Salvador Cot : "L'opció low cost és Catalunya"

"L'annexió de Crimea és un acte de violació considerable del dret internacional, però també és una realitat", deia ahir Martin Schulz, el president de l'Eurocambra, en un exercici de pragmatisme. De fet, cada vegada que li ho demanen des de Madrid, Durão Barroso repeteix que la Unió Europea no és un espai de ciutadania, sinó una sèrie de tractats entre estats, així que és normal que cada vegada calgui buscar el mínim comú denominador de cara a definir una acció comuna. I, en el cas de Crimea, els 28 estats tenen 28 opinions diferents, agrupables en tres o quatre posicions que van del fer alguna cosa simbòlica al deixar les coses com estan.

Així que, vist el que ha passat, jo també comparteixo l'opinió del ministre Margallo, en el sentit que el paral·lelisme entre Crimea i Catalunya és "absolut". És a dir, qualsevol modificació de les fronteres que tingui el suport majoritari de la població local acabarà essent una realitat, com diu Martin Shulz, al marge de les legalitats precedents que puguin invocar Ucraïna, Espanya o qui sigui.

Hi hauria 28 estats favorables a la sanció màxima contra Catalunya? És imaginable que Espanya aconseguís que el mínim comú denominador dels 28 fos l'expulsió dels eurodiputats catalans del Parlament Europeu, unionistes inclosos? Estan segurs que els altres 27 estats acceptarien pèrdues econòmiques, complicacions aranzelàries, dificultats en la utilització de les vies d'exportació, traves en la circulació de mercaderies i ciutadans, creació d'una nova frontera terrestre de l'UE al Mediterrani Occidental...

Com en el cas de Crimea, el reconeixement de Catalunya és l'opció low cost. Espanya no pot demanar més que Ucraïna.

Font: NacioDigital