Ja és oficial: l'ambigüitat transitòria dels «comuns» ja és definitiva. No accepten que el referèndum serà un referèndum i no cridaran a la participació. Quan creiem que Iniciativa ja no existia, hem descobert que està més viva que mai, i ha imposat la seva cosmovisió a l'espai de Colau, Domènech, Asens i Pisarello.
El marc de referència dels líders dels «comuns» és espanyol. La independència molesta i distorsiona els seus plans. El seu objectiu polític és mantenir unida Espanya sota un nou règim polític que superi el de la Transició. És una meta política tan respectable com la de l'independentisme, però infinitament més difícil. Si la independència és una tasca gairebé heroica, canviar Espanya és metafísicament impossible.
Convé fer una distinció molt important, però. Els líders pensen en clau espanyola, però els seus votants són ciutadans catalans que –majoritàriament– volen decidir, i saben que el referèndum serà una oportunitat única per fer sentir la seva veu, sigui quina sigui. Per això, convé passar pantalla de seguida dels líders, i concentrar-se en els seus votants, per mobilitzar-los i assegurar-los que la seva veu serà escoltada.
Serà una dificultat afegida que l'ajuntament de la capital del país no col·labori amb el referèndum, és evident, però és quelcom fàcilment superable des del punt de vista logístic. Ada Colau governa Barcelona somiant amb un salt a la política estatal, però comet un greu error de càlcul. No es pot descartar que –com ha passat en altres referèndums arreu d'Europa, com el del Brexit o els de la Constitució Europea– molts ciutadans descontents amb la poca efectivitat del govern municipal (ho explicava ahir Ferran Casas en aquest mateix espai) decideixin fer servir l'1-O per manifestar el seu enuig i decepció. La manca de suport dels «comuns» pot acabar esperonant la participació a Barcelona.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada