Si hi ha una constant històrica de les relacions entre Catalunya i Espanya és la no acceptació del sentit del vot dels catalans. Sense recular fins el resultat de les eleccions de febrer del 36, que van ser contestades amb un cop d'estat, el contingut de les urnes catalanes -i, per extensió, el del Parlament- sempre ha estat subjecte de menyspreu per part de les elits madrilenyes. Així va ser quan els representants dels catalans van acordar un Estatut que va ser retallat sense manies i, posteriorment, va patir l'escarni de, tot i haver estat refrendat per sufragi popular, passar un calvari pels passadissos del Tribunal Constitucional.
Després d'això, el sentit del vot dels ciutadans de Catalunya ha continuat essent ignorat, quan no menystingut. Convocatòria a convocatòria, el Parlament ha anat accentuant el to nacional, fins l'actual majoria independentista que, com sempre, ha estat políticament menyspreada. A Madrid han ignorat, també, els dos milions llargs de catalans que van votar el 9N de 2015 i asseguren, tantes vegades com calgui, que continuaran fent-ho indefinidament.
La novetat del procés és que, a més dels vots, l'Estat ha extès el seu desdeny a les mobilitzacions. No importa què votin els catalans, no importa per què es manifestin els catalans. Ara, el 6 de febrer, asseuran al banc dels acusats tres persones elegides per facilitar les urnes. I l'acusació és, justament, haver fet cas del que voten els catalans.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada