Jordi Creus: "Sobirans"

No cal que els digui que no m'ha sorprès gens la nova sentència del tribunal Constitucional espanyol. Tampoc la seva unanimitat. En tot cas, el que sí que m'ha xocat són algunes veus de casa nostra mostrant-se satisfetes perquè l'alt tribunal, diuen, ha respectat el dret a decidir dels catalans. Ja són ganes de veure el got mig ple! Tenim dret a decidir sempre que siguem capaços de fer una cosa més difícil que arribar al cim de l'Everest amb xancletes i a peu coix: modificar la sagrada Constitució Espanyola.

Més enllà d'unes lectures dels temps de la puta i la Ramoneta, allò que realment ha fet el TC és negar a Catalunya el caràcter de “subjecte polític i jurídic sobirà”. És a dir, que “Catalunya no és titular d'un poder sobirà, exclusiu de la Nació espanyola constituïda en Estat”. Aquesta, i cap altra, són les majúscules i la lletra petita d'una sentència que novament ens diu que el dret a l'autogovern de Catalunya neix de la generositat de la Constitució Espanyola del 1978.

És a dir, que mai abans s'havien creat ni la Generalitat (de la qual Artur Mas, no ho oblidem, és el 129è president!) ni les Corts Catalanes. I l'abat Oliba, Jaume I o Ramon Llull només són producte de la nostra imaginació malaltissa. Perquè, òbviament, abans del 1978 no havien existit ni els Consolats de Mar ni tampoc els Usatges de Barcelona. I la guerra dels Segadors va ser poca cosa més que un acudit de Marianico el Corto, que per cert no és de Santiago de Compostel·la, sinó de Saragossa.

No. Abans del 1978 no s'havien produït les revoltes de les Germanies ni la dels Angelets de la Terra. Ni havien nascut Rafael Casanova o Joan Baptista Basset. Tampoc Valentí Almirall, Prat de la Riba o Francesc Layret. I és clar, tot allò que hem sentit o llegit sobre personatges menors com ara Macià o Companys forma part de l'adoctrinament destinat a rentar els cervells dels pobres escolars catalans.

Font: elPuntAvui