Bernat Dedéu : «Ja estem intervinguts»

Coincideixo totalment amb el doctor Enric Vila quan diu que la millor notícia de totes les enquestes que s’han publicat fins ara sobre el referèndum és l’augment del vot contrari a la independència, un fet que demostra de nou que els electors, pensin el que pensin, sempre acaben fent costat a les administracions que prenen decisions valentes. Encara que sembli paradoxal, Puigdemont i Junqueras l’encertaren de ple quan, a l’entrevista amb Sanchis, van prendre’s molt seriosament la possibilitat que la votació convocada pel Govern acabi amb una victòria del no, la qual cosa faria inevitable unes eleccions autonòmiques i un temps imposat de guaret per a l’independentisme. Com més es desvinculi el referèndum dels partits que l’impulsen (i de les seves misèries respectives) més s’empoderarà els ciutadans i la crida al vot també serà més efectiva.

No és cap casualitat que la determinació del Govern hagi dut figures públiques contràries a l’independentisme com ara Eduard Punset a manifestar-se a favor d’anar a votar l’1-O i que aquesta eixida de l’armari a favor del referèndum, complementada amb l’afegit d’alguna celebrityinternacional com ara Yoko Ono, s’hagi volgut contrarestar des d’El País amb una llista de socialistes catalans contraris a la votació. Això pot semblar anecdòtic, però a mesura que augmentin les figures públiques que es decanten per anar a votar, la posició dels abstencionistes es farà molt més difícil i molts d’ells, creieu-me, acabaran preguntant a Miquel Iceta per què collons es fotia una paella el dia en què es va jugar el futur d’Espanya i no els va defensar a les urnes. Igual passarà amb Colau, no ho dubteu, si tanca les portes de l’Ajuntament a la democràcia.

L’administració espanyola està veient que no podrà castrar els votants del noamb el mateix llenguatge racista i criminalitzant amb què ha volgut tenallar la iniciativa dels independentistes i per això —fracassada la via judicial— ha començat a amenaçar-los amb tota la qüestió del FLA. El moviment tornarà a ser estèril, perquè amenaçar amb la intervenció econòmica una administració que ja està intervinguda d’antuvi és una reiteració sobrera, però sobretot perquè l’orgull dels votants del no començarà a emergir de debò si l’administració central no només els impedeix votar sinó que impulsa la prohibició a força de tenallar més les finances de la Generalitat. Fa dies, un taxista barceloní em va dir tot irat que si no el deixaven votar, agafaria una emprenyada com una mona i es faria independentista. L’exemple supera la sociologia de cafè.

Puigdemont ha fet santament afirmant que no farà cas a una possible inhabilitació i es demostra per enèsima vegada que el president i el referèndum surten reforçats quan el Molt Honorable es preocupa molt més per la dignitat dels seus electors que no pas pel futur del seu propi partit. Jo del Govern iniciaria una campanya oficial pel referèndum que inclogués institucionalment les veus contràries a la independència que volen votar. Com més neutral sigui l’administració i més determinada estigui a fer realitat la sobirania del vot dels electors més ajustat i realista serà el resultat del proper 1-O. Com ja he escrit manta vegada, l’única (i irreal) opció que Rajoy té d’aturar el referèndum és l’ús de la violència, un procediment que Espanya no es pot permetre sota risc d’aïllament internacional. Fins ara, Rajoy ha combatut els seus enemics. Ara cal enfrontar-lo als seus amics.

Font: elNacional.cat