dijous, 20 de juliol de 2017

Joan Anton Font: «L’estat crea la sensació que tot el que fem pot ser un delicte»

Entrevista al secretari general de l'Ajuntament de Tarragona, que ha criticat les amenaces de l'estat espanyol als funcionaris municipals

L’estat espanyol va enviar fa dues setmanes una carta per a advertir els secretaris, els interventors i els tresorers municipals de les conseqüències de col·laborar en l’organització del referèndum. Joan Anton Font, secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, va respondre a la missiva signada pel secretari d’estat d’Administració Territorial espanyol i va dir-li que prejutjava com a il·legal una llei que encara no s’havia aprovat. ‘S’assembla més a una amenaça que no pas a una oferta col·laborativa’, va escriure. Conversem amb ell sobre aquesta carta, però també de les possibles vies que té l’estat espanyol per a evitar la participació dels ajuntaments en l’1-O.

—Pot actuar l’estat espanyol contra els ajuntaments que col·laborin amb el referèndum?
—L’estat pot fer el que cregui convenient, però una altra cosa és que hi hagi cap acció possible i cobertura jurídica per a fer-la.

—A què us referiu?
—Específicament, als ajuntaments no se’ls pot sancionar. L’estat no pot obrir cap expedient per infracció administrativa contra els consistoris. En tot cas, les actuacions han d’anar dirigides contra els càrrecs electes o els funcionaris. En el cas del referèndum, només hi ha disponible la via penal, i tampoc no crec que sigui efectiva.

—Què voleu dir amb ‘només’?
—L’estat pot presentar un recurs al contenciós administratiu contra l’acord d’un ajuntament de cedir espais per al referèndum, per exemple. Tanmateix, la resolució del cas pot tardar mig any o més. Per tant, quan hi hagi sentència, l’1-O ja haurà passat. No és una via efectiva.

—Tornem a la via penal, doncs.
—Penso que tampoc no té recorregut. El delicte de sedició queda descartat i només podríem parlar de prevaricació i desobediència. Si repassem les doctrines del Suprem i el TSJC sobre la prevaricació, i les sentències del 9-N, que són les més recents pel que fa al procés [Mas, Ortega, Rigau i Homs van ser absolts], es demostra que no hi ha delicte possible. En tot cas, la culpa seria del Parlament de Catalunya, però és un òrgan legislatiu i no pot prevaricar.

—I la desobediència?
—El mateix codi penal preveu que no existeix la desobediència quan l’actuació es fa en compliment de les previsions d’una llei. A més, perquè existís un delicte de desobediència, caldria que una autoritat competent notifiqués de manera formal –per exemple, el TC, si suspèn la llei del referèndum– contra la col·laboració a l’1-O. I a partir d’aquí, hauríem d’analitzar la viabilitat de notificar els nou-cents batlles de Catalunya, els dos-cents o tres-cents coordinadors electorals, els més de cinquanta mil membres de meses electorals i els milers de col·laboradors i representants de l’administració. No és operatiu.

—Fa unes setmanes, el secretari d’estat d’administracions territorials, Roberto Bermúdez, va enviar una carta als ajuntaments advertint-los que no col·laboressin amb l’1-O. Vau parlar d’amenaça, per què?
—Per diversos motius. Primer, pel moment en el qual s’envia. Segon, perquè mai, absolutament mai, la secretaria d’estat ni el ministeri no ens han enviat cap carta per a demanar-nos de col·laborar en res. En tercer lloc, es jutja com a il·legal una llei que encara no s’ha aprovat. En quart lloc, ens exigeixen que col·laborem perquè el referèndum no es faci. I finalment, ens recorden la responsabilitat que tenim en la fiscalització de despeses. Això té una lectura única i és amenaçadora: ‘Vigileu què feu, que actuarem’.

—L’estat pressiona els funcionaris municipals?
—Sí. L’estat ha creat un escenari on els funcionaris tenen la sensació que tot el que fan pot ser un delicte. La carta, simplement, aprofundeix en aquesta sensació. Per això reaccionem. Som professionals, ens sabem bé la llei i les nostres funcions.

—Segons la carta de Bermúdez, és la Generalitat que pressiona. Què en penseu?
—No sé quina mena de pressió exerceix la Generalitat, sobretot perquè encara no sabem del cert quina serà la nostra missió. La llei del referèndum només preveu que els ajuntaments cedeixin espais electorals i de propaganda (carrers, places, fanals, etc.). El cens, les meses, són temes que recauen sobre la junta electoral. Que un funcionari sigui en una borsa de voluntaris per a fer de representant de l’administració, de personal col·laborador o per a participar en tot el muntatge i desmuntatge dels col·legis electorals, com és lògic, no comporta cometre cap delicte, falta o infracció. És l’estat que genera aquesta sensació de delicte permanent, no pas la Generalitat.

—Com valoreu el comunicat del Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers Municipals de Catalunya (CSITAL), on diuen que seran fidels a la constitució espanyola?
—El contingut és el que ha de ser, però se n’han fet lectures interessades, com totes les coses que tenen a veure amb el procés.

—Què voleu dir?
—El col·legi diu, bàsicament, que es deixi tranquil el col·lectiu, perquè els professionals sabem quina és la nostra feina i que hem d’actuar d’acord amb el codi ètic. Al darrer paràgraf del comunicat es reprodueix una part d’aquest codi i es fa referència al principi de legalitat. Nosaltres sempre complirem la legalitat establerta en cada moment. Cal recordar que és un redactat del 2005, la legalitat eren l’estatut, la constitució i la normativa europea. Si canvia l’ordenament jurídic, canvia el marc legal, però no pas el codi ètic. Algú ha llegit, després de veure la paraula constitució, que és una manifestació de voler fer seguidisme i que no anirem en contra de la constitució. Però no és això.

—Com a secretari, depeneu de l’estat espanyol o de l’ajuntament?
—El secretari d’estat assegura, en la carta, que tenim dependència funcional de l’estat, però això no és veritat. Els secretaris, els interventors i els tresorers no tenim cap dependència funcional de l’estat. Exercim les nostres competències amb independència funcional, si no, no podríem complir les nostres funcions amb les garanties oportunes. Sí que és veritat que nosaltres formem part d’un cos estatal, el cos de funcionaris de l’administració, però depenem dels ajuntaments, que són els que ens paguen i on exercim les nostres funcions.

—Per què vau decidir de respondre la carta del secretari?
—Ja es va fer el 9-N, quan Llanos de Luna [ex-delegada del govern espanyol] va enviar un correu electrònic similar. Estem tips que se’ns intenti instrumentalitzar per qüestions que van més enllà de les nostres funcions. Però la cosa més greu de tot plegat és que el secretari d’estat lliuri primer la carta als mitjans de comunicació abans que als ajuntaments. És una estratègia purament mediàtica. Personalment, quan una autoritat posa en dubte la meva professionalitat i també intenta alliçonar-me, per una qüestió d’integritat, tinc el deure i l’obligació de respondre. No es pot callar.

—Heu rebut resposta?
—No, ni la rebré. No tenen arguments per a respondre-la. A més, la carta tenia un sentit clarament amenaçador i el seu objectiu ja l’ha complert.

—Com veieu que alguns ajuntaments no hagin registrat com a rebuda la carta?
—Des d’un punt de vista administratiu, han actuat correctament. Segons la nova llei de procediment administratiu, totes les relacions entre administracions han de ser en format electrònic. Per això alguns ajuntaments van enviar una resposta advertint que no s’havia rebut una notificació electrònica de la carta. Llavors l’estat té deu dies per a presentar-la.

—Teniu constància que ho hagi fet?
—No tinc coneixement que hagi passat. De totes maneres, la carta ja ha tingut l’impacte mediàtic que cercava.

—Quan s’acosti l’1-O, el PSC de Fèlix Ballesteros li demanarà un informe sobre el referèndum. Què fareu?
—No em puc posicionar ara mateix perquè encara no tenim la llei. S’ha presentat un esborrany i pot ser que canviï abans que s’aprovi al parlament. Quan la tinguem, hauré d’analitzar jurídicament les coses que se’m demanin. Però no se’m pot demanar un informe sobre la correcció constitucional o d’acord amb el dret internacional de la llei perquè no em pertoca. Suposo que em demanaran un informe sobre les conseqüències de la participació de l’ajuntament en l’aplicació del que diu la llei.

—Què us sembla l’esborrany de la llei?
—Té punts interessants, tot i que alguns necessiten ser desenvolupats. Crec que aquest procés obert de divulgació i de participació en el contingut inicial de la llei ajudarà a tenir un text legal fort. A més, considero que la part fonamental, la qual demanaven alguns per la seguretat de tot el que s’hagi de fer, queda coberta en l’article 3 i la disposició final primera [ací els podeu consultar].

—Heu parlat sobre el referèndum amb Fèlix Ballesteros?
—Formalment no. La relació entre el batlle i el secretari municipal és diària i molt estreta. Parlem de mil coses i, des d’un punt de vista determinat, és un tema que hem tractat, però no us revelaré res de l’àmbit privat. Us diré que tots els òrgans de govern de l’Ajuntament de Tarragona –el primer, el batlle Ballesteros– actuen des d’un respecte institucional i professional absolut.

—Què passarà si el TC impugna la llei de manera immediata?
—És de presumir que el parlament actuarà en conseqüència i hi haurà un pronunciament exprés per a explicar que, per aplicació de la mateixa llei, la suspensió no té efecte. Però són futuribles que s’hauran d’anar analitzant en el moment que passin.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada