Els mateixos que diuen que l’ascens de l’independentisme es deu a l’escola són els mateixos que van dir que a la manifestació de suport a Mas, Ortega i Rigau només hi havien jubilats. Si són jubilats, el més jove que ara tingui 65 anys va acabar l’escola el 1968, és a dir, encara quedaven quinze anys pel traspàs de les competències educatives de l’estat a la Generalitat. Potser sí que els van adoctrinar a l’escola, però per la franquista i ara han aconseguit l’efecte contrari a la “formación del espíritu nacional”.
Els mateixos que proclamen la Catalunya real com aquella massa majoritària i que no vol ni sentir a parlar d’independència obvia que a Catalunya hi ha 564 centres d’educació secundària i només una directora va denunciar pressions aquell 9 de novembre del 2014. La Catalunya real també és això.
Els mateixos que parlen, de manera despectiva, de l’oasi català com aquell territori en què uns i altres es tapen vergonyes són els que aquesta setmana han silenciat que aquesta única directora va ser candidata de Ciutadans en dues eleccions (municipals i espanyoles del 2015).
Els mateixos que diuen que a Catalunya no hi ha llibertat d’expressió són els que quan publiques que aquesta senyora és de Ciutadans t’acusen d’estar fent llistes negres. A la llibertat d’aquesta senyora de militar on vulgui, hi deu haver, imagino, la llibertat de dir que l’únic testimoni de càrrec de la fiscalia tenia una forta implicació política en contra, precisament, de la cosa que s’està jutjant.
Els mateixos que diuen que a Catalunya es persegueix el castellà han pogut escoltar com al judici més important fet en anys a Catalunya el fiscal Sánchez Ulled parla en castellà "perquè el que he de dir és bastant important que s’entengui correctament".
Els mateixos que diuen que a Catalunya només es parla del procés van votar en contra que la Generalitat pugui obligar les empreses de llum, aigua i gas a mantenir el subministrament a les famílies que no s’ho poden permetre els mesos d’hivern.
Els mateixos que diuen que Espanya mai havia estat tant descentralitzada callen quan es demostra que amb els fons europeus destinats al Corredor del Mediterrani s’han pagat les obres per fer el túnel entre Atocha i Chamartín de Madrid, una ciutat coneguda per la seva vocació mediterrània.
Els mateixos que diuen que els ciutadans de Catalunya mai havien tingut tanta llibertat estan a dos minuts de dir-te que no tens dret ni a preguntar si vols que Catalunya continuï formant part de l’estat espanyol. I que si ho planteges al Parlament et poden demanar penes de presó.
Els mateixos que diuen que a Catalunya qui roba és Pujol i no Espanya, com Bono aquesta setmana, obvien de manera reiterada els casos Gürtel (PP) o ERE d’Andalusia (PSOE). I sobre el fons de la qüestió, l’espoli, és el mateix govern espanyol el que admet que cada any Catalunya aporta 11.000 milions d’euros de més a l’erari espanyol. La Generalitat eleva la xifra als 16.000 milions.
Els mateixos que diuen que a Catalunya és un règim nazi impedeix que Catalunya obri la porta als refugiats.
Els mateixos que diuen que els mitjans de comunicació en català adoctrinen cap a la independència no han desmentit la falsedat, fàcilment comprovable, dita aquesta setmana per Esperanza Aguirre: “en Catalunya hay seis cadenas de televisión públicas pagadas por la Generalitat donde todo el dia se emiten proclamas”. Però anant, de nou al fons de la qüestió. Una pregunta: com s’explica que amb un 11% de share de TV3 hi hagi un 48% de votants de Junts pel Sí i de la CUP? D’on surten l’adoctrinament que quadruplica aquesta proporció?
En definitiva, els mateixos que diuen que a Catalunya s’adoctrina estan adoctrinant dient que a Catalunya s’adoctrina.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada