Muriel Casals: “Hi ha una tendència en la tradició política espanyola a no respectar la separació de poders”

És d’aquelles persones que tenen la facilitat de dir el que pensen sense despentinar-se gens. Després de provar-ho amb el ministre Margallo i obtenir una resposta inquietant, fa uns dies Muriel Casals interpel·lava la comissària de justícia europea, Viviane Reding, sobre el dret a celebrar la consulta. Des que presideix Òmnium Cultural, coincidint amb un dels períodes més intensos de l’entitat, a aquesta professora emèrita d’economia de la UAB se li ha girat més feina que mai. Si més no, això diu la seva atapeïda agenda.

Quines conseqüències té la darrera sentència contra la immersió lingüística?
Tan sols és una demostració més que el que les institucions polítiques espanyoles no poden aconseguir mitjançant la llei intenten implantar-ho per la via judicial i estan fent un mal favor al sistema judicial, fent-li fer un paper que no toca. Un dels principis de la democràcia és la separació de poders. El poder judicial no pot estar a les ordres del poder executiu.

Com es lluita contra la politització de la justícia?
És molt complicat. Precisament, quan diem que volem un país normal també volem dir que volem fer una Catalunya que tingui un sistema judicial que no estigui polititzat.

És d’ara o ja ve de temps enrere?
Aquests últims anys s’ha accentuat però hi ha una desgraciada tradició espanyola de polititzar la justícia. Existeix una clara tendència en la seva tradició política a no respectar la separació de poders.

Creus possible que les instàncies europees es posin en contra d’un Estat membre en cas que s’hi recorri un cop esgotades les vies internes?
Sempre hi haurà dificultats a posar-se en contra del membre del club, cosa que és un argument més per voler un Estat propi, el poder fer-te escoltar. Però faltar al respecte a la democràcia i a la diversitat és una falta greu en una Europa que s’enorgulleix de ser molt diversa. El que fan les institucions espanyoles és matar la diversitat i en atacar l’ús del català a l’escola estan agredint el català com a llengua normal i plena.

Demanes als directors que apostin per la insubmissió. Com es du a terme això a la pràctica?
Complint la llei del Parlament de Catalunya perquè l’altra no la reconeixem els ciutadans de Catalunya ni el govern català. La insubmissió l’ha de fer, primerament, el nostre govern.

Diries que la consellera Rigau fins ara ha mantingut una actitud propera a la insubmissió?
Sí, perquè des del govern de la Generalitat s’està reforçant l’autoritat del Parlament, evitant tant com sigui possible l’enfrontament amb el govern espanyol. Des de Somescola podem ser més descarats i dir que no volem obeir la llei del senyor Wert i, en canvi, la Generalitat no ho pot expressar d’aquesta manera, tot i que arribarà un moment que potser ho farà.

I si perd la competència?
Això és el que la Generalitat no pot permetre! Una de les escletxes democràtiques d’aquesta llei Wert és que atempta contra el pacte constitucional amb l’Estat, que és l’Estatut vigent de Catalunya. Estan aplicant unes competències que no tenen.

Molts pensaven que el president Mas no posaria data ni pregunta per a la consulta? Tu també?
No, jo sóc de les que creu que com més confiem en les persones, i els polítics són persones, més probable és que compleixin allò que esperem d’ells.

I quan prohibeixin la consulta, què?
Nosaltres treballem pensant que aquesta consulta la farem, que anirem a les urnes.

El ministre Margallo et va avisar no fa gaire, en resposta a una pregunta teva, que era perillós demanar coses impossibles. Ho vas interpretar com una amenaça militar?
Espanya, en formar part de la UE, no pot usar amenaces militars. Més aviat crec que ens estava intentant fer creure que no es pot somiar. Però si somiar fos perillós tu i jo no estaríem aquí, estaríem fent el sopar als nostres marits. Les dones no hauríem sortit de la cuina, els negres dels EUA estarien asseguts a la cua de l’autobús i no existirien tantes altres coses que són realitat perquè hi va haver persones que van creure que eren possibles.

Què vol dir ser un país normal?
Fer coses que països normals del nostre entorn europeu fan: votar, decidir sobre el nostre sistema educatiu o l’ús dels recursos propis, gestionar els nostres impostos...

Alguna opció política sosté que això seria possible amb una via federal...
L’intent d’aconseguir-ho dins l’Estat espanyol ja s’ha provat molt intensivament des de la transició i ja hem vist que no és possible. La llei Wert n’és un exemple, com també ho són les amenaces continuades del govern espanyol d’anar laminant les competències de la Generalitat. La millor relació amb Espanya és de bon veïnatge. Descobrirem que ens podem ajudar molt quan siguem bons veïns.

Tenint en compte que el proper 11 de setembre podria ser especialment multitudinari per la seva proximitat amb la data de la consulta, heu preparat res?
No encara, però no cal dir que està en la mentalitat de tots nosaltres perquè serà l’11 de setembre dels 300 anys i podria ser l’11 de setembre de l’any zero de la llibertat.

Ets presidenta d’Òmnium en un dels seus moments més interessants. Quant a socis, per exemple, heu crescut molt...
Sí, i és una satisfacció perquè vol dir que l’entitat viu de les quotes dels seus socis. Encara hi ha persones que ens diuen que estem subvencionats i coses d’aquest tipus.

I esteu subvencionats?
Actualment, no. Al pressupost del 2014 hi ha un 7% de diner públic, que són partides que venen d’Ajuntaments per a activitats culturals al seu territori. Però no ens arriba ni un sol euro de la Generalitat ni del Ministerio de Cultura. Tampoc ho hem demanat.

I us plantegeu demanar-la?
No. En aquests moments, en què la Generalitat no té diners per a coses molt més sensibles, ens sembla que seria absurd reclamar una subvenció.

Font: directe.cat