dimecres, 5 de juliol del 2017

La guia per a votar al referèndum de l’1 d’octubre

El cens, el vot a l'exterior, la configuració de les meses, la sindicatura electoral, la participació...

Si el primer d’octubre guanya el sí en el referèndum, es proclamarà la independència immediatament, i de seguida començarà el procés constituent per a la formació de la república catalana. Ho preveu la llei que regula el referèndum, presentada avui al parlament pels diputats de Junts pel Sí i de la CUP. Quan falten poc més de tres mesos per a la data del referèndum, s’han fet públics tots els detalls que cal saber per a poder anar a votar. En un acte al Teatre Nacional de Catalunya, els diputats de Junts pel Sí Jordi Turull i Marta Rovira i el president, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, presentaven tots els detalls que faltava resoldre. Una informació que és accessible a la web Garanties.cat, que s’ha activat aquest vespre. Tot seguit us resumim tot allò que cal saber per a poder votar el primer d’octubre.

La pregunta: ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ Serà redactada en català, castellà i en occità a la Vall d’Aran. Es podrà respondre sí, no o en blanc, si no es marca cap de les dues caselles anteriors.

Per quin percentatge ha de guanyar el ‘sí’ o el ‘no’? L’opció que tingui més vots haurà guanyat el referèndum.

Hi haurà un mínim de participació exigit? No s’ha establert cap mínim de participació, atenent la recomanació d’organismes internacionals com la Comissió de Venècia: fixar un percentatge mínim de participació podria facilitar el boicot d’una de les parts.

Campanya: Les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya tenen el dret d’ús del 70% dels espais públics i dels espais informatius gratuïts en els mitjans públics destinats a la campanya. Els espais es repartiran de manera proporcional al nombre d’escons obtinguts en les darreres eleccions al parlament. El 30% restant es repartirà entre les organitzacions interessades acreditades, d’acord amb el nombre de signatures presentades.

Observadors internacionals: El govern i l’administració electoral fomentaran la presència d’observadors electorals internacionals. Per això convidaran organitzacions internacionals i observadors qualificats en aquesta mena de tasques.

La Sindicatura Electoral Nacional. Serà el màxim òrgan que regularà el funcionament i tot el procediment del referèndum. Serà formada per cinc juristes designats pel parlament a proposta dels grups parlamentaris. La Sindicatura validarà el cens electoral, que haurà d’elaborar el govern, i a partir del qual es farà el sorteig dels membres de les meses.

El cens. El govern elaborarà el cens de l’1-O a partir de les dades de la població de Catalunya, unes dades que elabora l’Oficina del Cens Electoral i que la Generalitat té a l’abast. Durant el procés electoral, com sempre, els ciutadans rebran la targeta censal per tal que hi puguin participar amb la màxima normalitat. El cens es fa a partir de les dades de la població de Catalunya, unes dades que elabora l’Oficina del Cens Electoral i que la Generalitat té a l’abast. Per tant, són cridades a votar les persones que tinguin dret de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya i que siguin inscrites al cens elaborat per l’Oficina del Cens Electoral de Catalunya.

El vot dels catalans residents a l’exterior: Podran votar sempre que formin part del Cens d’Espanyols Residents Absents (CERA) i que constin al registre del Departament d’Exteriors de la Generalitat. El vot es farà efectiu mitjançant un correu que s’adreçarà a les onze oficines que té el govern a l’exterior. Més infomació, ací .

Qui col·laborarà en l’organització del referèndum? La Generalitat no obligarà ningú a exercir aquest paper. S’obrirà una borsa i el govern acreditarà els agents electorals necessaris, que cobraran una retribució econòmica per les hores de feina, com es fa sempre. Els Mossos d’Esquadra i les policies locals garantiran la normalitat democràtica de la jornada electoral.

Quin serà el paper dels funcionaris? La llei electoral vigent aquests darrers trenta anys no ha previst mai la intervenció de treballadors públics en l’organització de les jornades electorals. Hi ha ajuntaments que, per defecte, designen funcionaris com a coordinadors electorals, però n’hi ha que no n’han designats mai perquè la llei no hi fa referència. El qui són imprescindibles són els representants de l’administració o agents electorals.

Què faran els representants de l’administració? Seran els encarregats de la logística de la jornada electoral: confirmar l’obertura dels locals, supervisar la configuració de les meses, recollir les dades relatives a la participació electoral i transmetre la informació de les dades de l’escrutini provisional de cada mesa al centre de recollida de dades. La Generalitat no obligarà ningú que no vulgui exercir aquest paper. S’obrirà una borsa i el govern acreditarà els representants de l’administració o agents electorals necessaris. La Generalitat serà l’encarregada de formar-los. Es preveu que en caldran més de set mil. La Generalitat els acreditarà a partir de la borsa que s’haurà creat.

Quins seran els punts de votació? Els mateixos que es fan servir sempre. Si hi ha cap canvi es comunicarà a cada elector.

Les meses electorals. Com s’elegiran els membres de la mesa? Tal com es fa en totes les eleccions, hi haurà un sorteig fet per l’autoritat electoral sobre el total del cens per triar els membres de la mesa i els suplents. Els membres elegits per sorteig rebran una notificació personal. Se’n podran excusar a la Sindicatura Electoral al·legant objecció de consciència. Si un membre de la mesa no es presenta i els suplents tampoc, se seguirà el procediment habitual i si manca cap membre per a constituir la mesa electoral el primer elector que hi hagi a la cua per votar passarà a formar-ne part.

Hi haurà vot anticipat per correu? No, només es podrà emprar el vot anticipat per correu en el cas dels catalans residents a l’exterior.

I els ajuntaments? Els ajuntaments hauran de col·laborar com fan sempre en una jornada electoral. El govern els demana específicament que posin a disposició els locals habituals de votació. La llei i la Generalitat garanteixen que a tots els municipis es podrà votar com sempre. Hi haurà un coordinador local, que serà un representant de l’administració designat per a coordinar el procés electoral a cada municipi. A diferència de la llei electoral espanyola, la llei que farà possible el referèndum no obligarà els secretaris municipals a ser els delegats de la Junta Electoral de Zona.

La proclamació de la independència es farà en una sessió ordinària al Parlament de Catalunya l’endemà passat de la publicació dels resultats definitius del referèndum. Això es pot esdevenir entre tres dies i catorze dies després del primer d’octubre, quan es farà una publicació provisional de resultats. Si guanyés el no, es convocarien immediatament eleccions autonòmiques.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada