dimecres, 28 de juny de 2017

Quim Torra: «Inhabilitar l’inhabilitador»

«L’única manera d’afrontar el repte colossal és amb la certesa i la seguretat que l’estat català futur amnistiarà a tots els inhabilitats i querellats que ho siguin pel fet de participar i involucrar-se en la seva organització»

La història moderna i contemporània dels catalans és allò que passa mentre Espanya aboleix les seves institucions, inhabilita o empresona polítics, etc. Ha estat així i serà així, excepte si els que deroguem aquesta vegada l’estat espanyol a Catalunya som nosaltres proclamant la República Catalana. 300 anys que podríem haver-ho perdut tot i en canvi avui ho tenim tot per guanyar.

És enormement curiós com, de fet, tant Felip V com el dictador Franco van utilitzar gairebé les mateixes paraules per destruir les institucions catalanes.

"El Rey Católico por atención a su Majestad Británica concede y confirma por el presente a cualesquiera habitadores de Cataluña, no solo la amnistía deseada juntamente con la plena posesión de todos sus bienes y honras, sino que les da y concede también todos aquellos privilegios que poseen y gozan, y en adelante pueden poseer y gozar los habitadores de las dos Castillas". Article XIII. Tractat d’Utrecht, 1713.

"Importa, por consiguiente, restablecer un régimen de derecho público que, de acuerdo con el principio de unidad de la Patria, devuelva aquellas provincias el honor de ser gobernadas en pie de igualdad con sus hermanas del resto de España. En consecuencia, a propuesta del Ministro del Interior y previa deliberación del Consejo de Ministros, dispongo: Artículo 1. La Administración del Estado, la provincial y la municipal en las provincias de Lérida, Tarragona, Barcelona y Gerona se regirán por las normas generales aplicables a las demás provincias", decret de 5 d’abril de 1938.

Per això, ara, davant del moment que ve, és evident que l’única manera d’afrontar el repte colossal és amb la certesa i la seguretat que l’estat català futur amnistiarà a tots els inhabilitats i querellats que ho siguin pel fet de participar i involucrar-se en la seva organització.

I per això és tan important assegurar els efectes del dia 2 d’octubre, tenir-ho tot lligat, que no es pot entendre sense la Llei de Transitorietat. Com va dir fa mesos el professor Pi Sunyer, el document serà “declaratiu” però també “normatiu”, implicant la “desconnexió” de l'ordenament jurídic espanyol al mateix temps que decretarà la continuïtat de les lleis que no contradiguin la creació del nou estat.

Si seguim el full de ruta proposat per Junts pel Sí -que és fidel als informes del CATN-: "La llei de Transitorietat jurídica ha de regular de manera provisional els elements estructurals del nou Estat i les clàusules generals adreçades a garantir, des del primer moment, la completesa de l’ordenament jurídic del nou Estat i la continuïtat i successió ordenada d’administracions. A aquests efectes, la llei declararà la continuïtat, llevat excepcions, de l’aplicació del dret autonòmic català, del dret espanyol, del dret de la UE i del dret internacional. La Llei de transitorietat Jurídica també preveurà la continuïtat –mitjançant subrogació- dels contractes de l’Estat i de la Generalitat i la possibilitat que els funcionaris i el personal laboral que prestin els seus serveis a l’Administració de l’Estat a Catalunya puguin integrar-se a l’Administració del nou estat".

Per tant, no hi ha buit legal, som en una nova legislació, la catalana, en teoria perfectament aplicable a tot el territori i que regula la vida civil i pública del país -i està dotada dels instruments i de la força necessària per a fer-la complir-.

Per les informacions que disposem fins ara, sembla que hi haurà dues lleis, la del referèndum i la de transitorietat. Però ambdues són essencials i necessàries, perquè es complementen i es donen sentit una a l’altra. I encara que la major part de la Llei de Transitorietat no entri en vigor fins l’endemà del referèndum, certament la seva aprovació en seu parlamentària és el fet revolucionari més important de tots i marca la línia a seguir, deixant clarament lligada la “successió” d’ordenaments.

Per això votar "sí" l’1 d’octubre serà votar la inhabilitació de l’inhabilitador.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada