I avui al raconet, màgia de nivell amb un sèxtuple truc. Res per aquí, res per allà, i, al mig del no res, patapam!!!, apareixen 10 autopistes de peatge! On? A Catalunya? No. Aquestes són al voltant de Madrid, Múrcia i Alacant. I, casualment, apareixen al costat d’autovies que són com autopistes, però gratuïtes, a diferència de Catalunya, on l’alternativa a l’autopista de peatge és una mena de camí de carro. Això sí, asfaltat. I aquí ve el segon truc: res per aquí, res per allà, i patapam!!!, el trànsit apareix només a les autovies, que són com autopistes, però que són gratuïtes. Lògic, no? Podent circular gratis, per què hem de pagar? Mentrestant, a les autopistes de peatge, tercer truc: res per aquí, res per allà, i patapam!!!, gens de trànsit. I, per tant, gens d’ingressos. Arribem així al quart truc. Vareta màgica, i patapam!!!... apareix un dèficit que, segons la font, és de 3.800 o de 4.600 milions d’euros i que ens porta al cinquè truc. Aquest consisteix en res per aquí, res per allà, i patapam!!!, apareix un rescat en forma d’empresa pública. Això traduït vol dir que vostè i jo som qui pagarà el dèficit. I ara ve el supertruc, només comparable a fer desaparèixer la Via Làctia: res per aquí i res per allà, i patapam!!!, apareix el concepte anomenat jo, empresa privada que faig autopistes, si guanyo diners són per a mi i si els perdo, paga vostè. Un concepte molt bonic que ja voldríem vostè i jo que també ens fos aplicat (en general) i que ens transporta a una forma molt peculiar de comunisme capitalista que reparteix la riquesa entre segons qui i la misèria entre la majoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada