Des que Catalunya va ser sotmesa al règim monàrquic absolutista l’any 1714 que ha intentat transformar i modernitzar Espanya. Ha lluitat per construir una Espanya federada, mancomunada o autonomista, però sempre ha fracassat estrepitosament i ha quedat encara més trepitjada. El catalanisme polític ha pretès mantenir durant més d’un segle l’exotisme de ser l’únic nacionalisme europeu que no aspirava a la seva plena realització nacional, sinó a mantenir el cove prou ple per tenir contenta la parròquia. La sentència del TC del 2010 contra l’Estatut va servir perquè, per primera vegada, la societat catalana es reclamés com a nació i passés a ser el subjecte actiu de les seves reivindicacions per comptes d’adreçar un missatge a Madrid. Però tampoc no va servir perquè Espanya escoltés.
Fins el 14 de juliol del 2017, dia en què Carles Puigdemont ha donat un missatge que mai abans s’havia enviat. Els màxims dirigents del país estan disposats a assumir la seva mort civil per posar les urnes i aplicar-ne els resultats. Cap inhabilitació, cap saqueig al patrimoni ni cap amenaça no distrauran el nou executiu català d’aquest objectiu. Els que s’han quedat a Palau van a totes. O tot o res. O guanyen o ho perden absolutament tot. Sense mitges tintes. Per això a Madrid li ha durat poc l’alegria del cessament de Baiget, que els havia fet creure que el setge a la vida personal i patrimonial dels líders del procés seria suficient perquè els tremolessin a tots les cames, pleguessin veles i supliquessin un peix al cove que els permetés retirar-se de la vida política amb una certa dignitat.
L’anunci de canvis al Govern és un gir argumental que encarrila el final del full de ruta amb un front de la màxima confiança de Carles Puigdemont. Un desafiament a la por i l’amenaça. Els que han tingut por de situar-se a la primera línia de foc, una por ben legítima tenint en compte que l’Estat espanyol no dubta a emprar la repressió judicial i patrimonial pròpia d’una dictadura, han fet un pas al costat, i els que s’han quedat o s’hi han incorporat assumeixen que s’ha acabat la festa.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada