diumenge, 30 de març de 2014

La Cambra avala la viabilitat d’una Catalunya independent

S’eliminaria el dèficit i fixaria un superàvit del 7,2% segons un exhaustiu estudi de la institució cameral en base a la construcció d’un nou estat dins de la UE

La Cambra de Barcelona assegura que el sector públic d'un estat català independent seria financerament viable i a llarg termini tindria un superàvit del 7,2% i un marge d'actuació superior a l'actual, segons Joan Ramon Rovira, cap del servei d'estudis i director de l'estudi 'El sector públic a Catalunya i Espanya. Impacte econòmic de diferents escenaris polítics'. En xifres basades en el 2010, l'estudi assegura que una Catalunya independent naixeria amb un dèficit del 2,4% i Espanya sense Catalunya hauria d'incrementar el seu dèficit en dos punts percentuals. L'estudi sempre basa les seves conclusions partint que la construcció del nou estat es fa per la via negociada i mantenint-se a la Unió Europea.

En el pitjor dels casos molt millor econòmicament que seguir dins d’Espanya

L'estudi de la Cambra està elaborat amb les xifres de liquidació i consolidades de l'exercici del 2010 que ofereix el govern espanyol. En l'estudi es faciliten dades en diferents escenaris que van des d'una Catalunya independent després d'una solució negociada amb el govern espanyol i sense sortir mai de la Unió Europea, a altres escenaris on el model de finançament es calcula en diferents fórmules basades o bé en la imputació del finançament en relació amb el pes del PIB, en relació amb el es de la població o en relació amb un mixt entre el pes de la població i el pes del PIB.

En una Catalunya independent el sector públic seria plenament viable, no com ara abocat a la misèria

En l'escenari d'una Catalunya independent, l'estudi assegura amb rotunditat que el sector públic català seria plenament viable i a més tindria un major marge d'actuació, contràriament al que passaria en una Espanya sense Catalunya que veuria augmentat el seu dèficit en gairebé dos punts percentuals.

El primer any de la independència el dèficit seria del 2,4, mentre que a l’estat augmentaria 2 punts, fins al 11,5%

En concret, amb xifres del 2010, el punt de partida del dèficit públic català era aquell any de l'1,1%, sense tenir en compte les transferències estatals. L'estudi fixa aquest 1,1% com el dèficit base, al qual s'haurien d'afegir la part de les despeses proporcionals i addicionals generades per les estructures de l'Estat com determinats serveis que no es poden imputar directament com despesa a Catalunya, com serien, per exemple, les despeses de defensa. Amb aquestes despeses estatals, el dèficit català el primer any de la independència, en l'escenari econòmic del 2010, seria del 2,4%, mentre que a l'estat espanyol, sense Catalunya el dèficit s'incrementaria en dos punts percentuals, passaria del 9,6% a l'11,5%.

Respecte al dèficit primari (sense els interessos del deute) Catalunya passaria del -2,4% al -0,3% el primer any i la resta de l’estat tindria el -9,2%

Aquestes xifres corresponen al dèficit no financer total, però l'estudi també calcula el dèficit primari (sense interessos del deute) que tindrien els dos països independents. Catalunya passaria del -2,4% del PIB fins el -0,3% en el moment de constitució de l'Estat propi, que contrasta amb el -9,2% que quedaria una Espanya sense Catalunya.

En pocs anys Catalunya arribaria a tenir superàvit de fins el 7,2% del PIB

En relació amb l'escenari a llarg termini, al llarg d'un cicle econòmic complet, l'estudi considera que seria raonable suposar un equilibri en els comptes públics i per tant en les conclusions va més enllà i assegura que les xifres, sense tenir en compte les transferències corrents, Catalunya no només eliminaria el dèficit sinó que obtindria un superàvit del 7,2% del seu PIB. L'estudi no fa referència a com quedarien els comptes públics en una Espanya sense Catalunya.

En una Catalunya independent augmentaria l’estat del benestar

Amb aquest escenari a llarg termini, Rovira ha explicat que el nou estat català, com a conseqüència d'aquest superàvit, tindria més marge d'actuació que podria utilitzar o bé per baixar impostos o bé per invertir més en despesa social i pressupost públic, o bé per fer les dues coses, mentre que la nova Espanya sense Catalunya tindria més dificultats per equilibrar els seus comptes i menys marge de maniobra en les seves polítiques públiques.

Amb una Catalunya independent el deute públic espanyol augmentaria 13 punts fins al 98,9% del PIB

En relació amb el deute públic, l'estudi assenyala que amb dades corresponents al 2012, el deute públic espanyol augmentaria en 13 punts percentuals, passant del 86% al 98,9%, això en un escenari sense negociació que la Cambra no preveu en cap moment.

En una Catalunya independent el dèficit d’infraestructures desapareixeria en uns anys

L'estudi també fa referencia a l'estoc de capital públic, el que fa referència a les inversions acumulades per l'estat en una determinada demarcació, També amb dades del 2010, a Catalunya aquest estoc de capital publica era del 13,7% en relació amb l'estoc acumulat pel conjunt de l'Estat, cosa que posa de manifest que el dèficit d'infraestructures de Catalunya és un fet estructural atès que el pes de l'economia catalana en relació amb l'espanyola és de l'entorn del 19%. Rovira ha assenyalat que aquesta dada posa de manifest que ''la intensitat inversora del sector públic a Catalunya ha estat inferior a la mitjana de l'Estat''.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada