dissabte, 15 de març de 2014

Santiago Vidal: "Si demà m’oferissin un lloc al Tribunal Constitucional espanyol el rebutjaria”

Entrevista de Meritxell Doncel (@m_doncel) / Periodista i Advocada.

Si fem cas a La Razón, és un dels trenta-tres jutges sobiranistes que conspiren contra la seguretat nacional (espanyola) des del seu despatx de la sala penal de l’Audiència Provincial de Barcelona, on no hi sonarà mai cap mòbil. No en té ni en necessita, diu que així viu més tranquil.

Ets un jutge incòmode per al Consejo General del Poder Judicial?
Som molts els jutges incòmodes per al CGPJ! Ho som tots aquells que no seguim fil per randa els seus consells. Diria que un 10% dels jutges a l’Estat espanyol anteposem els principis d’independència i dignitat. El CGPJ no hauria d’existir, és un òrgan polític i sempre en sintonia amb el partit q governa.

Per tant, si vols prosperar has de fer mèrits...
Més que fer mèrits, has de procurar no molestar gaire i quan et demanen un favor ser procliu a acceptar-lo.

T’has sentit mai amenaçat professionalment o personalment?
No, no ens arriben coaccions directes, però sí recomanacions i algun toc d’atenció. Són més subtils... Et diuen que no segueixis per aquesta línia si vols progressar a l’escalafó judicial i arribar a magistrat del Tribunal Suprem o del Constitucional.

I tu no les segueixes...
Gens, perquè no m’interessa arribar al Suprem, estic molt bé on estic, en una sala criminal d’una Audiència Provincial, i no tinc cap interès a arribar a aquests llocs, per fer-ho t’has de dedicar a la política de partits.

Però al Constitucional podries fer molta feina!
Actualment, tal com està, no hi ha marge per fer feina. Amb tota franquesa, si demà m’oferissin un lloc al Tribunal Constitucional espanyol el rebutjaria perquè no tinc cap interès a anar a un tribunal absolutament desprestigiat que està allunyat de la societat a la qual ha de servir i al què s’hi va en pagament de serveis prestats als partits polítics que et nomenen, bàsicament PP i PSOE.

Quin sentit té un tribunal amb aquest sistema de designació en una democràcia?
És molt important un tribunal constitucional. El d’Alemanya o el dels Estats Units són bàsics per al sistema democràtic però ho són, precisament, perquè són independents i el prestigi jurídic i ètic de les persones que hi accedeixen no el qüestiona ningú.

Tu com proposes que es faci la designació?
Jo, per a la futura república de Catalunya, ja he lliurat un informe, on proposo que necessitarem cinc magistrats: el primer, escollit amb eleccions lliures; el segon, pel món jurídic; el tercer, pels síndics de greuges; el quart, pels jutges; i un cinquè, que el triarien dues terceres parts del Parlament.

Afirmes que un terç dels jutges són del Opus Dei. D’on ho treus?
Quan només hi ha cent places per a milers de candidats, s’escullen, d’entre els millors, els que tenen un tutor amb contactes, que sol ser de l’elit, i així es perpetuen anacronismes molt arrelats, com ara ser profundament conservador.

I aleshores com és que tu vas entrar?
No ho he entès mai! Va ser al 89, durant els tres únics anys en què va existir el tercer torn, que consistia a reservar un terç de cada cent places a juristes de prestigi. Havíem de passar els mateixos exàmens però et permetia accedir aprovant, sense haver estat memoritzant durant cinc anys amb un tutor. Vam entrar uns 150...

Fins que es van adonar de l’error, oi?
Efectivament, ho van eliminar en el moment que van veure com començàvem a dictar sentències.

Vist com està empastifant la corrupció la política espanyola, els jutges esteu lligats de mans i peus per la llei?
Les lleis estan bé, el problema és que no tenim prou marge de maniobra per interpretar-les amb llibertat. De què serveix que el jutge Ruz tingui totes les dades si cada cop que demana que un equip d’experts de la unitat de delictes econòmics i fiscals perquè l’ajudi a interpretar-les li diuen que quan hi hagi pressupost ja li enviaran? Hi ha moltes maneres de fer-li la vida impossible a un jutge perquè no pugui tirar endavant un sumari d’aquest tipus.

Un jutge pot fer públiques les seves opinions?
Jo estic convençut que sí. És un tema discutit i discutible. Hi ha hagut catedràtics de dret constitucional que ens han recolzat públicament i d’altres que ens retreuen que el que més es valora d’un jutge és la seva imparcialitat. Els jutges han de ser objectius, imparcials i garantistes però no neutres. La ideologia és imprescindible per posicionar-nos davant de temes de transcendència pública.

T’hagués resultat més fàcil no posicionar-te a favor de la consulta. Per què ho has fet?
Perquè els principis ètics et diuen que hi ha moments en què has de dir el que penses. Al 2010, amb la sentència del Tribunal Constitucional que pràcticament va aniquilar l’Estatut aprovat pel Parlament i pel poble en referèndum, vaig decidir que no em quedaria callat i que era el moment de comprometre’s.

Manos limpias t’acusa d’incomplir el deure de fidelitat amb la Constitució. Com et defenses?
Jo el que he de fer és respectar totes les normes que aprova el legislador i fer una interpretació de l’abast general del bloc de Constitucionalitat, que està format per normes de dret internacional, l’Estatut, normes de dret intern i també la Constitució, que l’acato sent conscient que no és una norma que no es pugui modificar, perpètua o vitalícia i que hi ha diverses lectures d’aquest text.

Els tractats signats per Espanya no estan per sobre de la Constitució?
I tant! I això ho diu l’article 96 de la Constitució Espanyola i ho diuen totes les constitucions europees. Totes diuen que si hi ha una antinòmia entre una norma de dret internacional ratificada per l’Estat i una norma estatal, com que la primera és d’aplicació directa sobre el nostre ordenament jurídic, ha de passar per sobre.

I per què, doncs, no s’adapta la Constitució espanyola a aquests tractats?
Espanya és un dels pocs països que des del 78 no ha modificat la seva Constitució. Bé, es va modificar un sol cop, en un sol article i en 48 hores de temps perquè des de la UE van demanar que es fixés un sostre al dèficit fiscal. No seria gens complicat adaptar-la des del punt de vista jurídic però no hi ha voluntat política. Per això cada dos per tres el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal de Justícia criden l’atenció al govern Espanyol.

Per tant, ho hauria d’exigir Europa?
Sí, o bé que siguem els ciutadans europeus els que demanem a les autoritats europees que es pronunciïn i, de fet, és el que estan fent el Parlament i el president Mas, explicar a Europa que això no és només un problema intern. Arribarà el dia que es mullaran...

Barroso es mulla...
Sí, però sempre recordaré aquella frase que va dir un comissari europeu francès al 2008 sobre Eslovènia: “mai entrareu a la UE”. Doncs Eslovènia no només està dins la UE sinó que, a més, ja ha tingut la presidència de torn. La història acaba posant totes les coses al seu lloc.

Pel que diu Barroso sembla que el dret internacional s’hagi d’adaptar al dret intern...
És just al contrari i això és el que va dir el Tribunal Internacional de Justícia a la sentència de juliol de 2010 que va validar la declaració unilateral d’independència del Parlament de Kosovo, en contra de les lleis de Sèrbia. Cal recordar que l’article 8 de la Constitució de Sèrbia deia, si fa o no fa, el mateix que diu l’article 2 de la Constitució Espanyola sobre la indissolubilitat del territori i el paper de l’exèrcit com a garant de la unitat.

Els contraris al procés al·leguen que a Kosovo hi havia un context molt diferent...
I és cert! Afortunadament partim d’una situació molt millor de la que va partir Kosovo, que venia de la guerra. Estem fent el procés sense violència i de forma democràtica. Precisament per això trigarem més que ells però arribarem al mateix port i seguint les vies adequades.

En dret internacional també és la jurisprudència més recent la que mana, oi?
Sí, la més recent sempre és la que val, perquè és la que ha evolucionat per respondre a les necessitats de la societat actual. I la sentència de Kosovo és la més recent.

Això també té un perill... Si hi ha un pronunciament contrari en el cas de Crimea, aquest seria el més recent.
Sí, és cert, podria no afavorir a Catalunya i a Escòcia però actualment Crimea no és una república lliure i democràtica, està ocupada militarment per l’exèrcit d’una potència estrangera. No es pot equiparar.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada