Marc Costa: "On és l'Estat de dret?"

L'Estat espanyol ha fet un pas més cap al seu objectiu d'aturar com sigui la consulta que els catalans celebrarem el proper 9 de novembre.

Per a això, ha utilitzat novament el Tribunal Constitucional per rebutjar que Catalunya tingui la categoria de subjecte jurídic i sobirà, defensant amb rotunditat la unitat de l'Estat espanyol i l'exclusivitat de la sobirania nacional en el poble espanyol. El mateix tribunal que ens va negar, en la tristament famosa sentència sobre l'Estatut de Catalunya, la nostra condició de nació en afirmar desafortunadament que de nació només n'hi havia una i aquesta era l'espanyola.

El Tribunal Constitucional és actualment l'òrgan judicial més desprestigiat en el nostre país, un òrgan inexplicablement de naturalesa política, en el que deu dels seus dotze membres són escollits directament pel poder polític (cinc pel Congrés dels Diputats i cinc pel Senat), mentre que els altres dos són escollits pel màxim òrgan del poder judicial, és a dir, el Consell General del Poder Judicial, el qual, al seu torn, és també un òrgan merament polític ja que els seus vint membres són escollits directament també pel Congrés i pel Senat.

Per tant, en un país on la divisió de poders entre el poder executiu i el poder judicial és pràcticament inexistent, no ens han d'estranyar resolucions controvertides com aquesta. Però el més greu és que aquesta vegada s'ha creuat una línia molt perillosa, qüestionant l'actual Estat de dret, traspassant els seus límits competencials en pronunciar-se expressament sobre una qüestió merament política i no pas jurídica, únicament perquè considera que "pot" tenir efectes jurídics.

Així, em comptes d'esperar-se a que aquesta declaració tingués realment algun efecte jurídic, quan aleshores sí que estaria perfectament legitimat a pronunciar-se, s'ha anticipat i s'ha pronunciat quan només es tracta d'una declaració política aprovada majoritàriament per un Parlament democràticament escollit, per així poder torpedinar amb antelació les bases polítiques del procés sobiranista.

Però a partir d'ara, aquest alt tribunal es veurà perfectament legitimat per poder fiscalitzar, condicionar i intervenir judicialment qualsevol altre aspecte de la vida política del nostre Parlament i anul·lar i deixar sense efecte qualsevol declaració política que aquest pugui aprovar democràticament i que no sigui del seu grat perquè únicament consideri que "pot" arribar a tenir efectes jurídics. I això és greu, molt greu en un país que es presumeix democràtic i de dret.

Hem perdut, doncs, qualsevol espurna de seguretat jurídica en el procés sobiranista, la qual cosa paradoxalment encara el reforça més perquè ens mostra com n'estan d'espantats des de l'Estat espanyol, capaços de renunciar, fins i tot, a alguns dels principis democràtics que fonamenta qualsevol Estat de dret com ara la imprescindible separació de poders. Tanmateix, és incomprensible, però, veure com alguns dels partits polítics del nostre país aplaudeixen aquesta injustificada invasió competencial del Tribunal Constitucional en la nostra vida política. Però nosaltres hem de continuar ferms en el nostre camí, ja que quan un poble vol decididament una cosa, no hi ha res que l'aturi i molt menys dotze persones designades arbitràriament pels dos principals partits polítics estatals.

Font: Tribuna.cat