Quico Sallés: "Afortunadament, Transició"

Afortunadament han passat els anys. Dissortadament les cunetes continuen plenes de cadàvers que esperen ser honrats; la pena de les famílies de més de 3.000 afusellats encara plora; els torturadors es passegen immunes pels carrers; i l'únic president democràticament escollit d'Europa Occidental assassinat per un escamot a les ordres d'un tribunal feixista continua condemnat per una justícia que ni tan sols ha tingut la decència de revisar les seves vergonyes i realitats.

Afortunadament han passat els anys. Però continuen posant la transició espanyola com a model de no sé què. Es pensen que som idiotes. Es pensen que més de trenta anys de propaganda hauran convençut a totes les generacions que la Constitució va ser una filigrana social admirable i no el que realment va ser: un patètic pacte de rendició en el que ningú no va demanar disculpes i els perdedors van haver de donar les gràcies.

Afortunadament més d'una generació som conscients de la doble derrota. No tenim cap hipoteca amb la pantomima del 78 que ha perllongat fins ara les mateixes elits sorgides de la sanguinària victòria del 39. No tenim cap por, no hem de donar les gràcies i exigim una disculpa.

Afortunadament, s'apaguen uns símbols, sí, però se n'encenen uns altres. Ara, podem alliberar-nos d'una cadena injusta. Tenim la sensació que per primera vegada passarem comptes amb la història i marxarem pacíficament i democràtica del teatre que els guanyadors i l'angoixa dels perdedors van perpetrar quan Suárez va ser president.

Font: NacioDigital