El passat dia 20 el president Mas presentava en societat l'embrió del que ha de ser la futura hisenda catalana. L'acte, que es va celebrar amb no poca solemnitat a la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat i amb la presència de la plana major del govern, va suposar la formalització d'una primera passa en el desplegament del que serà sens dubte una de les peces clau en la construcció d'un futur Estat català. La col·laboració amb les diputacions per tal de desplegar una xarxa d'oficines pel territori -fins a les 152- sota el principi de finestreta única, així com la creació d'un nou portal (tributs.cat), són la imatge d'aquest primer embrió d'una nova administració que per sobre de tot vol marcar distàncies amb el model d'administració tributària espanyol.
Per això el govern concentra ara els seus esforços en aquest procés de definició de principis. El full de ruta a seguir és l'informe que el desembre passat va lliurar el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), i el tempo el marcarà la legalitat vigent, ja que el govern no vol fer cap pas en fals i encara menys en la construcció del que serà la principal estructura d'estat.
La pregunta que cal contestar ara, expliquen des de la Conselleria d'Economia, és si es pot fer una fiscalitat millor que la que es fa ara. I la resposta amb què treballen els experts designats pel govern per definir aquesta nova hisenda és que hi ha moltes coses que es poden millorar. La base, expliquen, és “avançar cap a un model de contribució per sobre de l'actual model de tributació”.
No és només un canvi semàntic, expliquen des del govern, sinó una aposta per “fugir d'un model de relació entre administració i contribuent basat en la desconfiança, la por i la sanció, a un model on la col·laboració passa a ser la protagonista”. Es paguen impostos no per evitar una sanció sinó per contribuir a un bé comú, i com a contrapartida l'administració és més transparent i eficient en la gestió d'aquests recursos. “No tenim cap dubte que aquest sistema és millor i la prova és que hi ha països que han fet el pas d'un model de tributació a un model de contribució però no n'hi ha cap que hagi fet el pas contrari”, destaquen les fonts del govern. Un canvi de paradigma que per al sociòleg membre del CATN Salvador Cardús, resulta “fonamental perquè no podem repetir els errors del model actual”.
Intermediaris fiscals.
Des de la conselleria expliquen que no es pot parlar d'importar un model en concret, però sistemes com el de Suècia, Àustria, Holanda o Austràlia marquen en bona part la pauta a seguir. En aquest model l'agència tributària deixa de monopolitzar tot l'espai públic i s'opta per introduir-hi elements de pont entre el sector públic i el sector privat. El govern treballa amb la proposta feta a l'informe L'Administració tributària de Catalunya del CATN, on es recullen figures com el Consell Fiscal de Catalunya, òrgan que aplegaria l'administració pública amb representants dels anomenats intermediaris fiscals, és a dir, aquells professionals, com economistes, advocats o gestors, entre d'altres, que assessoren els contribuents en els seus compromisos fiscals. L'objectiu, establir procediments de cooperació i criteris comuns d'interpretació. “Es tracta d'ajudar que el contribuent no pagui els impostos a cegues com passa moltes vegades ara, moltes de les irregularitats que detecta hisenda són inconscients”, expliquen des de la conselleria.
Per tant, un dels objectius clars del nou sistema ha de ser millorar el transvasament d'informació i la transparència, és a dir, “l'esborrany de l'IRPF disponible durant els 365 dies de l'any, i així amb la resta dels impostos”. Evitar aquests errors involuntaris contribuiria significativament a reduir l'anomenat tax gap, és a dir, la diferència entre el que es podria recaptar per PIB i el que efectivament es recapta. “En altres països aquest tax gap és l'indicador que es fa servir per mesurar l'eficiència de l'acció de l'administració tributària, però l'agència tributària espanyola ni tan sols el vol calcular”, expliquen aquestes fonts.
Per això entre les passes que es contemplen per a la nova hisenda catalana està precisament la de calcular aquest tax gap, que molt probablement podria rondar el 40% en l'actual model espanyol.
De moment el govern està fent les primeres passes per explicar aquest nou model als intermediaris fiscals, una tasca que ara com ara està rebent bones respostes, segons apunten des de la conselleria. “Aquests professionals comparteixen el diagnòstic que el model actual no funciona, i en general les propostes que els fem es veuen amb bons ulls.”
Respecte a la necessitat de dotar-se d'un nou sistema informàtic capaç de gestionar totes les dades de la nova hisenda, així com de dotar l'estructura de personal qualificat, dos dels aspectes que es consideraven clau en l'informe del CATN, el govern hi treballa però sense pressió de calendaris. “Planificar i pensar en com ha de ser el sistema informàtic és una tasca que estem fent ara però al final aquest dependrà del model pel qual optem, no hem de pensar que necessitarem un sistema informàtic o un plantejament de RRHH igual que el que té l'agència tributària espanyola”, diuen aquestes fonts. Des del govern s'insisteix també que no cal que tots els elements de la nova administració “estiguin a punt en el moment zero”.
Un altre element crucial serà l'obtenció de les dades fiscals dels contribuents, “segurament la part més rellevant en tot el procés”, destaca la catedràtica d'Hisenda Pública de la UB i membre del CATN Núria Bosch. Ara mateix el govern català només disposa d'aquesta informació per als impostos que recapta, aproximadament un 5% del total d'impostos generats a Catalunya.
Evidentment en un escenari de procés pactat amb l'Estat espanyol la via més senzilla i lògica seria el traspàs d'aquesta informació de l'agència tributària espanyola a la catalana, però d'entrada aquest no sembla l'escenari més probable. Tenint en compte això el pla de la Generalitat es basa principalment en la col·laboració dels contribuents per facilitar aquesta informació a la futura hisenda.
I dins els contribuents la col·laboració de les empreses serà clau ja que són aquestes les que acaben aplicant quasi el 100% dels impostos. És una de les principals característiques d'un model d'autoliquidació com l'espanyol, on són els contribuents els que tenen la responsabilitat de calcular les seves responsabilitats amb l'administració fiscal. En tot cas des del govern es destaca que si bé l'accés a les dades és “important” no s'ha de veure com “un pas necessari en el moment de la nova hisenda, per arrencar és molt més important haver treballat la consciència fiscal”.
El model de la hisenda espanyola dóna precisament molta importància a aquesta obtenció de dades i al control posterior d'aquestes dades gràcies a un potent sistema informàtic. De fet l'agència tributària espanyola és puntera al món en aquests processos, però en canvi els resultats d'aquesta tasca no semblen tan clars. A l'Estat espanyol hi ha uns 1.200 inspectors d'Hisenda, tot i que el nombre dels que efectivament es dediquen a fer inspeccions, és a dir, a comprovar que les dades aportades pel contribuent són correctes, són uns quants menys. Aquesta tasca de control posterior aporta a les arques públiques uns 5.000 milions d'euros a l'any. Una quantitat sens dubte atractiva però insignificant al costat del volum que mou l'economia submergida, és a dir, aquella que queda fora del sistema i que es calcula en un 25% del PIB, és a dir, uns 250.000 milions d'euros.
I aquí és on entra un dels elements més destacats del nou model basat en la col·laboració, i és que aquest hauria de contribuir a la reducció dels elevats nivells de frau que pateix ara la hisenda espanyola. En un sistema basat en el tribut del poderós -l'Estat- al feble -el contribuent- no pagar impostos es veu fins i tot com a una rebel·lia amb la qual es pot simpatitzar, però en un model basat en la contribució per a un bé comú qui no paga està molt mal vist.
“La Hisenda espanyola és un fracàs, el seu únic mèrit és tenir un programa informàtic molt potent per caçar els que estem fitxats per la nòmina però que deixa escapar tota la resta”, destaca el responsable d'estudis del Cercle Català de Negocis, Albert Macià. I és clar, en un sistema que suporta un frau elevat la pressió fiscal també acaba sent més alta del que d'entrada podria semblar.
Així, si bé les dades oficials parlen que a l'Estat espanyol la pressió no passa del 35% i per tant queda lluny de la mitjana europea i de països com Suècia, on voreja el 50%, el fet que hi hagi tanta gent fora del sistema, per dalt i per sota, s'acaba traduint en el fet que la pressió fiscal real que suporta la base de contribuents controlats sigui igual a la dels països amb sistemes impositius més alts.
‘Hacienda somos todos'
Si hi ha un eslògan de l'AEAT que ha quedat gravat a la memòria col·lectiva aquest és el famós Hacienda somos todos del 1988. Amb ell l'Estat va voler sensibilitzar la població sobre la importància de no defraudar, però l'administració fiscal espanyola no ha sabut donar gaires contrapartides a aquesta crida al llarg de la seva encara curta història. I segur que les darreres amnisties fiscals i els suposats errors amb les dades de la infanta Cristina tampoc no han ajudat a generar aquesta imatge que davant Hisenda tots som iguals. El govern vol aprofundir sobre aquest missatge i per això no descarta canviar el nom a l'agència catalana per substituir el concepte de tributació pel de contribució. De fet al nou portal www.tributs el primer missatge que apareix en pantalla és “la teva contribució”.
Font: elPuntAvui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada