diumenge, 18 de juny del 2017

Eduard Voltas: «Parlem de garanties?»

"El debat no són les garanties, el debat és si es vol o no es vol canviar de règim"

L’atzar ha fet que es compleixin 40 anys de les primeres eleccions democràtiques (1977) en ple debat sobre les garanties del referèndum de l’1 d’octubre. És una coincidència feliç, perquè permet recordar en quines condicions i amb quines garanties es van celebrar aquelles eleccions: convocades per un president, Adolfo Suárez, que encara s’estava descordant la camisa falangista, organitzades de dalt a baix per l’aparell de l’estat franquista, celebrades per escollir un Congreso i un Senado predefinits en la seva mida i funcions per les Corts franquistes, amb una única televisió que concentrava el 100% de l’audiència i estava sota control dels que convocaven les eleccions, amb les presons encara plenes de presos polítics, amb els partits de l’oposició tot just acabats de legalitzar i sense haver tingut temps d’organitzar-se normalment, deixant fora de joc l’últim partit que els catalans havien votat massivament la darrera vegada que havien tingut oportunitat de votar... Cal continuar?

Però malgrat tot l’oposició democràtica s’hi va bolcar, i aquelles eleccions sense garanties van servir per canviar de règim. Per què? Perquè es volia canviar de règim. La qual cosa ens porta al nucli dur de la qüestió que es discuteix aquests dies a Catalunya, que no és altra que la voluntat política. El debat no són les garanties, el debat és si es vol o no es vol canviar de règim, si es creu o no es creu que Catalunya és sobirana per organitzar un referèndum i executar-ne el resultat. El debat de les garanties, aquest sí, és una cortina de fum que a més té molt poc recorregut temporal, concretament els quinze dies o tres setmanes que trigui el Govern a explicar-les. Quan les expliqui es veurà que la Generalitat farà tot allò humanament possible perquè puguem votar segons els estàndards homologables, i aleshores tornarem a ser al cap del carrer: vols o no vols el referèndum? T’hi impliques o no t’hi impliques? Ajudes o no ajudes? El legitimes o no el legitimes? La voluntat política.

I en matèria de voluntats, l’única que ara mateix no està clara és la dels comuns. Fa la impressió, de fet, que s’han instal·lat en el debat de les garanties simplement per guanyar temps i endarrerir una decisió que sembla que els fa pànic. Hauria estat molt fàcil mostrar voluntat política. Només calia que Xavier Domènech o Ada Colau compareguessin públicament i diguessin: “Nosaltres som els del referèndum, sempre l’hem reclamat i celebrem que el Govern hagi rectificat el seu full de ruta. Volem que es celebri amb garanties i que sigui efectiu, i com que veiem que el Govern està realment decidit a tirar-lo endavant, demanem participar en el disseny d’aquest garanties i ens comprometem a implicar-nos com a força política i a implicar les institucions que governem per fer possible que la ciutadania s’expressi i la seva voluntat sigui respectada”. Aquest discurs hauria estat 100% compatible amb el programa polític teòric dels comuns, però no s’ha produït. I això és el que ha fet que tanta i tanta gent (també dels seus: Jordi Borja) arribi a la conclusió que en realitat no hi ha preocupació per les garanties sinó manca de voluntat política. Ras i curt, els comuns han aconseguit que pensem que no volen fer saltar la tapa del règim del 78 si no salta al mateix temps a tota Espanya. Que no la volen fer saltar si només salta a Catalunya.

Mentrestant, el règim del 78 continua desmuntant l’autogovern de Catalunya, perjudicant sense escrúpols tant els partidaris del Sí com els del No. Totes les lleis socials impugnades i anul·lades pel TC eren per als del Sí i els del No. Totes les inversions en Rodalies que no han arribat eren per als del Sí i els del No. El corredor mediterrani que no arriba mai és perquè puguin exportar més i millor els empresaris del Sí i els del No. I els 500 nous mossos d’esquadra que el govern espanyol prohibeix eren i són per vetllar per la seguretat de tots, els del Sí i els del No. Allà no hi ha manies, la voluntat política està claríssima. Què fem, Ada i Xavier? Parlem de garanties o fem saltar la tapa, com al 77?

Font: elMon.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada