Montserrat Tudela: "Renunciar o impedir, aquesta és la qüestió"

Cinc dels partits polítics que representen els ciutadans al Parlament de Catalunya van anunciar la convocatòria d’un referèndum el dia 9 de novembre d’enguany per a decidir si volem esdevenir un Estat independent. CDC, UDC, ERC, ICV-EUiA i CUP van comprometre’s tots a escoltar la veu del poble després que el president de la Generalitat signi la convocatòria oficial el proper mes de setembre. Les autoritats governamentals d’Espanya i també el grup del PSOE al Congreso de los Diputados ja han dit que no la permetran.

Així, doncs, després que el president de la Generalitat signi la convocatòria es preveuen dos escenaris. Que els 82 diputats que van votar a favor del referèndum (deixo estar els del PP que ho van fer per error) i el Govern de Catalunya en ple renunciïn a acomplir el seu compromís davant la ciutadania i, per tant, després de signar la convocatòria el president de la Generalitat signi la desconvocatòria, o bé que el Gobierno de España juntament amb el PSOE la vulguin impedir.

Jo en cap cas no contemplo la primera possibilitat. En conseqüència, ni l’analitzo. Em centro en la segona possibilitat, que els càrrecs polítics espanyols del moment la impedeixin. O la vulguin impedir.

Tinc clar que en el moment que el president de la Generalitat signi la convocatòria el Parlament de Catalunya ja tindrà tot a punt pel dia 9 de novembre, és a dir, tindrà comprades les urnes, tindrà el cens electoral i tindrà els observadors internacionals que es posaran a treballar a partir del moment de la convocatòria oficial.

El Gobierno de España l’octubre de 2012 va anunciar per primera vegada els instruments que utilitzaria per impedir el referèndum català.

En primer lloc, recorrerien la convocatòria de referèndum al Tribunal Constitucional i també al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). D’acord. L’endemà de la convocatòria es declara inconstitucional espanyolament parlant. El poble català ens quedarem a casa esperant algun dia ser constitucionals? El món que no ens ajudarà fins que no decidim parlar-li d’igual a igual no farà res. No piularà ningú. La gran Unió Europea, tant democràtica, es quedarà indiferent. Al País Basc ja va passar el 2008 amb la convocatòria de referèndum que va fer Juan José Ibarretxe, però crec que la situació és incomparable. En qui més confio és en el poble català. De nosaltres dependrà la reacció.

Si el Govern de la Generalitat no retira la convocatòria es podria acusar el MHP de la Generalitat, que és qui signarà la convocatòria, d’un delicte de desobediència i ser inhabilitat per a l'exercici de la política. Qui assumiria la presidència de la Generalitat? Qui signaria la renúncia al referèndum? El Parlament de Catalunya, com reaccionaria? De nosaltres, el poble català i el nostre Parlament legítim dependrà la reacció.

Suposem que Artur Mas és inhabilitat i que la persona X assumeix la presidència de la Generalitat, perquè ni el Parlament ni el poble català ha reaccionat i acatem les ordres del Gobierno de España, cosa que ja és suposar i que jo no contemplo. Però suposem-ho. Aleshores les autoritats espanyoles decideixen aplicar l’article 155 de la Constitución Española per dissoldre la Comunitat Autònoma de Catalunya, que diu "Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras Leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general". I al Senado el PP i el PSOE tenen majoria absoluta. No imagino l’expresident de la Generalitat, José Montilla, votant a favor de la suspensió de la Generalitat. O potser sí. El Parlament de Catalunya, com reaccionaria? De nosaltres, el poble català i el nostre Parlament legítim, dependrà la reacció.

Jo no contemplo en cap cas que el poble de Catalunya no reaccionem en aquests hipotètics escenaris. Crec sincerament que la revolta ciutadana i parlamentària està assegurada. També crec que la Unió Europea té un problema i aquest problema es diu “Gobierno de España i referèndum de Catalunya”. L’estatista Unió Europea pot fer costat al Gobierno de España, però tampoc no pot mostrar-se al món contrària a la praxi de la democràcia. I mai no ha viscut una revolta ciutadana en el si de les seves fronteres. Ens pot girar l’esquena, ens pot abandonar, però en la resposta que va donar a la Iniciativa Ciutadana Europea que vam presentar un grup de ciutadans el dia 1 d’abril de 2012, la Comissió Europea va dir clarament: "En cas de secessió d’una part d’un Estat membre, la solució s’hauria de trobar i negociar dins de l’ordenament jurídic internacional”.

I l’ordenament jurídic internacional no es troba a l’espai sideral, sinó que existeix i els estats hi estan subjectes.

Font: e-notices