Jaume Marfany: «El municipalisme al servei del país»

Som a menys d'un mes de les eleccions municipals. Unes eleccions sempre diferents i que enguany adquireixen la categoria d'excepcionals.

Prat de la Riba deia: "Tenir els ajuntaments és tenir també Catalunya. Renovar la vida de les corporacions municipals, deslliurar-les de l'esclavitud de la vella política, fer-hi arribar la primavera de la nostra renaixença que vivifica i fecunda i regenera, és renovar i deslliurar i fecundar tot Catalunya".

És cert que les eleccions municipals tenen la seva especificitat. Reconeixem que els problemes de cada municipi i les possibles solucions tenen un alt grau d'importància a l'hora de votar per una o altra candidatura... Ara bé, aquestes eleccions no les podem considerar com un parèntesi obligat dins del procés d'independència, ans al contrari, cal convertir-les en una etapa més dins d'aquest procés.

Tots estarem d'acord que la política municipal té com a eix bàsic garantir l'interès comú dels ciutadans en la gestió del seu poble o ciutat, la millora de la col·lectivitat i la participació en la resolució dels problemes comunitaris.

Avui, més que mai, però, aquesta millora està unida a la consecució de la independència nacional de Catalunya, perquè sense disposar plenament dels nostres recursos econòmics, sense capacitat per autogestionar el nostre benestar col·lectiu, ni poder decidir lliurament el futur, no podem construir un país al servei del nostre poble. Si no hi ha independència, hi haurà escanyament financer i retallades dràstiques pel que fa a l'autonomia municipal. Hi haurà l'aplicació contundent de la reforma de la Llei d'Autonomia Local, un reforma retrògrada que vulnera i ataca el principi d'autonomia de cada municipi.

1r de Maig “La República Catalana que Volem”

La situació de la gent treballadora és cada cop més precària. La crisi no s’ha aturat. Els rics cada cop son més rics i els pobres cada vegada més pobres. La manca de feina, els salaris que van minvant, la precarietat laboral, la manca de futur del jovent en edat laboral i les retallades esdevenen, a tall d’exemple, els resultats de les polítiques neoliberals fetes els darrers anys tant a Madrid com a Catalunya que permeten que la pobresa s’estengui considerablement a tots els barris de les nostres ciutats.

Ha arribat l’hora que la gent treballadora de Catalunya sigui escoltada per afrontar el nostre futur. Cal, per tant, canviar les polítiques econòmiques i socials. La independència (n’és L’ OPORTUNITAT) és el camí per aconseguir una societat molt més justa i igualitària.

Volem construir:

• Un país nou amb drets per a tothom: treball, habitatge, salut, educació, prestacions socials, renda mínima correcta per tal que aquestes mesures esmentades siguin la base del nostre treball. És necessari que se suspenguin els desnonaments i les “reformes laborals” dels darrers anys. Cal que els salaris i les pensions siguin dignes i la salut, l’educació i els serveis socials siguin a l’abast de tothom amb la qualitat necessària.
• Un país nou en què la fiscalitat sigui veritablement progressiva i puguem construir una societat més justa i igualitària.
• Un país nou en què la democràcia compti amb la participació de tots els ciutadans i totes les ciutadanes i la República sigui realment “el poder del poble” que pugui desautoritzar els polítics corruptes i poc transparents.
• Un país nou en què l’Estat intervingui i garanteixi un model econòmic, social, mediambiental, cultural, comunicacional envers la majoria de la població i bandegi els interessos dels grans grups monopolistes.

Carme Forcadell: «Una nova constitució»

Aquest article és el darrer que faig com a presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, ja que el proper dia 9 de maig hi haurà eleccions al secretariat nacional i una setmana després, el 16 de maig, se n'escolliran els nous càrrecs.

Aprofito l'ocasió per agrair-vos el suport que m'heu donat durant aquests tres anys extraordinaris i l'oportunitat que he tingut de conèixer moltes de les persones que han fet possible aquest procés, perquè l'ANC és i ha estat un projecte col·lectiu que no s'entendria ni s'hauria pogut fer sense la implicació personal i l'esforç de milers i milers de persones.

No deixo res, només de ser presidenta, però continuaré formant part de l'Assemblea perquè és el meu projecte i perquè ara, més que mai, ens caldrà treballar per l'objectiu pel qual vam néixer: eixamplar la majoria social independentista, explicant els beneficis d'un estat català i els valors que ens mouen a construir la república catalana.

Aquest projecte ens necessita a tots i a totes, però ningú no és imprescindible i això en demostra la grandesa, tots hi hem de treballar i tots hi hem d'aportar el nostre gra de sorra i aquest és, precisament, el meu compromís: aportar tot el que pugui perquè les eleccions del 27 de setembre esdevinguin l'èxit que tots volem i ens permetin iniciar, sense dilacions, la futura república catalana.

Ningú no sap quin govern serà l'encarregat de tirar endavant el procés, però segur que caldrà un govern de concentració nacional, amb voluntat de canvi i renovació, que demostri ja des del primer dia aquesta voluntat i que estigui disposat a incloure propostes que ens permetin fer una constitució inclusiva i oberta, que representi la diversitat del nostre País.

Salvador Cot: «Diners públics, però negres»

"PP i PSC han de renunciar als 601.244 euros de diner públic que, en cas contrari, recaptarien de forma immoral"

Alícia Sánchez Camacho es va comprometre, fa quatre anys, a acabar amb les llistes fantasma. No ho ha fet. I el PSC ha volgut camuflar la seva davallada territorial fotocopiant els DNI's d'un grapat dels seus militants i fent-los candidats a pobles que, sovint, no saben ni on són. Tots dos partits tenen en comú un menyspreu evident cap als ciutadans d'un gran nombre de municipis que són utilitzats, contra la seva voluntat, per recaptar diners a costa de la democràcia.

Així les coses, és una exigència cívica que tots dos partits renunciïn a aquestes llistes. No pot ser que el PP exigeixi la retirada d'una candidata de Sant Cugat perquè es defineix com a independentista i, per contra, mantingui uns noms que no tenen cap relació amb el poble on es presenten a l'alcaldia. Exigència radical en un cas, laxitud absoluta en l'altre. Pura conveniència. Cinisme polític.

I, en qualsevol cas, PP i PSC han de renunciar als 601.244 euros de diner públic que, en cas contrari, recaptarien de forma immoral. Quina legitimitat tindrà Miquel Iceta quan critiqui les retallades socials si, en paral·lel, el seu partit s'embutxaca una quantitat molt important de diners que podrien anar a les finalitats socials que diu defensar. I amb quina autoritat intervindrà Sánchez-Camacho al Parlament quan es queixa dels diners que, suposadament, el Govern inverteix en qüestions que ella defineix com a "identitàries". Què és millor, dedicar diners al PP o a la promoció exterior de Catalunya?

I, si us plau, estaria bé que aquestys dos partits deixessin de caracteritzar els municipis petits com unes societats opressives i desinformades. No són aquests ciutadans els qui han els demanat llistes fantasma o sigui que, a sobre, no cal que els insultin.

Font: elSingular.cat

La nostra aportació a la Festa Major de la Sagrada Família 2015

L’activitat d’aquest mes d’abril ha estat intensa i variada, i sobretot marcada per la nostra participació per quart any consecutiu en la Festa Major del barri.

La xerrada de Vicent Partal del dissabte 18 va ser un llarg col·loqui amb el públic, que omplí la sala a vessar i va saber traslladar a la concurrència la dosi d’autoestima que reconeix la feina feta fins ara, malgrat els molts condicionants que hem patit.

El diumenge 19, situats al bell mig de la jornada castellera-gegantera, estrenàvem el nou format de paradeta informativa. Entre les moltes visites que hi vam poder atendre, destaquem la de Carme Forcadell, com podreu veure en el vídeo:

El cap de setmana del 25 i 26 vam ser presents a la Fira Encantsnous Primavera i al Sopar de Festa Major.

Aprofitem l’oportunitat per a agrair la feina feta per l’equip de voluntaris que han col·laborat en l’organització dels actes de la festa i en el repartiment de diaris del 17 d’abril, com també als socis que es van desplaçar a Lleida per participar en la III assemblea general ordinària de l’ANC el 12 d’abril i als qui van assistir a l’acte del Palau Sant Jordi de Barcelona el 24 d’abril.

Seguim endavant, i ja us convidem a participar en les eleccions del 9 de maig per a renovar el Secretariat Nacional, en el debat municipal del 19 de maig que farem al Teatre Gaudí Barcelona i en l’assemblea ordinària de la territorial del 27 de maig.

Avancem cap a la República Catalana!

Comissió de Comunicació
ANC-SFxI

Imma Tubella: «Per què vull un país independent»

No vull la independència de Catalunya només per raons històriques o només per raons culturals. La vull per tenir l'oportunitat de fer un país nou on els responsables del model només siguem nosaltres, és a dir, les nostres idees i els nostres vots.

Catalunya, amb Espanya i en general amb tot Europa, ha entrat en una deriva de valors altament malaltissa que podria posar fi, si ja no ho ha fet, a la seva capacitat d'innovació, creativitat, emprenedoria i dinamisme. Jo no vull un país on es castigui la intel·ligència i es premiï la mediocritat dels escaladors sense projecte, i el que és pitjor, sense escrúpols.

Jo vull un país que recuperi l'esperit dels que al llarg de la història, més enllà de discursos i promeses, es varen arriscar per posar fonaments nous als aspectes més bàsics de la societat com per exemple va fer la Mancomunitat empesa pel seu president, Enric Prat de la Riba, amb tots els nivells de l'educació i la sanitat. Jo prefereixo la gosadia de nomenar la Maria Montessori presidenta del Consell de Pedagogia de Catalunya amb la clara estratègia de provocar un canvi tranquil però profund al sistema educatiu que fer seguidisme d'Espanya i quedar arrenglerats amb Grècia i Bulgària, en contra de la resta de països de la Unió, com va succeir amb Bolonya. Si els rectors catalans hi estàvem d'acord per què no ens hi vam negar? Si, vam llegir un manifest però vam acceptar-ho sense gaire discussió. Avui, podem recuperar el temps perdut fent un debat seriós i reconduint-ho, encara que sigui com a projecte. D'altra banda l'experiència ens demostra que quan volem realment fer una cosa, la fem, com va succeir amb TV3, sense anar més lluny, que va néixer i funcionar, en els seus inicis amb el mandat del Parlament de Catalunya i sense que Espanya desenvolupés normativament la llei dels tercers canals. Algú va gosar apagar-la? No.

Salvador Cardús: «Des de zero»

Un dels principals al·licients que té la independència de Catalunya és la possibilitat de fer un nou estat, començant de zero. O gairebé de zero. Dic un estat, i no un país, perquè el país ja el tenim. I, de fet, els qui volem una Catalunya independent vivim en una mena de feliç contradicció entre la convicció que ja tenim un gran país, prou madur per ser capaç d’emancipar-se, i l’evidència que aquest país necessita amb urgència una gran esbandida i una posterior posada a punt per aspirar a cotes més elevades de benestar i justícia social. Seria un error, doncs, vincular la nostra ambició d’independència a cap mena de superioritat moral. Els catalans, particularment els que volem la independència, individualment, no som ni millors, ni més capaços, ni més honestos que la resta de la humanitat. Senzillament, creiem que podríem disposar de millors instruments per fer progressar el país.

CERTAMENT, FER UN NOU ESTAT des de zero és una oportunitat tan extraordinària per assolir aquest objectiu de regeneració i progrés com enorme és el desafiament d’aconseguir-lo. En la dificultat hi ha la grandesa, diuen. I si tants “no-independentistes de tota la vida” se senten compromesos amb la independència de Catalunya és precisament per aquesta promesa que hi va associada: l’oportunitat de fer un país millor. Una expectativa que exigeix poder eliminar tot el llast de l’estat al qual encara estem subordinats i que, malgrat els seus intents de modernització, no és capaç d’assumir tots els desafiaments democràtics, culturals, socials i econòmics propis d’aquest segle XXI. I que no tan sols no els assumeix, sinó que no sembla capaç de fer-ho en un termini raonable per a la majoria de catalans, tant des del punt de vista nacional com des del punt de vista vital. És a dir: ni volem desaparèixer com a nació abans que se’n surtin, ni volem morir esperant.

Col.loqui.debat «eleccions municipals del 24 de maig» el 4 de maig

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Les llistes fantasma del PSC i el PP costen 1,2 milions de diner públic

Són les subvencions que rebran pel sol fet de presentar candidatures en el 50% de cada província, i per cada regidor que obtinguin sumaran 270 euros més

Presentar una llista fantasma en un poble, amb un sol candidat que no visqui en aquesta població és legal. La Llei orgànica de règim electoral general (Loreg) no només ho permet, sinó que ho premia. L'article 193.2 estableix que “per cada província, aquells que concorrin a les eleccions en, almenys, el 50% dels municipis, podran gastar, a més, uns altres 150.301,11 euros per cadascuna de les províncies en què compleixin l'esmentada condició”. Això vol dir que el PSC i el PP, cobraran de les arques públiques de l'Estat, al marge de si obtenen un sol vot o no en aquests municipis -aquesta subvenció, a diferència d'altres, no està vinculada als resultats-, 601.244,44 euros cadascun. És a dir, que les llistes fantsma del PSC i el PP només a Catalunya, 145 i 140 respectivament tal i com ha publicat El Singular, costaran a tots els contribuents 1.202.488,44 euros.

Però més enllà del negoci econòmic directe, l'aposta d'aquests dos partits es tradueix també en un intent de controlar Diputacions. Com explica el professor de Dret Constitucional de la UB Josep Maria Reniu, "aquestes llistes fantasma, totalment legals però immorals, els serveixen per gratar vots en cada partit judicial, i això és clau per aconseguir diputats provincials. Els consells comarcals no els interessen, són les escorrialles".

Conferència «Pensions i Economia en un Estat Català» el 28 d'abril

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Les clavegueres volen crear una subtil 'brunete mediàtica' catalana

Els serveis de l'Estat i els poderosos econòmics i financers, en la seva gran ofensiva contra el sobiranisme, han arribat a la conclusió que usar la brunete mediàtica espanyola no té sentit a Catalunya: els baixos índexs d'audiències i vendes de 13TV i la Cope, així com de TVE, La Razón, ABC, El Mundo, etc., no garantitzen capgirar l'opinió de la majoria social catalana ni dels sectors indecisos quant a la transició nacional.

Davant d'això s'ha decidit des de fa ja unes setmanes pressionar el Grup Godó perquè extremi encara més --amb subtilesa, per no perdre lectors i audiències televisives-- el seu punt de vista prounionista creant dubtes i pors en els sectors més conservadors del sobiranisme.

La Vanguardia, mascaró de proa d'aquesta ofensiva del Grup Godó, s'ha llançat a desprestigiar el sobiranisme amb tot tipus de tècniques comunicatives--compaginació, situació dels textos, notícies i opinions a les pàgines del rotatiu, jugant amb les mides i extensions de les notícies, etc. El diari també ha reduït el nombre de col·laboradors sobiranistes i, per dissimular l'operació, encara manté els insubornables Francesc-Marc Álvaro i Pilar Rahola, així com algun altre, per tal d'evitar la imatge barroera d'aquestes últimes setmanes.

Quant a 8TV, Josep Cuní és el més subtil de tots. Conscient de la funció que li han atribuït de refredar el sobiranisme, Cuní ha limitat el discurs de periodistes, intel·lectuals i sobiranistes, i en cas de portar-los al seu programa, intenta conduïr els seus diàlegs cap als dubtes del procés.

Núria Bosch: «Espanya sense Catalunya»

Catalunya representa entre el 19% i el 20% del PIB espanyol. És la comunitat autònoma que aporta més a l’economia espanyola. Així mateix, cada any Catalunya contribueix en termes nets a les arques estatals amb uns recursos que representen al voltant del 8% del PIB català. És el dèficit fiscal del nostre país amb l’administració pública central. És a dir, si al total d’ingressos impositius que l’Estat detreu de Catalunya li restem el que l’Estat hi gasta (inversions, pagament de pensions, etc.), queda un guany d’uns 16.000 milions d’euros anuals (8% del PIB) per a les arques estatals.

Per tant, Catalunya és una peça clau de l’economia espanyola. Davant d’aquest fet, he trobat catalans que creuen que la independència del nostre país deixarà molt malparada l’economia espanyola i els sap greu. Són persones que consideren que deixarem els espanyols a l’estacada. Fins i tot poden arribar a creure que la independència és una mostra de falta de solidaritat, que és un acte insolidari. La majoria de les persones que manifesten aquesta preocupació estan vinculades amb la resta de l’Estat per llaços familiars i sentimentals.

Què els dic a aquestes persones? En primer lloc, cal dir que molts estudis econòmics demostren que la transferència massiva de recursos a regions pobres no ha aconseguit reduir les disparitats entre territoris rics i pobres. No hi ha hagut una convergència real. Això és el que ha passat a Espanya. També hi ha estudis que constaten que és més eficient invertir en territoris rics, ja que fan de motor econòmic i d’aquesta manera beneficien els pobres.

Agustí Bordas: «La república catalana podria ser un Singapur europeu»

Agustí Bordas (Sabadell, 1975) és un alt funcionari del govern canadenc, conseller en política internacional sobre matèria energètica. També és militant de Convergència Democràtica de Catalunya.

- Per què i per a què voleu la independència de Catalunya?

- Per a garantir que els catalans puguin gaudir d'un estat que els sigui útil. Amb exemples com el sostingut drenatge fiscal de Catalunya, l'actual procés recentralitzador o bé els obstacles posats al corredor ferroviari mediterrani, hom ha arribat a la conclusió que Catalunya no és una nació sense estat, sinó una nació amb un estat en contra. Per exemple, és gairebé còmic que el govern espanyol justifiqui despeses ingents en TGV sense rendibilitat econòmica o social emprant l'excusa de la 'cohesió territorial'. No havíem quedat que les autovies de franc a la resta de l'estat també tenien l'objectiu de garantir la 'cohesió territorial'? No garantiria millor la cohesió, en aquest cas social, tenir un bon sistema de rodalia? O bé l'anacrònic monopoli centralista d'AENA: la meitat dels beneficis d'AENA, gairebé 340 milions d'euros el 2014, els aporta l'aeroport de Barcelona - el Prat. Potser ens hem de sorprendre quan l'estat espanyol impedeix de transferir-ne la titularitat i gestió a Catalunya.

És clau dissenyar un estat modern, que garanteixi la construcció de les infrastructures necessàries per al desenvolupament de Catalunya, connectant els ports catalans al corredor ferroviari mediterrani, per garantir el transport de mercaderies cap a Europa. La república catalana ha de respondre a les legítimes aspiracions dels treballadors catalans. És a dir, s'ha de garantir que els ciutadans de Catalunya --gràcies al seu esforç i les estructures de l'estat català-- visquin amb un nivell de benestar i prosperitat proporcionals a la riquesa i recursos fiscals produïts al Principat cada any.

Debat «L'ocupació pública de Catalunya en el marc del nou Estat» el 29 d'abril

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Concentració «Stop Morts al Mar Mediterrani», dilluns, 27 d'abril

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

L'hora de guanyar s'acosta

El Palau Sant Jordi va ser ahir l'epicentre d'una nova demostració de voluntat ciutadana per portar Catalunya a una independència que hores d'ara és no pas una solució als problemes de la població sinó l'única possibilitat real de supervivència d'una comunitat política mil·lenària que l'Estat espanyol ha decidit eliminar per la via de l'assimilació legal, cultural i lingüística. La demostració de l'independentisme va ser ahir una prova més que cap alternativa a la llibertat nacional disposa actualment d'una capacitat de mobilització similar i que aquesta capacitat de mobilització, de mobilització i de seny constructiu és persistent en el temps i constant en la reivindicació.

Els ciutadans de Catalunya han de poder decidir el seu futur a curt termini, en les eleccions que han estat anunciades per al 27 de setembre però que encara no han estat convocades. No s'entendria cap altra solució, perquè l'única solució alternativa possible seria un referèndum vinculant que l'Estat espanyol ja ha deixat clar que no permetrà. Cada dia que passa, cada mes sense poder crear un nou estat, es fa més greu la reculada en les llibertats dels catalans. Les llibertats nacionals, però també les llibertats socials, que depenen de poder gestionar amb eficàcia i eficiència els recursos que genera la força de treball i de generació de riquesa que té el país. Ahir al Palau Sant Jordi en el fons no es va reactivar cap campanya pel procés, perquè el procés no ha estat mai desactivat, sinó que es va aixecar la bandera de sortida cap a unes eleccions que han de ser determinants i definitives. Un cop més la ciutadania marca el camí a seguir. Ara cal que la política estigui a l'altura.

Font: elPuntAvui.cat

Francesc de Dalmases: «Sant Jordi 1985, Sant Jordi 2015»

"Trenta anys més tard, la minoria extraparlamentària independentista s’ha convertit en una força que suma majoria absoluta al Parlament de Catalunya"

L’any 1985 la imprescindible Crida a la solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalanes va centrar bona part de les seves accions en la reivindicació de l’ús del català a la Renfe. Cinc dels activistes que van participar en aquelles accions van ser empresonats a petició del llavors fiscal –i avui destacat defensor de Podemos- Carlos Jiménez Villarejo.

Aquell mateix any la policia espanyola va rebentar la diada de Sant Jordi atacant de forma indiscriminada les parades que s’havien situat a la Rambla de Barcelona. Era la resposta brutal i desproporcionada a la manifestació convocada pel Moviment de Defensa de la Terra.

Trenta anys més tard, Sant Jordi –la festa dels llibres i de les roses-, és una referència cultural internacional i és una mena de segona diada nacional que viu, precisament, pel fet de ser un dia laborable que la societat catalana ha convertit en semilaborable.

Trenta anys més tard, la policia nacional que campava de forma violenta per la Rambla només és visible en el ridícul dispositiu per parapetar la seu de la Delegación del Gobierno a la cruïlla dels carrers Mallorca i Llúria.

Xevi Xirgo: «Benvingut, Santi Vila»

El conseller Santi Vila, que és aquell conseller que s'anava fent fotos amb la ministra Pastor mentre la resta de consellers es barallaven amb la resta de ministres del govern de Madrid, l'un per la llei Wert, l'altre pel límit d'endeutament i l'altre pels preparatius del 9-N; el conseller Vila, deia, ha vist la llum. Mesos enrere, Vila signava un dia un gran acord perquè l'Estat fes no sé quantes carretes, desdoblaments i variants a Catalunya i, al cap d'un temps hi tornava i anunciava grans inversions a Rodalies. O era ingenu o ho feia veure, que això només ho sap ell, però la qüestió és que ell anava fent, anunciant inversions milionàries que feien content tothom. O ho semblava. Perquè alguns anàvem dient allò d'ai, ai, ai. Vila, però, deia, ara vist la llum.

Ha tocat de peus a terra. Ho dic perquè el conseller se'n va anar l'altre dia a can Basté (a Catalunya sembla que hi ha molta gent que la desperta en Basté) i va fer la seva diagnosi de la situació. “A Ferrocarrils les xifres són molt positives, però Rodalies suspèn amb contundència”, va dir. I va afegir: “El 95% de les incidències que hi ha a Rodalies vénen per dèficits en infraestructures.” Caram. El conseller va afinar cada cop més la radiografia de la situació dient que a Rodalies hi ha“un problema de no-inversions en infraestructures” i, finalment, va reconèixer que les fotos amb la ministra Pastor no havien servit de res: “Vam pactar una solució de mínims, però tenen un nivell de concreció irrisori.” Vaja, que no li han fet cas. El novembre del 2013 van pactar una inversió de 306 milions a Rodalies i sembla que no ha acabat en gaire res. I va concloure Vila: “Si només el 10% del que s'invertirà en línies d'AVE s'invertís aquí, incrementaríem la fiabilitat del servei.” I va reblar el clau amb una conclusió encara més demolidora: “El principal enemic d'Espanya han estat els mateixos governs espanyols.” Caram, conseller. Benvingut.

Font: elPuntAvui.cat

El gran discurs d'Antonio Baños: «Catalunya serà lliure si la vida dels catalans és digna»

Vídeo del discurs íntegre del periodista a l'acte d'Ara és l'hora' al Palau Sant Jordi

El periodista Antonio Baños ha fet el discurs més reeixit de l'acte al Palau Sant Jordi de la plataforma 'Ara és l'hora'. 'Catalunya serà lliure si la vida dels catalans és digna', ha declarat el membre de Súmate, que ha fet una crida a participar en la manifestació de l'Onze de Setembre vinent, en què l'ANC ha cridat a omplir l'avinguda Meridiana de Barcelona. 'L'Onze de Setembre veniu a casa, veniu a la Meridiana. No serà una manifestació qualsevol', ha dit, recordant que, sovint, la Meridiana és vista com 'aquella nosa que has de passar ràpid per evitar embussos'. I ha afegit: 'Però és que Catalunya és una terra de pas. Trobareu la Catalunya que segrestava autobusos per reivindicar millores als barris', recordant la lluita veïnal dels barris. I ha reblat: 'Un català és això, aquell que es queda entre tots els que passen, el que vol quedar-se a Catalunya'.

Font: VilaWeb

Debat «L'eix nacional i l'eix social a les eleccions municipals» el 4 de maig

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Èric Bertran: «Espanya va per­dent, poc a poc, tota autori­tat a Catalunya»

L’Estat espanyol deu estar molt molest perquè poc a poc va veient que ha per­dut tota autori­tat a Catalunya. No els hi fem ni cas, no ens molestem a respon­dre, i això que s’esforcen per xinxar-​nos però la nos­tra resposta és sem­pre riure’ns exager­ada­ment a la seva cara, la nos­tra resposta és la indifer­èn­cia més abso­luta, i no la poden supor­tar. I reconec que m’encanta veure com es van posant cada veg­ada més nerviosos, com no saben ni que fer ni com fer-​ho, veure els pals de cec que van fument a la deses­per­ada i que aquí ignorem.

Ho dic per moltes raons, de fet, ja m’hi he referit més d’una veg­ada en aque­sta edi­to­r­ial. Ara el que ha pas­sat és que just abans de Sant Jordi, la Fis­calia Supe­rior de Catalunya, que no deixa de ser un òrgan espanyol al nos­tre país, ha dem­anat noves diligèn­cies al jutge que instrueix la querella per des­obe­dièn­cia con­tra el pres­i­dent Artur Mas, la vice-​presidenta Joana Ortega, i la con­sellera Irene Rigau. Conc­re­ta­ment, dem­ana al Tri­bunal Supe­rior de Justí­cia que requereixi a la Gen­er­al­i­tat infor­ma­ció rela­cionada amb el procés par­tic­i­patiu del 9-​N i inves­tigui sobre les paperetes, la web i la ces­sió de locals per tal de deter­mi­nar el cost i els respon­s­ables de la consulta.

I això que ho fan perquè ens emprenyem, nos­altres hi responem a la cata­lana. Pen­saven que serien ells els pro­tag­o­nista d’una diada com la d’ahir o que sor­tiríem amb mala cara al car­rer? Doncs no, nos­altres vam sor­tir en massa al car­rer a regalar lli­bres i roses amb un somriure.

El 24A ha estat el tret de sortida a la precampanya del Sí

Qui ha dit que l’independentisme estava desinflat? Qui ha dit que l’unionisme havia fet la feina? Qui ha destapat l’ampolla de vi escumós mesetari?L’acte d’Ara és l’Hora ha aconseguit, de ben segur, l’objectiu que buscava: reactivar la gent per aquest mig any de cicle electoral que ens ve a sobre. El Palau Sant Jordi de Barcelona ple i milers de persones a l’esplanada de l’anella olímpica han estat la millor mostra de força per callar boques.L’Estat ja torna a notar la pitjor de les sensacions: aquella suor fredaque ja va experimentar durant tota la tardor passada.

Emocionant, dinàmic, plural, multitudinari... És difícil descriure l’acte de les entitats sobiranistes en una sola paraula. Tanmateix, es podria descriure com ‘èxit en majúscules’ i com a ‘objectiu complet’. En el comiat de Carme Forcadell en un gran acte de la societat civil com a presidenta de l’ANC -i també comiat de Vila d'Abadal al capdavant de l'AMI-, s’han sentit veus d’actors, periodistes, juristes, polítics, cantants i sobretot, d’alcaldables per les municipals que se celebraran en trenta dies. Tot, per fer calar un missatge: “Alcaldables: vosaltres sereu els primers escollits per proclamar l’estat independent, haureu de prendre decisions difícils”. Ho ha dit Muriel Casals, mentre que Forcadell ha demanat a tots els que siguin escollits com a càrrecs electes que s’impliquin pel 27S. Vila d'Abadal ha pronunciat una de les frases de la nit: "Els catalans no podran parar de votar amb caràcter plebiscitari fins que arribem a la independència".

Vídeo del discurs íntegre de la presidenta de l'ANC a l'acte del Palau Sant Jordi

Forcadell: «Cap estat ni cap govern pot evitar que el 27-S guanyi la república catalana»

La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, ha tancat l'acte que la seva entitat i Òmnium han organitzat al Palau Sant Jordi. En el seu discurs, el darrer amb el càrrec, Forcadell ha llençat una advertència a aquells que volen aturar el procés i impedir una majoria independentista en les properes eleccions. 'Cap estat ni cap govern pot evitar que el 27-S guanyi la república catalana', ha sentenciat, tot afegint que el 24 de maig 'demostrarem que els catalans quan votem, votem majoritàriament independència'. La presidenta d'Òmnium, Muriel Casals, que ha intervingut just abans, ha demanat 'unitat, urnes i independència' per les municipals i el 27-S, i ha alertar que els sobiranistes 'no es rendiran'.

Vegeu el discurs íntegre de Forcadell:

Font: VilaWeb

Jofre Llombart: «Dependentistes»

"Els vencedors escriuen la història, cert, però també són els que posen etiquetes"

Potser ha arribat l’hora de ser més acurats a l’hora d’etiquetar les persones que tenen com a objectiu polític que Catalunya continui depenent d’Espanya. Es tracta simplement d’una qüestió d’arrel semàntica. Si hom vol que Catalunya depengui d’Espanya és un dependentista, en contraposició amb aquells que no ho volen que són independentistes. Fins ara aquesta funció l’havia acaparat la paraula unionista, un concepte que –per bé que és molt gràfic- resulta un xic imprecís. Un unionista és una persona que està per la unió, així en general, i per tant esdevé un principi filosòfic més que no pas un objectiu polític. Si ens posem hippies, tothom vol la unió dels pobles, que no hi hagi fronteres, que no existeixin les banderes i Imagine all the people living for today. El problema és que sovint els que prediquen el cosmopolitisme després parlen deterritorio nacional, Audiencia Nacional, Lotería Nacional, Radio Nacional i no volen fronteres però mantenen les de Ceuta, Melilla i cues separades als aeroports. Que bonic que és ser no nacionalista i consagrar a l’article 2 de la Constitució que aquesta “se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española”, així, en majúscula, que és com surt literalment.

Unionisme és una paraula manllevada directament del conflicte d’Irlanda del Nord. Allà potser sí que té més sentit perquè els dos col·lectius enfrontats eren els partidaris d’Irlanda i els del Regne Unit (United Kingdom), i d’aquí unionistes. És més, allà els unionistes en presumien fins al punt que el principal partit unionista se’n deia així UUP, Ulster Unionist Party. Curiosament, els favorables a que Irlanda del Nord formés part d’Irlanda i no del Regne Unit eren els nacionalistes. Els sona? Nacionalistes només uns. Els vencedors escriuen la història, cert, però també són els que posen etiquetes. Van ser els unionistes britànics els que es van referir als irlandesos com a nacionalistes.

Debat municipalista «BCNentransició. Capital d'un nou estat» el 4 de maig

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Isidre Palmada: «Plebiscitàries?»

El 27S serà plebiscitari? Uns ho cerquen en els vots, d’altres en la majoria de diputats. Vana discussió. Què importa? A qui? A Madrid? A Brussel·les? Als Unionistes? Les autonòmiques seran solament una formalitat. Una formalitat jurídica internacional. No cal cercar res més.

El President ha inaugurat el catalanisme del segle XXI. Deixa enrere la vella teoria de la correlació de forces espanyola i el mercadeig polític madrileny (casta crua i pelada) i obre, finalment, la via internacional. Espanya no és democràtica. No respecta les minories i per més manifestacions, propostes parlamentàries, etc. que els fem, mai dels mais no permetran que votem (nova incoherència democràtica).

El president és l’avantguarda del nou catalanisme. El tren de sigles ICV, Oda Colau, Podemos, PSC, Unió, etc., s’hi afegiran seguidament. Les seves posicions no tenen recorregut. Són el passat. Quan s’entri en l’àmbit internacional i Madrid negociï, aleshores cauran del cavall, com Pau de Tars.

No es tracta de somnis. O bé posem el procés al món o s’ha acabat. No podem anar a la Unió Europea i parlar als estats sense haver constituït un govern legítim. Les autonòmiques són un mitjà democràtic validat i vàlid. Un exemple reconegut. Europa no necessita ni majories estrambòtiques, ni eleccions específiques. Els europeus departiran amb un govern que estigui determinat a parlar–los

Martí Anglada: «Europa vol veure si hi ha un mandat democràtic»

El periodista Martí Anglada (Girona, 1949), excorresponsal a l'Orient Mitjà, Roma, Londres, Washington, Brussel·les i Berlín, visita avui el programa Via Europa d'El Punt Avui Televisió (22.00). Anglada és el delegat de la Generalitat a París des del setembre passat.

França és el país més hostil al procés sobiranista?
A Europa qualsevol independència o modificació de fronteres es veu i viu de manera problemàtica. A Catalunya també. És una voluntat col·lectiva d'una part de la població molt majoritària en alguns moments, però de problemàtic, ho és. Això no vol dir que no es pugui resoldre. França no es cap excepció. Un estat multinacional com la Gran Bretanya té més capacitat per entendre-ho. O els d'estructura federal, com Alemanya, Àustria o Suïssa. Però a França, amb aquesta estructura centralista, els costa més.

Com són les relacions amb el govern francès?
Correctes, en alguns moments amb dificultats, però que provenen més de l'ambaixada espanyola que no pas del govern francès. Els francesos no vaticinen desgràcies en cas d'independència, diuen que tot el que amenaça la UE i la seva estabilitat els preocupa. Barregen el procés amb els moviments populistes antieuropeus, amb una referència implícita al Front Nacional.

Apunta’t la data del 27 de maig, vine a l’ASSEMBLEA GENERAL ORDINÀRIA i participa-hi

El dimecres 27 de maig, a les 7 de la tarda, a l’Espai 210 (C/ de Padilla, 210) celebrarem l’assemblea general ordinària de socis adscrits a la Territorial Sagrada Família per la Independència (SFxI) amb el següent ordre del dia:

1. Anàlisi del moment actual.
2. Informe d’activitat del 1r trimestre de 2015. Presentació i aprovació si s’escau.
3. Estat de comptes tancat a 31.3.2015. Presentació i aprovació si s’escau.
4. Informe d’activitats en curs.
5. Renovació de càrrecs del Secretariat Territorial. Presentació i votació de
6. Candidatures.
7. Torn obert de paraules.

L’assemblea és l’oportunitat de retrobar-nos, valorar la feina feta i els projectes de futur.

Aquesta vegada s’hi afegeix la renovació reglamentària del Secretariat Territorial, d’acord amb el procés electoral que s’ha encetat i que finalitza el 15 de maig.

L’assistència és oberta als socis, adherits i simpatitzants, i limitada a l’aforament del local.

Comissió de Comunicació
ANC-SFxI

Quim Torra: «Tenir un heroi de patró»

"Símbol de força, de determinació, de lluita. Sant Jordi no és només tan sols un heroi, són uns ulls que miren una terra, és la mirada de la història, de la vida i de la llibertat"

El cavaller, el mite, l’heroi, el patró de Catalunya. Envoltat de núvols i cavalcant un cavall blanc, Sant Jordi acompanyà el comte Borrell II l’any 985 per recuperar la ciutat de Barcelona dels musulmans; també es va aparèixer a Jaume I en la conquesta de València i Mallorca. Invocant-lo ("Sant Jordi, firam, firam!"), els catalans van fer seva la Mediterrània sencera, i la seva creu s’alçà al castell de Cetines, l’Acròpolis d’Atenes. Les Corts catalanes reunides el 1456 a Barcelona, fa 559 anys, proclamaren Sant Jordi patró de Catalunya ja que "mossèn Sant Jordi és patró i advocat del senyor Rei".

Durant segles, els reis catalans van remoure cels i terres per aconseguir-ne alguna relíquia. A la capella del Palau de la Generalitat se'n conserven dos ossos. El cap del cavaller, però, fugí a Venècia. En canvi, arreu de la ciutat, estàtues, escuts, imatges, retaules omplien tots els racons de l'heroi. Pintant pels millors artistes catalans de tots els temps, el famós retaule que presidia la capella del palau, de Bernat Martorell, es conserva avui fragmentat i distribuït entre The Art Institute de Chicago i el Musée du Louvre de París.

La bandera amb la creu roja feia funcions de bandera nacional. Amb ella es van batre els diputats de la Generalitat al pla de Palau, mentre el conseller en cap de la ciutat, Rafael Casanova, contraatacava pel flanc esquerra dels catalans amb la de Santa Eulàlia. Les dues foren cremades públicament després de la desfeta. Cap de les dues no han tornat a assolir mai el protagonisme que havien tingut.

SANT JORDI 2015: Parada ANC a la plaça de Catalunya

Aquest dijous, en una acció conjunta de les territorials de Barcelona ciutat, s’ha organitzat una parada de l'ANC a la plaça de Catalunya / rambla de Catalunya, on han estat convidats diferents autors per a signar llibres.

La previsió horària de signatures és la següent:

Matí

• Eduard Voltes, de 10 a 11
• Santiago Vidal, de 12 a 1
• Jordi Freixas i Núria Clotet, de 12 a 1
• Francesc Canosa i Liz Castro, d’1 a 2
• Joan Bosch, Pere Pugès, Miquel Sellarès i Miquel Strubell, d’1 a 2

Tarda

• Pere Martí, de 3 a 4
• Vicent Partal, de 4 a 5
• Josep M. Espinàs, de 5 a 6
• Roger Buch, de 6 a 7
• Germà Bel, de 6 a 7

Bona diada de Sant Jordi!

Comissió de Comunicació
ANC-SFxI

VÍDEO ANC. Desinflats? #24A Omplim l'Anella Olímpica!

El 24 d'abril omplirem el Palau Sant Jordi i tota l'Anella Olímpica per donar suport a les candidatures independentistes a les eleccions municipals. Tornen les urnes, tornem al carrer! Si encara no t'hi has inscrit, fes-ho a araeslhora.cat.

ARA ÉS L’HORA omple el Sant Jordi i es proposa omplir també l’Anella Olímpica el 24-A

La campanya unitària ARA ÉS L’HORA ha omplert les 15.500 localitats del Palau Sant Jordi, després que obrís les inscripcions el passat dilluns 30 de març. L’acte, doncs, ha desbordat la capacitat del Palau.

L’organització d’ARA ÉS L’HORA ampliarà l’acte a l’exterior de l’Anella Olímpica de Montjuïc amb actuacions i intervencions per tal d’aplegar el màxim de gent a dins i a fora del Sant Jordi a fi d’enfrontar amb força uns mesos determinants fins a les eleccions de 27 de setembre.

Per als qui vulgueu anar-hi junts, a la nostra territorial organitzarem la sortida en grup.

Lloc de trobada: Av. de Gaudí / C. de Provença
Hora: 3/4 de 6 de la tarda

Us hi esperem! No hi falteu: ho tenim a tocar!

Comissió de Comunicació
ANC-SFxI

Resultats de la gigaenquesta

La Gigaenquesta va mobilitzar més de 30.000 voluntaris. Es van visitar més d’1 milió de cases de gairebé tots els municipis de Catalunya – és a dir, més d’una tercera part de totes les llars catalanes. I, tot això, només entre el 4 d’octubre i el 7 de novembre de 2014. És a dir, en poc més d’un mes. De totes aquestes visites n’hem extret més de 250.000 enquestes, 15.000 de les quals rebudes per correu postal. Hem processat els resultats de 85.342 enquestes, que són les d’aquelles persones que, més enllà de respondre l’enquesta, ens han facilitat l’ús i divulgació de les seves dades. Ens trobem, doncs, davant d’un projecte colossal, que ha requerit mesos de feina per sistematitzar els resultats.
És cert que no es van poder completar totes les enquestes previstes. Entre d’altres motius per manca de temps i pels imprevistos polítics que es van produir durant la campanya -suspensió de la Llei i Decret de consultes, reconversió de la consulta en un procés participatiu i dubtes sobre la seva efectiva celebració. Tot i això, la valoració general és molt positiva. I més encara si es té en compte que era la primera vegada que es feia una acció d’aquestes característiques al nostre país. De fet, els resultats obtinguts – tot i els condicionants indicats- són equiparables als que s’obtenen en altres països amb llarga tradició en el porta a porta com els Estats Units o Escòcia.

País cohesionat

L’enquesta preguntava sobre els temes que diferents estudis consideren que preocupen la població en relació al moment polític que es viu a Catalunya. Algunes de les conclusions que se n’extreuen són: la importància de preservar i enfortir l’Estat del Benestar, ampliar els mecanismes de transparència sobre la gestió de recursos públics per part dels diferents governs, i assegurar les relacions comercials amb els altres països europeus. També es constata que a Catalunya no es viu cap conflicte lingüístic.

Miquel Sellarès: «24A, 24M, 11S, 27S: desconnexió i ofensiva»

L'Estat, els poderosos d'Espanya i Catalunya, i les forces nacionals espanyoles llançaran després de les municipals (en les properes setmanes) una forta ofensiva per terra, mar i aire per a desestabilitzar, desorientar i atemorir la societat catalana. L'Estat intentarà refredar la majoria social sobiranista a Catalunya.

Davant d'aquesta ofensiva, ja preparada i enllestida amb els còmplices catalans, la societat civil catalana, la real --és a dir: l'ANC, Òmnium Cultural, l'AMI i les més de 3.000 entitats sobiranites del país-- han de respondre amb una desconnexió total de l'aparell estatal i del projecte nacional espanyol i el seu imaginari. Si som capaços de fer això, serem indestructibles i invencibles.

Les forces polítiques que han aprovat el full de ruta cap al 27S també han de desconnectar i perdre la por no sols a les brunettes mediàtiques de Madrid sinó a una ofensiva comprada i ben untada que faran l'Estat i les clavegueres des d'una part de la nostra pròpia premsa catalana. Aquesta és subtil, però ja ha començat...

Tots els sobiranistes hem d'entendre que és ara o potser mai. He dit a molts articles i conferències que tenim oberta, ara, una escletxa cap a la llibertat: o l'aprofitem o aquesta es tancarà. I això vol dir duresa i unitat.

Vull fer una petició a tots els ciutadans i ciutadanes sobiranistes que desitgen la llibertat del seu país: d'aquí al 27S coloqueu el signe menys (-) al fons del tot dels vostres armaris i de les vostres ments, i que sols useu el signe més (+). Hem de sumar-hi tothom qui vulgui trencar amb l'status quo i amb la manca de dignitat nacional que ens comporta pertànyer a l'Estat espanyol. Ells mai no canviaran, sols accepten una nació: la seva, Espanya.

Cristòfol Soler: «Què hi faig en un estat que em considera territori conquerit?»

Entrevista a l'ex-president de les Illes Balears pel PP i nou president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM)

Cristòfol Soler (1956) és el nou president de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), la plataforma homòloga de l'ANC a les Illes Balears. Soler, que hi substitueix Maria Antònia Oliver, va ser el president de les Illes Balears pel Partit Popular (PP) entre els anys 1995 i 1996. Però es va distanciar del partit i va acabar deixant-lo. Ara no milita enlloc, és obertament independentista i ha decidit de contribuir a impulsar la societat civil. VilaWeb l'entrevista per parlar-hi dels objectius immediats de l'assemblea.

- Vós, que fa anys que éreu del PP, us heu fet independentista ara, o us ve d'enrere?
- És una evolució. N'hi ha que neixen independentistes, i n'hi ha que hi arribam a base de veure la situació. El fet d'haver estat en partits estatals ha fet que pugui conèixer molt bé el funcionament de l'estat espanyol, o Espanya. Si pensàvem que Espanya podia ser plurinacional, sentències com les de l'Estatut de Catalunya són la voladura d'aquesta possible entesa. Als cercles de poder de Madrid tenen la consideració dels territoris de l'antiga confederació catalano-aragonesa com a territori de dret de conquesta. Encara avui dia, i més gent que no puguem pensar. Si hi ajuntes l'espoliació fiscal, acabes dient: què hi faig jo dins un estat on només em consideren territori conquerit. Què hi faig aquí, si van contra la meva llengua?

- L'Assemblea Sobiranista de Mallorca seria com l'ANC?
- És equivalent a l'ANC, sí. Aquí el sentir majoritari era convertir-nos en una territorial de l'ANC. Però l'ANC va optar per circumscriure el seu àmbit d'actuació dins el Principat i prou. Hi ha gent que està molt queixosa amb aquesta qüestió. No va ser possible, i la idea es va reconvertir en l'assemblea sobiranista actual. Hi ha una expressió que diu 'cada terra fa sa guerra'. Jo la posició de l'ANC la comprenc. Sóc possibilista i entenc que la situació del Principat no és la mateixa que aquí. Nosaltres encara hem de fer passes al nostre ritme. Però el fet important és que es van fent.

Concert del Cor Polifònic Sagrada Família el 26 d'abril

Forcadell: «Demostrarem que estem molt desinflats: omplirem l'Anella Olímpica»

L'ANC, Òmnium i l'AMI presenten l'acte de divendres, convençuts que "hi anirà tothom"

La campanya unitària Ara és l'Hora ha presentat avui de manera oficial l'acte del 24 d'abril al Palau Sant Jordi. En una roda de premsa celebrada a la seu de l'ANC, la presidenta d'aquesta entitat, Carme Forcadell, la presidenta d'Òmnium, Muriel Casals i el president de l'AMI, Josep Maria d'Abadal, han tret pit un cop l'organització s'ha assegurat omplir el Palau Sant Jordi.

Forcadell ha manifestat, de manera sarcàstica, que "volem demostrar el desinfalts que estem, volem demostrar a l'Estat que estem molt desinflats, i ho farem omplint l'Anella Olímpica. La independència és l'eina per aconseguir la República Catalana".

Els 4 eixos

L'acte de divendres començarà a les 20:00 al Palau Sant Jordi i constarà de 4 eixos. En primer lloc el protagonisme l'agafarà la força municipal, amb un discurs de Vila d'Abadal i la construcció d'un mosaic gegant. Tot seguit es farà una representació teatral de la mobilització fins el 27-S.

En tercer lloc Marina Llansana (Òmnium) i Ferran Civit (ANC) conversaran sobre què passarà després de les eleccions plebiscitàries, amb vídeo inclòs. Finalment arribarà l'eix de "la independència, l'instrument", amb diàlegs de Montserrat Carulla i Aleix Peña, i l'emssió del vídeo D'on venim i cap a on anem.

Conferència - col.loqui «Pensions, present i futur» el 29 d'abril

No és al barri, però no cau lluny.


Com anar-hi

Jofre Llombart: «Extremadura independent»

Comparativa de les mesures socials aprovades per Monago amb les anul·lades a la Generalitat

No m’agradaria amargar el cafè amb llet al personal però aquesta setmana el president d’Extremadura, José Antonio Monago, ha anunciat dues mesures:

- Amb caràcter immediat, les dones de més de 75 anys cobraran una paga de 300 euros anuals. Té naturalesa universal, és a dir, ho cobraran totes les dones nascudes a partir del 1941 independentment dels ingressos que tinguin. La mesura s’aplica ja, a un mes i mig de les eleccions autonòmiques del 24 de maig.

- En plena precampanya electoral, Monago ha promès que si surt reescollit construirà escoles bressol per als fills dels funcionaris autonòmics als que podran inscriure de franc. Hi tindran dret totes les famílies amb nens de 0 a 3 anys per així, diu el president extremeny, conciliar la vida laboral i familiar.

Aquestes dues mesures s’afegeixen a d’altres preses durant aquesta legislatura que ara se li acaba a Monago:

- Una paga de 1.400 euros per cada nen nascut a les famílies amb rendes més baixes a les localitats de menys de 3.000 habitants (el 83% dels municipis extremenys).

Per la Festa Major estrenem un nou format de Paradeta, aquest diumenge 19 d'abril. T'esperem!

Benvinguts a la República Catalana que construirem entre tots!

Aquest diumenge, 19 d’abril, d’11 a 2 del migdia, a la cruïlla dels carrers Provença i Marina amb l’avinguda de Gaudí muntarem la nostra Paradeta -que estrenarà nou format-, amb moltes activitats:

1- Fem la Carta Magna!

Participa en la redacció de la nova Constitució catalana! Llegeix-la amb nosaltres i fes-hi les aportacions que creguis convenients. Recollirem els teus comentaris en un llibre d’actes, els penjarem al blog i els farem arribar als redactors de la Constitució perquè els sotmetin a consideració.

2- Somriu... Flaix!

A la sessió fotogràfica (photo call) de la República Catalana podràs sortir a la foto i difondre-la per Twitter. Ho veuràs en directe per televisió!

3- Guarnim el barri!

Pla Renova: Porta la teva estelada vella i te’n regalem una de nova.
Domassos personalitzats: Escriu en un domàs el teu desig per al país nou i penja’l al balcó.
Pancartes reivindicatives: Et regalem una gran pancarta per a engalanar-te el balcó.

4- Abilla’t!

Aconsegueix una xapa del 27-S i llueix-la a la solapa o a la motxilla amb una senzilla manualitat de reciclatge!

I prepara’t per a una sorpresa!

A partir de la una, farem un refrigeri molt ben acompanyats..., perquè la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell, ens farà una visita –uns dies abans de deixar el càrrec– i la farem petar una estona amb ella.


Molt bona FESTA MAJOR a tothom!


Equip de Coordinació
ANC-SFxI

Programa de festes

Germà Capdevila: «Independència en dos actes»

Cordeu-vos el cinturó. S'inicia el cicle electoral més apassionant des de les municipals de 1931. Ens preparem per bastir un nou país, que deixi enrere les misèries pròpies i alienes d'un sistema polític esgotat. Només el fet de governar-nos a nosaltres mateixos ja ens garanteix un futur millor. Si ens equivoquem, podrem rectificar, sense dependre d'un estat aliè que ho fa tot per mantenir-nos ben lligats, ja sigui anul·lant qualsevol legislació pròpia als tribunals o aprovant mesures recentralitzadores en cada consell de ministres. Sense un cap d'estat vitalici que en plena crisi faci un regal de 50.000 euros a la seva dona.

Per això hem decidit trencar amb aquest present i iniciar un nou camí amb llibertat. L'estratègia unionista és generar molt de soroll per tal de confondre'ns i desviar-nos de l'objectiu. Per això val la pena llegir als mitjans internacionals com ho explica el president Mas, sense les interferències que hi ha aquí. No ens han deixat fer un referèndum legal. Farem unes eleccions plebiscitàries el 27-S i en cas d'obtenir la majoria, farem la independència. I encara més, farem una prèvia el mes vinent, amb unes eleccions municipals que dibuixaran un mapa de Catalunya amb una immensa majoria d'ajuntaments sobiranistes. No serà fàcil, ja ho sabem. Els interrogants són enormes. Però tota la incertesa del món és preferible a la certesa d'una Espanya uniformitzadora que ens vol derrotats i assimilats.

Font: elPuntAvui

Donem el nostre suport a l’ANC de Dinamarca

El Ministre d’afers exterior danès, Martin Liedegaard i els partits parlamentaris danesos han estat cridats pels diputats Nikolaj Villumsen i Christian Juhl, del partit Enhedslisten (Alança roja-verda) a debatre sobre el dret de vot dels catalans per decidir els seu futur polític. El ple serà el dimarts 12 de maig al Folketinget (Parlament danès) a la sessió F26 “Dret a la lliure determinació dels pobles”.

Per tal de donar suport a aquesta iniciativa, L’ANC DE DINAMARCA HA IMPULSAT UNA CAMPANYA DE RECOLLIDA DE SIGNATURES des de la pàgina danesa skrivunder.net http://www.skrivunder.net/vi_siger_ja_til_catalanernes_ret_til_at_stemm. El text presentat per l’ANC Dinamarca presenta l’esdeveniment i diu:

“En democràcia totes les persones tenen el dret fonamental a expressar-se, a fer sentir la seva veu, a emetre el seu vot. Et demanem que donis el teu suport personal a aquesta petició i, d’aquesta manera, enviïs un fort missatge de compromís amb la democràcia al Parlament danès”.

La petició de suport es pot firmar a http://www.skrivunder.net/vi_siger_ja_til_catalanernes_ret_til_at_stemme. És molt senzill (encara que el formulari estigui en danès!) només demana i en aquest ordre: nom, cognom, ciutat, país, adreça de correu, i si es vol que la signatura sigui pública. En uns segons rebràs un correu electrònic de confirmació (en danès) només cal prémer l'enllaç per confirmar la signatura.

Us demanem doncs que entreu a la pàgina i signeu. Un cop ho hàgiu fet, feu circular també aquesta petició entre familiars, amics i coneguts.

Podeu anar seguin la notícia a través de Facebook, Twitter: @ANCDinamarca #VISIGERJA

L’ACCIÓ EXTERIOR DE L’ANC NO S’ATURA

Moltes gràcies per endavant,

Comissió Internacional de l’ANC

Xavier Roig: «Menyspreu pels ecosistemes humans»

Després d’anys, he tornat a la plaça Santa Ana de Madrid. La recordava amb les dues cerveseries que dominaven l’indret: la Cervecería Alemana i la Cervecería Santa Ana. Ara hi he comptat, si no m’equivoco, dotze bars. Tots amb la seva terrassa, com s’espera avui dia, plena de turistes. Abans de marxar de la plaça -probablement per no tornar-hi més- alço la mirada cap als balcons. El dia és càlid, però estan perfectament tancats. No sembla que per als veïns hagi comportat avantatges passar de dues cerveseries a dotze terrasses de bar. Fa anys, pensava en la vida agradable que es podia passar en un pis com els que hi ha en aquella plaça. També ho havia pensat de pisos que donen a alguns indrets de Barcelona. Per fortuna, a casa no vam cometre l’error de comprar un habitatge en un d’aquests llocs.

El turisme -crec que ja seria hora de deixar-nos d’enganyar- constitueix la versió moderna de les civilitzacions caçadores-recol·lectores. Representa una opció econòmica bàsica. Aquella per la qual comencen els països que no tenen res a oferir que no sigui els seus encants naturals, o les meravelles edificades pels seus avantpassats. Representa una eina còmoda per col·locar els esglaons més baixos de l’escala de treball. I aquí hi ha el nucli del problema. Per a qui governa un país amb encants naturals, el turisme és un mètode fàcil d’aconseguir un desenvolupisme inflamat. No està malament quan és complementari. Però constitueix una trampa quan esdevé peça clau de l’economia d’un país o una gran ciutat. Diguin-me, si no, qualsevol indret que, dominat pel sector turístic, sigui globalment avançat. Grècia? Tailàndia?

Festa Major en Perill!! - Manifest

Llegeix el manifest

Galícia perdria fins a 1.100 milions anuals si Catalunya s'independitzés

Un estudi realitzat pel director del "Davos gallec" dóna per bones les xifres de l'espoli fiscal: 15.000 milions d'euros surten cada any de Catalunya i no hi tornen

Galícia deixaria d'ingressar cada any fins a 1.100 milions d'euros si l'Estat català acabés sent una realitat. Així de clar ho tenen el professor de la Universitat de Santiago de Compostela Xoaquín Fernández Leiceaga i el de la de Vigo Santiago Lago, director del Foro Económico de Galicia, altrament conegut com "el Davos gallec". El cost de la independència de Catalunya treuria, en el pitjor dels casos, fins a 15.000 milions d'euros a les arques de l'Estat, 1.100 dels quals van a parar a Galícia.

Leiceaga va apuntar també que, "en el millor dels casos", el cost per a tot Espanya si els catalans en surten seria d'11.000 milions d'euros (800 per a Galícia), segons recull aquest divendres El Faro de Vigo, a partir de la conferència "La discusión autonómica: riesgos y oportunidades para Galicia" que va tenir lloc ahir a l'illa d'A Toxa (Pontevedra).

A la trobada hi era present la crema de la societat gallega: empresaris, economistes, comunicadors... Tots van escoltar com, en cas d'independència catalana, la Xunta perdria els recursos equivalents als de tota la Conselleria d'Educació, i entre un 10 % i un 13 % del pressupost no financer de l'autonomia.

Davant d'aquest escenari, van apuntar que un hipotètic pacte fiscal català similar al basc comportaria una baixada dels ingressos gallecs d'entre 560 i 784 milions.

Font: NacioDigital

Raül Romeva: «En marxa»

En un article publicat a El País (12.11.14), el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Valladolid, Fernando Rey, concloïa que «el nombre de persones amb idees independentistes és més un pa de pessic compacte de cert gruix que alguna cosa fràgil i passatger. I que augmentarà si no s’actua amb més intel·ligència que l’exhibida fins al moment». Ho resumia perfectament en el títol de l’article: Era un ‘plum cake’, no un ‘soufflé’. Des de llavors no sembla que les coses hagin canviat massa, almenys a millor: les amenaces continuen, el menyspreu institucional persisteix i les acusacions infundades (per exemple pretenent relacionar sobiranisme i ghihadisme) apareixen en forma de píndoles incendiàries en un relat visiblement dissenyat i executat amb voluntat de confondre i intoxicar.

La sensació que tinc és que ja fa temps que hem creuat el punt de no retorn. El nombre de gent que veu en la independència una sortida, l’única que se’ns ha deixat, no para de créixer. Massa greuges, massa retrets, massa ferides obertes. La desconnexió emocional és un fet, des de fa temps. Per molt que, eventualment, un canvi de majories a l’Estat fes possible un canvi en el to i el discurs (canvi que per altra banda veig poc probable, a aquestes alçades), difícilment el fons de la qüestió es modificaria substancialment. Ja no és una qüestió de correlació de forces, és un problema més estructural. Per a molta gent, només es percep un escenari: la derrota (novament) i la subseqüent submissió. En altres paraules: ja no hi ha marge per trobar un encaix satisfactori, i és llàstima, perquè fa uns anys, i pas massa, aquesta opció sí semblava que existia.

Vicent Partal: «Percebre la corrupció»

La primera cosa que els experts t'expliquen quan t'acostes de manera crítica al fenomen de la corrupció és que és una percepció. És important d'entendre-ho, això. La corrupció no és cap mecanisme transparent amb una pauta comptable, assentada en llibres i contrastable. La corrupció, per definició, és una cosa opaca que només apareix quan hom la descobreix i la fa aflorar. Ahir van entrar a regirar la casa de Rodrigo Rato. Fa quatre dies que enxamparen el totpoderós Cuatrecasas, del Puente Aéreo espanyolista. Ahir també unes estranyes filtracions atribuïdes a Javier de la Rosa posaven al descobert episodis relacionats amb la casa reial espanyola, amb CiU, amb el PSOE, amb el PP, que si es poden demostrar deixarien en bolquers tot això que hem vist fins ara. La corrupció hi era, corrompien o es deixaven corrompre ells quan tothom els adulava i els temia, quan la societat fins i tot els acceptava com a model? Doncs les proves diuen que sí. Eren acusats de corrupció i posats contra la paret aleshores? Sí i no. Perquè un problema que té la corrupció, i que retorna ara, és que és molt llaminera si se'n vol fer ús per perjudicar un oponent polític. Com que la corrupció és una percepció, no pas una figura, és fàcil de manipular-la, fins a un cert punt. I això fa que la intencionalitat de la denúncia sovint tape la realitat que es vol denunciar.

Segona reflexió: la corrupció necessita diners. Molts diners. La corrupció desvia molts diners de l'economia real, elimina molta riquesa pública per al gaudi indecent d'uns pocs privilegiats. Seguim el cas Rato: més de set-cents alts funcionaris de l'estat, segons les informacions, s'han acollit a la mateixa regulació de Rato. Això vol dir que set-cents alts funcionaris de l'estat espanyol tenien uns ingressos impossibles d'explicar d'una manera honrada. I parle només dels qui, pel que siga, van sol·licitar de regularitzar-los. La cúpula de l'estat, tota sencera, era podrida? Doncs ens ho hem de demanar, en vista dels fets. I d'on eixia el riu de bitllets que inundava les seues butxaques? Fa mesos que ho escric: què és el PP? Veient tot això que veiem ara, no podem preguntar-nos si no es tracta d'una organització criminal creada i engreixada per a corrompre, sota la forma de partit polític? I si la corrupció afecta tant la cúpula de l'estat, per què ha passat això?