dimecres, 21 de juny de 2017

Francesc de Dalmases: «1 d'octubre: sortiu i divertiu-vos»

«Que no us amarguin, que no us provoquin, que no us facin perdre ni una espurna d’energia. Hem tingut la sort de ser, ara i aquí, protagonistes d’una història bellíssima»

Ens ha costat déu i ajuda arribar fins aquí, diuen els Manel. I tenen raó. Molta. Però hi hem arribat més persones, més sàvies i amb la determinació intacta.

El perímetre polític que s’ha compromès a participar en el referèndum ocupa 82 dels 135 escons del Parlament. És el reflex d’una immensa majoria de la societat catalana que vol decidir el seu futur votant.

El primer d’octubre ens llevarem i sabrem exactament quin és el nostre col·legi electoral i a quina mesa ens espera l’urna. I a partir del dia 2, la majoria parlamentària i el Govern s’han compromès a fer efectiva l’opció majoritària.

I en aquest centenar de dies que ens falten per anar a votar patirem alguna cosa més que aquesta enganxosa calor d’estiu. Parlem de la coral dels que haurien de fer campanya pel no i els fa vergonya o angúnia i s’escuden en el desig d’un fracàs.

El notari autonomista, el lloro de la revolució pactada, el comunicador graciós, l’agosarat amb permís de l’amo, el periodista equidistant, el director amargat, la puta i la Ramoneta... tot el bestiari de l’unionisme amb disfressa, amagat sota les consignes de l’ordre, la demanda de garanties a l’oprimit, el pragmatisme cínic i l’imperi (sic!) de la llei.

Des del 27 de setembre de 2015 es lleven cada matí amb el desig de veure aquest projecte esberlat. I cada dia topen amb la tossuda realitat d’una determinació popular que no atén a manipulacions ni a consignes partidàries.

Que no us amarguin, que no us provoquin, que no us facin perdre ni una espurna d’energia. Hem tingut la sort de ser, ara i aquí, protagonistes d’una història bellíssima que no es cansa de fer possible l’impossible.

El 20 de maig de 1992, als vestidors de l’estadi de Wembley, Johan Cruyff podia haver optat per posar el pes de la història sobre l’esquena dels jugadors. Però fidel a una forma d’entendre la vida, els reptes i l’esport, va dir-los “sortiu i divertiu-vos”. I van guanyar.

Van guanyar i va ser el principi de la fi dels tribuneros. El talent, l’optimisme i el desig col·lectiu van vèncer els nostàlgics del règim, els cagadubtes i els pessimistes interessats.

Així que ja ho sabeu, el pròxim 1 d’octubre, sortiu i divertiu-vos.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada