dimarts, 13 de juny del 2017

Salvador Cot: «La dura vida de l'unionista català»

"Albiol i Arrimadas es passen el dia demanant unes eleccions autonòmiques, tot i ser conscients que no arreglarien el seu problema. Simplement perquè una majoria PP-PSC-Ciutadans és inimaginable a Catalunya"

La clau de l'entrevista de diumenge va ser quan Carles Puigdemont va definir el -senzillíssim- procediment que han de seguir els partits unionistes per fer realitat la seva demanda d'eleccions anticipades: Votar i fer guanyar el no al referèndum de l'U d'Octubre. Així de simple.

La proposta de Puigdemont és el camí més curt per liquidar la càrrega demagògica de la demanda -mecànica, retòrica- d'eleccions per part del PP i aliats. Una, perquè deixa al descobert la fòbia de l'unionisme oficial a les urnes i, sobretot, perquè evidencia la impossibilitat de l'espanyolisme català per aconseguir una majoria, ni en el referèndum ni en el Parlament. Albiol i Arrimadas es passen el dia demanant unes eleccions autonòmiques, tot i ser conscients que no arreglarien el seu problema. Simplement perquè una majoria PP-PSC-Ciutadans és inimaginable a Catalunya.

El pitjor paper de la política catalana és el que els ha tocat als partits unionistes, als quals no fan ni cas ni tan sols els seus dirigents de Madrid. Sense oferta i demanant unes anticipades que, com a molt, els deixarien al mateix lloc on són ara.

Font: elMon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada