dimecres, 28 de juny de 2017

Ramón Cotarelo: «L'interès d'Espanya»

"D'on treu el NYT que estigui en l’interès d'Espanya que surti el "no" en el referèndum? De quina Espanya?"

Un editorial del NYT sobre el referèndum ha provocat una polèmica pel sentit que alguns mitjans nacional-espanyols han donat a una frase sobre l'interès d'Espanya i el de Catalunya. Sens dubte, la traducció que l'interès d'Espanya sigui que el referèndum se celebri i el de Catalunya que surti el "no" és falsa i està ideològicament motivada. Però tot i així, el paràgraf és confús: diu quin és l'interès d'Espanya i això és evident (permetre el referèndum i que guanyi el "no"), però no diu quin hauria de ser el de Catalunya en un sentit o un altre.

Per descomptat, el que sí sembla cert és que, segons el diari novaiorquès, l'interès d'Espanya no és que el referèndum no se celebri. Ni ho esmenta.

La qüestió és més profunda. Per què se suposa que el "no" dels catalans és d’interès per a Espanya? Caldria precisar abans de quina Espanya es parla. I el NYT, sent un diari pragmàtic, ho té clar: de l'Espanya que hi ha ara. Però aquesta Espanya d'ara té el suport de menys d'un terç de l'electorat. Sens dubte molt, donada la condició del partit corrupte i presumptament il·legal al qual vota però, en tot cas, menys d'una tercera part i, a Catalunya, força menys.

Per què ha de ser perjudicial per als interessos d'Espanya el "sí" a la independència en el referèndum? A primera vista, aquest vot plantejaria una crisi constitucional sense precedents que obligaria a negociacions de caràcter constituent i posaria a Espanya davant les seves pròpies contradiccions i la sospita d'haver arribat a un punt de dissolució perquè si un Estat democràtic no aconsegueix la lleialtat dels seus ciutadans voluntàriament sinó per la violència, no és un Estat democràtic. Ni tan sols és un Estat. És una banda. Amb la qual cosa és possible que no tingui més remei que acceptar una intervenció exterior de mediació en detriment de la seva sobirania.

L’enconament del conflicte en els últims anys prova l'esgotament del sistema del 78, que no té res a oferir a les aspiracions catalanes d’autogovern, tret de la negativa i el retorn a allò anterior, justament en el moment en què es va incubar l'actual ingovernabilitat de la situació. Això és vàlid per a les ofertes del nacionalisme espanyol de dretes, consistents en deixar-ho tot com està per la violència, i del nacionalisme espanyol d'esquerres, que consisteixen en alguns canvis cosmètics que també deixin les coses com estan però dissimulant una mica, tot i que el recurs a la violència no estigui en absolut descartat.

En aquesta situació de paràlisi política, econòmica i social, amb una població resignada a que segueixi governant un partit de presumptes delinqüents i corruptes que ha arruïnat el país, d'on treu el NYT que estigui en l’interès d'Espanya que surti el "no" en el referèndum? De quina Espanya? De la que vota menys d'un terç de la població? I què voten els altres dos terços? Aquesta també hauria de ser tinguda en compte, sobretot si, en un acte de coratge decideix que, justament, el "sí" dels catalans pot ser l'empenta, la sacsejada que obligui a reaccionar a aquesta Espanya anestesiada i resignada al sempitern govern de aquesta dreta ultrarreaccionària, nacionalcatòlica, corrupta i delictiva, la població de la qual és incapaç de sacsejar-se el jou d'una oligarquia de senyorets reaccionaris que dipositen els cabals robats en paradisos fiscals.

El que de cap manera pot estar en interès d'Espanya (almenys d'una Espanya que aspiri a la legitimitat de ser un Estat democràtic de dret en el concert de les nacions civilitzades) és la continuació de la podrida situació actual. No pot estar en aquest interès que una associació de presumptes malfactors hagi capturat l'Estat i totes les seves instàncies, fins i tot la judicial, per perpetrar les seves malifetes amb la impunitat de què feia gala Bárcenas en la seva insultant compareixença parlamentària. No pot estar en interès d'aquesta Espanya la continuació d'un govern format per ministres que condecoren verges a la vegada que conspiren amb altres sequaços per perpetrar delictes i operacions de guerra bruta en contra dels seus adversaris polítics.

No pot estar en interès d'Espanya que els presumptes delinqüents del PP i el seu govern que en conjunt han plomat el país per la cosa pública (regalant als bancs) i el privat (omplint-se les butxaques amb diners robats a força de comissions, sobresous, etc.) segueixin negant per la força a un 80 per cent de la població catalana l'exercici dels seus drets. I això amb l'única finalitat de tenir-lo subjugat i espremut en pro dels interessos particulars dels delinqüents i d'un projecte de país retardatari, beat, masclista, tauròfil, injust i corrupte que només dóna suport menys d'un terç del cos electoral i menys de la quarta part de la població.

Font: elMon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada