Els unionistes espanyols reivindiquen sovint la Constitució de 1978. Sembla que li atribueixen les dècades de pau i prosperitat que hem tingut des del 78. És una hipòtesi interessant, però sense gaire suport empíric. En general és aventurat atribuir coses com "pau" i "prosperitat" a un document legal com la Constitució del 78. Quina constitució possible ens hauria dut a la guerra civil o a la misèria? No m'ho han explicat mai. Una cosa que sí que és fàcil atribuir-li a una constitució, en canvi, és la qualitat de les institucions que crea. I aquí tenim el nyap de les autonomies i un estat en batalla interna permanent. No són coses que agradin gaire als nostres unionistes i trobo molt més raonable atribuir-li això a la constitució que no pas les famoses pau i prosperitat.
Una possibilitat és que els unionistes en el fons siguin perfectament conscients de la magnitud del nyap i que en segueixin dient meravelles per càlcul estratègic. Més val aquest nyap, poden pensar, que no pas arriscar-se a trencar Espanya. És possible, però no ho crec. No sembla que la considerin un simple mal menor.
Comptat i debatut, qualsevol unionista seriós hauria de reconèixer que la constitució és el problema i deixar de donar la tabarra tot el dia amb les seves misterioses virtuts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada