Font: elPuntAvui.cat
- Inici
- Qui som
- Com participar-hi
- El barri
- Actualitat
- Arguments
- Arguments/Dubtes (vídeos)
- Arguments/Dubtes (textos)
- Especial Indults
- Especial Finançament D+1
- Especial Estat centralitzat
- Especial Català perseguit
- Especial Dèficit fiscal
- Especial Atur a Espanya
- Especial Catalunya i Europa
- Especial Aranzels
- Especial Estafa del FLA
- Especial Prima de Risc
- Especial Espanya
- Especial Espoli fiscal
- Especial Pensions
- Especial Atur
- Especial Sostre dèficit
- Especial Impostos
- Fons documental
- Recomanem
divendres, 10 de febrer del 2017
Xevi Xirgo: «La catenària»
A mi em fa l'efecte que si vostès volten pel món, a la majoria de països no saben què és una catenària. En tot cas, no sé si els alemanys parlen tan sovint de l'obereitung, o els francesos de la caténaire com nosaltres de la catenària. Nosaltres sí. Hem incorporat el terme catenària com si fos el més normal del món. S'espatlla un tren, se n'espatllen tres, s'espatlla tota la línia, s'organitza un caos a Rodalies i sempre és culpa de la catenària. “És culpa de la catenària”, se sent a dir en un moment o altre mentre a l'andana s'hi van apilonant viatgers. I la gent, a mesura que ho va sabent, diu allò de “ahhh, és clar, la catenària!”. I s'ho diu com si fos la cosa més normal, com si la catenària no fos el “conjunt de cables elèctrics que van penjant suspesos per damunt de les vies del tren” (ho he tret del diccionari) sinó gairebé un membre més de la família. És com si jo ara a vostès els parlés amb tota normalitat dels cíceros, que és una unitat de mesura tipogràfica per la qual es regeix el material d'impremta. O que ara tots plegats parléssim amb tota normalitat de si ens cal o no un tonòmetre, que és aquell aparell que es fa servir per monitoritzar la tensió arterial, sanguínia o intraocular, durant unes quantes hores. Per a tots nosaltres, la catenària hauria de ser com el cícero o el tonòmetre, que poguéssim saber què és per cultura general o per si un dia juguem al Trivial, però que no n'haguéssim de parlar mai amb la normalitat amb què parlem de la catenària. I si no, facin marxa enrere mentalment i preguntin-se per què carai vostès saben què és la catenària. S'imaginen que bé que viurien sense que n'haguessin de parlar mai, d'ella? Doncs no. La catenària, gràcies al servei de Rodalies, forma part de les nostres vides diàries, i aquesta setmana n'hem tingut alguna mostra més. Un dia sí, un dia també, col·lapse ferroviari i línies sense servei amb retard. En quatre anys, apuntin-s'ho bé, del 2012 al 2016, a Rodalies es van produir 1.597 incidències. Dels 4.000 milions que l'Estat va anunciar el 2008 que destinaria a posar al dia i modernitzar la infraestructura viària, només se n'han executat un 13%. Si no fos per això, segur que ara vostè i jo no podríem parlar de la catenària amb aquesta familiaritat que és l'enveja de tothom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada