Jofre Llombart: «Amb només un 48% de participació?»

"De la mateixa manera que no es va tenir en compte la opinió dels qui no van anar a votar l’Estatut, l’OTAN o les eleccions espanyoles; l’1 d’octubre ha de passar el mateix: comptar vots"

És legítim que s’apliqui una decisió votada només pel 48% del cens? Cal suposar que sí si tenim en compte que l’Estatut tan retallat i enyorat pels mateixos actors va ser votat el 18 de juny del 2006 per un 48% dels catalans amb dret a vot. Li van donar suport un 73% de les persones que van anar a les urnes, és a dir, 1,8 milions de catalans. Ningú va qüestionar l’Estatut del 2006 malgrat que, de tots els catalans majors d’edat, només va tenir el suport efectiu del 35% si apleguem els que no van anar a votar i els que van votar no. Bàsicament perquè a ningú se li va ocòrrer sumar abstencions i vots negatius per intentar tombar-lo. De fet, amb 12 vots de 12 persones, els 12 magistrats del Tribunal Constitucional ja n’hi va haver prou. I d’aquella pols, aquests fangs.

Més legitimitats: Mariano Rajoy és president després que el PP obtingués un 33% dels vots el 26 de juny de l’any passat. D’acord, va necessitar el vot afirmatiu de Ciutadans. Molt bé: un 13% més. En total, un 46%. El president del govern espanyol és president amb un 46% dels vots, la suma de PP i de Ciutadans. Espanya és membre de l’OTAN perquè va sortir un nítid sí en el referèndum del 1986. El vot favorable a l’Aliança Atlàntica va suposar un 53% dels emesos. Estaven cridats a votar 29 milions de ciutadans espanyols, dels quals 17 van anar a votar. D’aquests, 9 milions van votar sí. Malgrat que Aliança Popular va promoure l’abstenció en aquella consulta, ningú no va qüestionar el sí a l’OTAN pel fet que, de manera activa ‘només’ 9 milions de 29 hi donessin suport. Novament, una mica menys d’un terç. I ni tan sols ho va deslegitimar aquella Aliança Popular que va cridar al boicot.

L’Estat espanyol donarà per invàlid el referèndum de l’1 d’octubre passi el que passi. Voti un 40% del cens o voti un 60. Surti el sí o... bé, no... Si sortís un no, de manera màgica es donaria total credibilitat al resultat. Només cal comprovar l’alegria i amplificació demoscòpica que ha provocat la pregunta del CEO en què es demana sobre el suport a una Catalunya independent. Però de la mateixa manera que no es va tenir en compte la opinió dels qui no van anar a votar l’Estatut, l’OTAN o les eleccions espanyoles; l’1 d’octubre ha de passar el mateix: comptar vots. Perquè si no, al final es produirà la paradoxa temuda per l’espanyolisme: que la única possibilitat que haurien tingut per evitar la independència de Catalunya hauria estat pactar un referèndum i guanyar-lo.

Font: elMon.cat