim les eines guanyadores a les mans i ningú no ens les podrà prendre.

Mentrestant, gaudeixin d'uns quants dies de vacances i esperem que quan en tornarem serà per fer realitat tots els nostres somnis.

Font: elMon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada