Natàlia Molero: "Bròquil amb patates"

Les balances fiscals han sigut el detonant d’una situació que feia temps anava botint i botint. Si hi afegim les atzagaiades del ministre Margallo o les lleis dictatorials del ministre Wert, ja tenim l’escudella a punt.

Quan el govern de ZP va publicar el dèficit fiscal de Catalunya li van sortir uns 14.000 milions d’euros, segons els comptes de la Generalitat eren uns 16.000 milions i, naturalment, els economistes (molts i d’universitats diferents) van voler saber en què s’havien equivocat. La reunió amb els experts de l’Estat va ser aclaridora: hi havia conceptes que Catalunya no s’havia imputat com a despesa comuna, és a dir allò que toca pagar a tots els espanyols; un exemple la Casa Reial. Bé, com que Catalunya representa el 20% de la població espanyola i a Espanya hi ha una monarquia ens toca pagar un 20% del pressupost de la reialesa (és discutible però és així).

Un altre concepte pel que també hem d’aportar el 20% del que costa anualment és el Museo del Prado; ningú posa en dubte que es tracta d’una de les millors pinacoteques del món, de la mateixa manera que tothom sap que la repercussió econòmica d’aquesta gran infraestructura cultural redunda en la ciutat de Madrid. Doncs no, com que és de tots els espanyols, nosaltres també hi hem d’aportar el percentatge que toca. Ara bé aquí ja podem plantejar altres preguntes: com és que el MNAC un museu que té la col·lecció de pintura romànica excelsa i una excel·lent de gòtica no rep les mateixes subvencions estatals que el Prado? si tots som espanyols, el 80% que no viu a Catalunya hauria de posar-hi el mateix que posem nosaltres, no? i la Sagrada Família? és el monument més visitat d’Espanya, tampoc rep ni cinc.

De la T4, la ciclòpia i monumental terminal de l’aeroport de Barajas també ens toca pagar un 20% ja que el govern central considera que és una via d’accés a la capital de l’estat absolutament necessària pels catalans que han d’anar a Madrid perquè moltes gestions administratives no es poden fer a Catalunya. Mira que bé.

No els posaré més exemples per no amargar-los el dia però tot i així el que Catalunya aporta a la resta de l’estat i no rep en serveis ni inversions és de 14.000 milions d’euros cada any segons el propi estat.

Una altra dada importantíssima, mentre la població espanyola a penes a crescut durant els darrers 20 anys a Catalunya hem passat de ser 6.000.000 d’habitants el 1992 a 7.500.000 el 2012, o sigui que en vint anys hem augmentat un 25% la població, una cosa que no ha passat a cap altre país del món. Un 25% que necessiten com a catalans o espanyols escoles, sanitat, seguretat, transport públic…

De debò cal explicar-los que volem recaptar el nostre IRPF i el nostre IVA per reinvertir-lo en el que els ciutadans de Catalunya, les seves empreses, tots, necessitem urgentment per no caure en la més absoluta misèria?

De debò no entenen que han tibat tant la corda que ara ja no hi ha ningú que ens pari? com deia una client de la meva quiosquera fa uns dies “encara que hagi de menjar arròs bullit cada dia, jo vull ser independent, al menys el menjaré perquè vull i no perquè no em queda altre remei”.

I és clar que ho entenen, ho entenen el govern espanyol, el Basc i el navarrès (aquets dos sí que recapten la totalitat dels seus impostos i després passen comptes amb Madrid) per això estan histèrics i pensen que apuntant el president Mas o l’ANC s’haurà acabat el bròquil, però aquesta vegada si ens mantenim units, el bròquil amb patates se l’hauran de cruspir ells solets.

Font: CatalunyaOberta