Amb la convocatòria de les eleccions del setembre vinent, a les quals la majoria de les forces polítiques atorguen, per activa o per passiva, caràcter plebiscitari, la gran decisió sobre el seu futur queda en mans dels catalans. El setembre vinent ens passa per davant un tren que porta cap a una situació radicalment nova. En aquests mesos sentirem invitacions a pujar al tren, però també intents d’espantar-nos sobre el seu destí, de menystenir els seus conductors, de dir-nos que estarem millor si no hi pugem. Però al final, al setembre, serà el conjunt del poble de Catalunya qui decidirà si hi puja o no. I si decideix pujar-hi, serà impossible ignorar-ho. En qualsevol cas tots hem de ser conscients d’una cosa: aquest tren no passarà dues vegades. Ha estat molt complicat arribar fins aquí. Si passa i no l’agafem, no ens estarem a l’estació esperant que en vingui ben aviat un que sigui més del nostre gust, amb altres conductors, portat d’una altra manera. No dic que no en passi mai més cap, de diferent. Però l’espera serà molt llarga. I si no hi pugem, no ens quedarem com estàvem. El risc de recular és immens. Podem decidir que no volem pujar mai al tren. Però qui el vulgui agafar, ha d’agafar aquest. Ara.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada