El president de l'ANC sosté que l'Estat "perdrà" tant si "s'arrisca a tolerar el referèndum" com si impedeix posar urnesSánchez afirma que Rajoy passarà de dir que no hi haurà referèndum "a cridar a l'abstenció i el boicot", i admet que "no hi haurà una segona oportunitat a curt termini"
"Al Govern no li demano que m'expliqui com comprarà urnes, li exigeixo que n'hi hagi", exposa sobre el treball de l'executiu
Jordi Sànchez (Barcelona, 1964) és el president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), que aquest dijous ha presentat els actes de la Diada de l'Onze de Setembre. Una cita especial, que l'entitat planteja com la culminació dels darrers anys de mobilització. En una conversa reposada amb NacióDigital, Sànchez -convençut que el Govern completarà els preparatius del referèndum tot i els obstacles que posa Madrid- argumenta que l'Estat ho té "molt complicat" per guanyar el pols al sobiranisme. Segons el seu parer, l'única opció que li queda al govern espanyol i a les forces polítiques que li donen suport és alimentar el "no" a la independència en la votació de l'1 d'octubre.
- Jordi Cuixart reclamava en una entrevista a NacióDigital que "si hi havia algú que estigués bloquejat per la por, que s'apartés". Pocs dies després, Carles Puigdemont remodelava el Govern. Hi havia massa dubtes amb el referèndum al Govern?
- No n'hi havia de dubtes. Hem de reconèixer que la gent que ja no és al Govern ha tingut una actitud molt lleial i honesta, cedint unes responsabilitats a altra gent que podia estar en millors condicions de fer-ho. El compromís amb el referèndum de les formacions sobiranistes que són al Govern, tant el PDECat com ERC, i també de la CUP, Demòcrates i MES al Parlament, és inequívoca. Però també hem de dir que el president de la Generalitat necessitava tenir un equip conscient per arribar fins a l'1 d'octubre. El Govern que va deixar d'existir divendres passat, arran de la remodelació, era un Govern fet no per anar a un referèndum sinó a unes eleccions constituents. El Govern del divendres a la tarda és el Govern del president Puigdemont per anar a un referèndum contra la voluntat de l'Estat. I el missatge és inequívoc. L'Estat ha intentat desarticular, desmoralitzar i amenaçar els responsables polítics d'aquest país per frenar el referèndum, i la resposta ha estat un compromís dels homes i les dones del Govern de Puigdemont per arribar fins a l'1 d'octubre. I això dignifica la gent que avui és al Govern, començant pel president i el vicepresident, però també dignifica les formacions polítiques que el sostenen. I dignifica, i molt, i cal dir-ho públicament, la gent que ha entès que el servei que podien fer en aquests moments era des d'altres posicions.
- Però costa una mica d'entendre que fos un Govern apte per complir amb un full de ruta que preveia una declaració unilateral d'independència (DUI) i, en canvi, no fos un Govern pensat per fer un referèndum.
- Ens hem de situar a les eleccions del setembre del 2015, que desemboca amb la presa de possessió de Puigdemont el gener següent. Apareixia l'element de la DUI, efectivament, però apareixia en el marc d'unes eleccions que s'identificaven com a constituents. Han passat moltes coses des de llavors. L'estat espanyol s'ha posicionat d'una manera molt clara negant qualsevol legitimitat i legalitat en l'organització d'un referèndum. El referèndum entra en escena la tardor del 2016 i, per tant, és perfectament normal que tothom s'hagi reubicat. Voldria treure el màixm de ferro a la remodelació del Govern a l'hora d'intrepetar-ho com una debilitat. Aquesta remodelació és la resposta a una decisió de l'Estat, que voli trencar el Govern de la Generalitat, i la legitimitat i legalitat dels nostres representants. Davant d'un Estat que ens amença amb la presó, un Estat que ens amenaça amb l'espoli del propi patrimoni, un Estat que ens amença amb inhabilitacions, un Estat que no té cap mena de vergonya per negar que els ciutadans es puguin expressar a les urnes, la remodelació del Govern indica que l'Estat no és prou fort per impedir que l'1 d'octubre es voti amb la màxima normalitat. Aquest referèndum es fa contra la voluntat de l'Estat. I el Govern està absolutament compromès. En primer lloc, és difícil posar-nos a la pell de les persones que estaven a l'executiu, i determinar què passava pel seu cap fa 18 mesos i què hi passa ara. I, en segon terme, hem de viure amb normalitat democràtica la remodelació de qualsevol govern si el que pretén aquest executiu és afrontar els reptes amb la màxima plenitud, capacitat i eficàcia.
- Per tant, l'ANC, que arrossega la societat civil sobiranista, té la percepció que ara tothom està alineat?
- N'estem absolutament convençuts. Pel que coneixem i pel que sabem, no tenim cap mena de dubte que aquest Govern farà possible l'1 d'octubre. També he de dir que dijous passat, 24 hores abans de la remodelació del Govern, tampoc en teníem dubtes. Sabem del compromís del president. I també sabem del compromís del vicepresident, i dels dos partits de l'executiu. I això és el que a nosaltres ens determina. Tot es pot veure com una ampolla mig buida o mig plena, però a nosaltres ens agrada veure-ho amb l'ampolla mig plena. El que avui tenim sobre la taula és una qüestió de dignitat de país. El catalanisme ha girat. El catalanisme polític que va néixer fa poc més de cent anys portava incrustat un ADN que deia que sempre, en el darrer moment, després de presentar les seves demandes estava disposat a acceptar les contraofertes que podien arribar de Madrid. Aquest catalanisme sempre posava per davant acceptar el que venia de Madrid en lloc de preservar la demanda nacional. Avui, afortunadament, el catalanisme ha evolucionat. El catalanisme social fa set anys va guanyar el carrer i el catalanisme polític, que governa, és un reflex molt clar del gir que ha fet la societat. I aquesta variable és determinant. És la que ens permet afirmar que som cavall guanyador.
- Entén que hi hagi gent que tingui por, ja sigui funcionaris, càrrecs electes o alcaldes?
- La por és legítima, forma part de la condició humana. Per tant, ningú ha de tenir vergonya de sentir-se amb poques energies per fer front a una qüestió molt seriosa, la d'un Estat amb voluntat de castigar. Però amb la mateixa claredat que dic això, i recordant que ningú està obligat a ser en cap posició en la qual no se senti còmode, també demano que tothom que cregui que no ho pot fer tingui la capacitat de reconèixer-ho i de no ser un obstacle. Aquesta és la força que tenim. Als centenars d'alcaldes i alcaldesses, de servidors públics i de funcionaris els transmeto dos missatges. Primer, que la por és legítima però hi ha menys motius dels que l'Estat ens vol fer creure per tenir por. L'Estat no té tanta capacitat d'actuar contra tanta gent. I segon missatge, no actuem sols. Som milers de persones les que estem compromeses amb l'1 d'octubre. Però si, malgrat tot, hi ha algú que creu que no pot donar el millor d'un mateix, ningú s'ha de sentir responsable de res que no vulgui fer. Aquest és un procés que respecta la llibertat de la gent. La percepció d'acompanyament que existeix entre els responsables polítics i la percepció que hi ha un equip gran que és multitud que està disposat a guanyar dignament l'1 d'octubre ens dona una força i una seguretat que és el que, alhora, debilitat l'Estat. Si la nostra resposta és col·lectiva, l'Estat ho té molt i molt difícil.
- S'esperava tants entrebancs logístics en la preparació del referèndum?
- Que em puguin generar més o menys neguit és una cosa, que era esperable, per descomptat. Organitzar un referèndum amb màximes garanties i normalitat tenint un Estat a la contra no és fàcil. Ja no va ser fàcil fer un 9-N i no era un referèndum. Però que no sigui fàcil i que hi hagi moments de neguit no vol dir que no hi hagi la certesa que el Govern està fent tot el que és necessari per poder votar l'1 d'octubre amb la màxima normalitat. Probablement, hi haurà alguns aspectes que no s'assoliran amb l'èxit absolut però no serà perquè no s'hi hagin dedicat tots els esforços sinó pel poder que pugui exercir l'Estat. Tenim un escenari complicat en el cas de la comunitat catalana a l'exterior, perquè la informació passa pel ministeri d'Afers Exteriors. El Govern ha demanat que la gent s'inscrigui. Tothom qui faci aquests passos tindrà oportunitat de participar en l'1 d'octubre.
- Considera que avancen a bon ritme els preparatius del referèndum?
- Avancen al ritme que en aquests moments pertoca. I no tenim cap mena de dubte que el Govern actua. Comparteixo el que va dir el nou portaveu de l'executiu. No s'ha d'explicar tot en qualsevol moment. Estem en una batalla molt complicada i davant tenim un Estat que hi aboca totes les energies per fer que l'1 d'octubre no existeixi un referèndum. Com a país, hem de garantir capacitat i eficàcia per sobre de qualsevol altra consideració. Al Govern no li demano que m'expliqui com comprarà urnes, li exigeixo que l'1 d'octubre hi hagi urnes; no li demano que m'expliqui com farà que el cens sigui consultable per qualsevol ciutadà, li demano que hi hagi cens i que sigui consultable. El que hem de demanar són resultats perquè, entre d'altres coses, l'Estat treballa a partir de la informació de la qual disposa per impedir el referèndum. Crec que tothom comprendrà que no és necessari que permanentment s'expliqui com es faran les coses, si això posa en risc que les coses es facin. El que demanarem a la Diada de l'Onze de Setembre al carrer és que l'1 d'octubre votem amb normalitat. Aquesta és l'obligació del Govern. I entenc que el president i el vicepresident ho estan garantint.
- La campanya de participació al referèndum queda en mans del Govern i, en mans de l'ANC i de molts altres, hi haurà la campanya pel "sí". Fins a quin punt veurem accions unitàries?
-La campanya unitària pel "sí" existirà en el moment que comenci la campanya oficial. Això serà la segona quinzena de setembre, com en qualsevol campanya electoral o de referèndums. Prèviament, què hi haurà? La propera setmana l'Assemblea presentarà, molt més desenvolupada, la precamanya. Som conscients que això ho hem de canalitzar d'una manera molt potent perquè volem que el "sí" sigui la resposta majoritària. I l'obligació de l'Assemblea és mobilitzar tota la gent perquè entengui que, més enllà del dret a l'autodeterminació, el referèndum el volem fer per guanyar-lo.
- Què pretén reflectir l'Assemblea aquest Onze de Setembre?
- El missatge és molt clar. És la culminació de la nostra pròpia trajectòria com a moviment social. És la culminació de tot l'esforç de les grans mobilitzacions. Aquest Onze de Setembre és quan tot conflueix. Nosaltres sí que ens creiem que l'1 d'octubre és la conquesta democràtica de la ciutadania. Aquesta serà una Diada en la qual ens ho juguem tot. Probablement, és l'Onze de Setembre més important des del naixement de la pròpia Assemblea. És el que, d'alguna manera, dona sentit a tot el que hem fet. Això va començar a les urnes i acabarà a les urnes. I després haurem de treballar per defensar el mandat de les urnes i l'aplicabilitat del resultat, que volem que sigui un "sí". I, com ha passat fins ara, l'Onze de Setembre anirà acompanyat d'una acció, que aquest any serà el canvi simbòlic de les samarretes. Demanem que la gent vingui a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb el carrer Aragó amb la voluntat d'escenificar també la cruïlla històrica en la qual es troba el país, i que porti les samarretes d'altres Diades o de lluites que donen sentit al compromís de la ciutadania. I, a partir d'una acció que es farà a les 17.14 hores, pretenem que tothom mostri la samarreta d'aquest Onze de Setembre, amb un sí inequívoc i un missatge clar, "referèndum és democràcia". Es tracta de transmetre un missatge de compromís, de culminació, de pluralitat i de suma.
- Parlavèm abans de la participació. Hi ha arguments per pensar que el "no" es mobilitzarà l'1 d'octubre?
- La lògica de l'acció col·lectiva porta a assegurar que, si hem fet bé la feina, l'1 d'octubre el "no" és mobilitzarà. Si el "no" decideix no participar, té un risc molt elevat de perdre per incompareixença en el partit. I ja sabem que, en el futbol, quan un equip no compareix al camp, no s'anul·la el partit sinó que qui no es presenta perd els tres punts en joc. Per tant, si el "no" no participa, perdrà per incompareixença. Però hem de tenir en compte que una part del "no" segur que hi participarà, per dignitat democràtica. Avui el referèndum està definit en dues posicions: els que diuen que la ciutadania ha de culminar un procés polític molt intens que Catalunya ha viscut els últims anys i, en un altre costat, els que diuen que els ciutadans no poden votar, perquè això ho decideix la gent de sempre, l'statu quo. Els mateixos que durant 40 anys no han fet absolutament res per evitar aquest conflicte, avui ens diuen que aquest conflicte no es pot resoldre democràticament en unes urnes. Hi ha molta gent al país que creu que la independència no és una opció sensata o que simplement no li agrada, però que sí que creu que el futur del país l'ha de decidir la ciutadania votant. Aquest "no" estarà mobilitzat. Qui en quedarà al marge? Aquella gent que té por de les urnes i que, amb la seva abstenció, voldrà fer creure que la ciutadania està en contra de votar. I la gent no està en contra de votar, té unes fortes conviccions democràtiques. Aquest serà el relat que veurem en les pròximes setmanes. Passarem d'escoltar Rajoy dient que no hi haurà referèndum a cridar directament a l'abstenció i el boicot. Però l'1 d'octubre a les 8 del vespre, quan els col·legis electorals tanquin, qui haurà de gestionar la decisió del poble Catalunya serà el nostre Parlament i el nostre Govern. I aquell dia, els que no hagin anat a votar, hauran fet tard. És una reflexió que els defensors del "no" han d'incorporar.
- L'única força política partidària del "no" que és favorable al referèndum és Podem. Esperen que Podem agafi aquesta bandera en la campanya de l'1 d'octubre?
- Podem ja ho està fent. I també té una part dins que és partidària del "sí". Però el que dignifica Podem és l'atreviment de dir que no es doblegaran a les pressions del sistema i de les institucions de l'Estat que els volen silenciar. Podem ser un abanderat del "no", però el més important és que Podem faci bandera de la dignitat democràtica. Estic convençut que encara sortiran més veus partidàries del "no" i de participar en el referèndum. Perquè, finalment, no participar-hi és assumir la imatge del senyor Rajoy. No m'atreviria dir que és la imatge del dictador, que aquesta setmana ha aparegut en alguns carrers, però sí la de Rajoy. La bona gent del "no", que vol un canvi honest per democratitzar la societat, les institucions i la vida política, realment accepta estar al costat del senyor Rajoy? Aquesta és la pregunta que la gent s'ha de fer. Qui ha parlat matí, tarda i nit en contrta del referèndum és Mariano Rajoy i Xavier García Albiol. Cadascú ha de saber al costat de qui està. Per això, l'1 d'octubre ens juguem moltes coses. La més important és el futur polític de Catalunya, però també ens juguem el fet que les decisions es puguin prendre amb la participació directa dels ciutadans. Qui ho nega, són els de sempre. I els de sempre avui porten la imatge del senyor Rajoy.
- Aquesta és una referència clara als "comuns". Catalunya en Comú no ha fet, per ara, una crida a la participació. L'ha decebut aquesta posició?
- M'hauria agradat que hagués estat una altra. Els "comuns", indiscutiblement, tenen un ADN de tradició democràtica i participativa molt sòlida. No és coherent aquesta cultura política amb les decisions que fins a data d'avui coneixem. Però estic convençut que les bases socials que han votat els "comuns", que és gent que ve de diversos espais de l'esquerra transformadora d'aquest país, estaran compromesos amb la dignitat democràtica que s'expressarà l'1 d'octubre. I no em preocupa. Però també vull fer una apel·lació directa als votants socialistes. Ja sé que el PSC ha anat reduint la seva capacitat d'incidència social, però estic convençut que hi ha molt votant socialista que no entén que la ciutadania no pugui expressar-se lliurement en un referèndum. Perquè el socialisme democràtic, que és lleial a les institucions però que té una voluntat democratitzadora profunda, no pot estar al costat d'aquells que pensen resoldre un problema polític només sortint al plasma, eviant fiscals o construint clavegueres de l'Estat. L'1 d'octubre és una qüestió de dignitat democràtica i nacional. Les dues són igualment importants. Quan ens apropem a la jornada del referèndum, molts ho veuran diferent.
- Feia apel·lacions als "comuns" i als votants del PSC. A Barcelona, governen els "comuns" i el PSC. Espera que l'Ajuntament de Barcelona contribuirà a obrir col·legis electorals?
- No en tinc cap dubte. No m'imagino ni l'alcaldessa Colau ni la gent del seu equip, començant pel senyor Pisarello, sortint de casa seva l'1 d'octubre sense haver posat tot el que tenen al seu abast per fer possible que els veïns de la ciutat puguin votar. Seria una renúncia tan radical a la seves essències, als seus orígens, que crec que no tindrien capacitat de sortir i de mirar als ulls dels seus veïns aquell mateix dia. Honestament, no contemplo aquesta hipòtesi. Sé que això ha fet córrer molta tinta. Estic convençut que quan pertoqui, i potser el que pertoca en aquests moments és esperar el decret de convocatòria, l'equip de l'alcaldessa de Barcelona farà el que calgui per pròpia trajectòria i coherència.
- En la resposta de l'Estat hi ha, segurament, la solució sobre quina pugui ser l'actitud dels "comuns". Tem una resposta suau de l'Estat i que això faci que els "comuns" s'estalviïn posicionar-se en la causa de l'1 d'octubre?
-No ho descarto. Els que estem construint el projecte democràtic del nou país no tenim un manual contrastat de com fer-ho, però l'Estat tampoc té un manual contrastat de com impedir que un poble que vol votar ho pugui fer. Per tant, l'Estat està treballant en diversos escenaris, sovint contradictoris. Crec que l'Estat, a data d'avui, està combinant una escalada verbal, aparentment contundent, amb unes accions molt lights. No s'han atrevit a actuar amb les amenaces que fa temps que ens han ensenyat. L'Estat avui és dèbil i ho demostra quan no s'ha atrevit a processar els membres de la mesa del Parlament, començant per la presidenta Forcadell. Perquè saben que si fan aquest pas, que en tenen ganes, hi haurà una resposta ciutadana que comportarà una transformació. Han frenat. La llei del Tribunal Constitucional, que va ser reformada fa dos estius per aturar el procés, no s'ha posat en marxa perquè no s'atreveixen. L'Estat també és dèbil. I aquest és un missatge que també hem d'enviar. L'Estat no s'atreveix a utilitzar els mecanismes que té perquè sap que són tan desproporcionats que se li acabaran girant en contra.
- Per tant, és possible que aquest Estat deixi votar?
- És una hipòtesi que no descartem. Intentarà evitar que les urnes no arribin al seu lloc, intentarà fer molta por per provocar que els qui han d'organitzar el referèndum es facin enrere, però no descartem que l'Estat acabi deixant votar. I el nostre posicionament és molt clar. També ens van dir que el 9-N seria un fracàs, i no ho va ser. L'Estat està atrapat en una estratègia dissenyada en aquest país, que és l'estratègia democràtica. Si s'arrisca a tolerar el referèndum, l'Estat perdrà, perquè els ciutadans faran la sentència de les urnes. Si impedeix la col·locació de les urnes, l'Estat se sentenciarà com a demofòbic i quedarà inhabilitat davant del món. Quan el president Puigdemont parla de referèndum o referèndum, és l'única estratègica gunayadora davant d'un Estat que porta anys sense moure un centímetre la seva actitud. Pels que volem una República catalana, el referèndum, com es diu en l'argot acadèmic, és un win-win. Tenim el camí perfectament marcat. I s'han de fer les coses bé, amb eficàcia, perquè no tindrem una segona oportunitat a curt termini.
- L'estratègia de l'Estat, per tant, és erràtica.
- Sí, només cal veure com actuen mediàticament. No menystinc l'Estat, és molt poderós i disposa de molts recursos, però actua de manera erràtica. Algú recorda on queda aquella voluntat de diàleg? La senyora Soraya Sáenz de Santamaría va aterrar a Catalunya i programava sopars i visites. Ja no ve a Catalunya? No havia de venir cada setmana? On la tenim? L'Estat és víctima del seu propi relat. S'ha arribat a creure que el procés era l'invent de quatre persones, d'un partit o d'un mitjà de comunicació. I cada vegada que des d'aquí ens hem fixat un objectiu, l'Estat ha dit que no el compliríem. S'han complert tots. Hi va haver el 9-N, cada any s'han fet mobilitzacions multitudinàries i la gent no ha fallat, es van fer els acords necessaris abans del 27-S per bastir un bloc que ens mostrés units, la disputa dins del sobiranisme va acabar amb l'elecció de Puigdemont, el bloqueig dels pressupostos es va resoldre i hem fet camí cap al referèndum, i el guanyarem. L'Estat s'ha cregut que tot això eren cartes de farol. I no ho són. Algun dia, potser d'aquí 20 anys, algun historiador espanyol reconeixerà els gravíssims errors estratègics que Espanya ha comès aquests últims anys, que comportaran la pèrdua de Catalunya com a part integrant d'Espanya. L'Estat no ha volgut moure peça, i ja és massa tard. L'única peça que pot moure és la de la mobilització del "no". La seva única esperança és que guanyi el "no". I, si no guanya el "no", el naixement de la República catalana a mitjà termini serà inevitable. A Madrid això alguns ho comencen a veure.
- Situem-nos en un escenari de celebració del referèndum i d'èxit de la votació. El sobiranisme s'ha de preparar per a una mobilització permanent?
- Lògicament, la conquesta del referèndum tindrà conseqüències a partir del 2 d'octubre. Per tant, quan els resultats hagin estat validats, el que caldrà és concretar el mandat de les urnes. A partir d'aquest moment, l'Estat també podrà reaccionar i, com sempre hem dit, la veu i el compromís de la ciutadania és el que permetrà que això avanci o que això s'aturi. Avui tenim una classe política al nostre país que de manera molt digna representa la majoria de la societat. Però també hem de dir que el dia que la societat deixi de ser exigent, la classe política es relaxarà. A partir del 2 d'octubre és quan realment caldrà demostrar que la concreció no la fa només un Govern o un Parlament sinó un país sencer. I ho haurem d'explicar al món. I, si això vol dir mobilitzacions, seran mobilitzacions.
- Aquesta setmana un article del «Financial Times» criticava l'immobilisme de Rajoy davant el procés català. Quin pes poden tenir aquestes lectures des de l'exterior?
- La comunitat internacional sap que l'1 d'octubre serà un dia molt important, però dona mostres d'un cert desànim veient l'immobilisme de Madrid. Probablement, la comunitat internacional no és feliç amb l'aparició d'una Catalunya independent, perquè el pragmatisme impera en les relacions internacionals. Però sap que l'estat espanyol no té cap actiu per desautoritzar el moviment que hi ha al nostre país. La comunitat internacional espera alguna cosa que no troba en el govern de Madrid. Aquest és un element molt determinant. Si no, com s'expliquen determinats editorials o l'interès per les opinions que, a porta tancada, les cancelleries més importants del món transmeten a Madrid i Barcelona? Catalunya és a l'agenda internacional d'una manera molt intensa. I m'atreveixo a dir que hi ha preocupació. Veuen el camí cap al referèndum i, al seu davant, un mur, que és el govern espanyol, que no fa els deures. Si Madrid no fa els deures, la comunitat internacional l'hi farà. Per això, hem de tenir una proposta molt seriosa. La nostra és una revolta democràtica sense precedents a Europa.
- TV3 va emetre aquest dimarts el documental de "Les clavegueres d'Interior", amb notable èxit d'audiència. Considera que en l'"operació Catalunya" hi ha hagut molts silencis còmplices?
- Absolutament. El que ha succeït en els últims anys a l'Estat ha implicat molta gent, molta gent que ha callat i molta altra gent que creu que aquesta manera d'actuar està justificada pel risc de la secessió. Finalment, què tenim davant? Un Estat que no ha tingut cap problema en dinamitar els elements bàsics d'un estat de dret o els ha supeditat a una causa superior, la unitat indivisible d'Espanya. El paradigma final és això. Per preservar la unitat d'Espanya, tot val. I aquí hi ha molts demòcrates que ho saben i que callen. No sé si, quan es fiquen dins del llit, la seva consciència els deixa dormir. Qui dubti del país que hem de construir, el que ha de fer és mirar-se, per exemple, aquest documental i pensar si té sentit continuar un minut més en aquest Estat. Un Estat que avui ha actuat així contra l'independentisme, però que demà ho farà contra qualsevol altra cosa que molesti el poder establert. El germen del totalitarisme és aquell que creu que la democràcia té només un valor instrumental. Si algú té dubtes d'anar a votar l'1 d'octubre, que miri el documental i que pensi si no val la pena obrir finestres i construir un país net i millor.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada