Jordi Sànchez: «Aquest 27S és o independència o decadència»

Quedem a la seu del’ANC després de la roda de premsa d’aquest dimarts. En Jordi Sánchez no para: tot just a l’acabar, diferents periodistes volen parlar amb ell. Li sona el telèfon un parell de vegades i atén a una televisió. A mitja entrevista hem de parar un moment ja que ha de respondre whatsapps amb urgència i, a més, rep una trucada d’una ràdio recordant que a les dues de la tarda entrarà en directe. ‘Quin estrès!’ li dic amb cara d’incredulitat i un mig somriure. Fa que sí amb el cap mentre confirma per telèfon que a les dues estarà a punt. Tot i així, en comptes de veure’l esgotat, se’l veu amb més energia que mai, content i il·lusionat amb la tasca que li ofereix el càrrec que ostenta: ser el president de l’ANC, la principal entitat sobiranista del país. Comencem!

Justament avui fa exactament 3 mesos que ets president de l’ANC. Acaben els 100 dies de cortesia. Com ho portes?
Ho valoro positivament. És una oportunitat que agraeixo la que em van donar, tan els socis primer com el secretariat després, per a poder contribuir, juntament amb la resta de gent de l’assemblea, a fer que aquest procés acabi i acabi bé, o sigui, construint un nou país, un nou Estat. Fer que Catalunya esdevingui un Estat independent és una oportunitat impagable i és un moment de molta intensitat i, evidentment, toca fer equilibris amb la família, els amics... tot esperant que això culmini com tots pensem que serà. És una dedicació molt gran però amb ungran retorn: vas coneixent gent arreu del territori que està suportant el pes de la mobilització i això també és una gran oportunitat perquè coneixes també les cares imprescindibles del procés. Una cosa és veure en Junqueras, en Mas en David Fernàndez, les cares visibles, però una altra és conèixer la gent de Torroella de Montgrí, de La Cellera, de Tortosa, de Montgat… la gent que realment fa indispensable la seva aportació perquè aquest procés hagi arribat on estem i, això, m’ho permet el fet de ser president de l’ANC i és un gran què.

Vacances, aquest any, res de res…
Poquetes i no me’n queixo. Seran les no-vacances més ben invertides si tot això acaba com estem convençuts que culminarà amb un 11S multitudinari i massiu i amb un 27S amb unes eleccions on l’independentisme guanyarà democràticament la majoria d’escons del parlament per a iniciar aquest procés per a la construcció d’un nou país.

Vas ser elegit a l’ANC com a home de consens. Per tant, vas ser l’home que va permetre que en Mas i en Junqueras acabessin entenent-se?
Ho dic sense falsa modèstia. El paper que qualsevol ha pogut jugar en unes converses en facilitar uns espais de trobada ha estat important. Tothom ha sigut important però els autèntics protagonistes són els que han accedit a fer l’acord. Per tant, el paper d’en Mas i en Junqueras i la seva generositat per permetre arribar a aquest acords, ha estat fonamental... i també la d’en David Fernàndez en tant que representant de la CUP a les converses. El fet que la CUP no s’hi acabés sumant no treu la importància de que es va produir en el marc d’un debat enormement civilitzat, un debat constructiu.

Però La pregunta punyent és: sense l’ANC hi hagués hagut acord entre Mas i Junqueras?
Sense l’ANC, sense ÒMNIUM... no haguéssim arribat ni al 9N. És evident que l’Assemblea té un paper molt important en tot aquest procés... i quan parlo de l’Assemblea parlo de la gent. L’ANC és potent perquè pot mobilitzar centenars de milers de persones perquè hi confien i, sobretot, perquè creuen què és el moment de fer el tomb al país. I això hi puc dir amb rotunditat perquè jo no n’havia format part de la direcció. És evident que les entitats vàrem entomar la proposta del president d’intentar buscar la solució que donés el caràcter plebiscitari i ho vàrem fer arriscant, donant la veu als socis, apostant per solucions que reduïssin les ofertes electorals, buscant els punts de consens i no de dissens i crec que tothom va tenir la seva quota d’aportació imprescindible per ser on som.

En aquesta línia, justament, l’Antonio Baños de la CUP ha declarat que a les negociacions han estat amb xantatge. Precisament, a l’entrevista que precedeix aquesta, en Joan Tardà diu que a la política no hi ha xantatge sinó que tot forma part d’una negociació encara que sigui intensa fins al límit on tothom intenten vetllar pels seus interessos. Pot dir-se que va haver-hi xantatge?
Jo vaig estar a totes les reunions, trobades, converses (presencials o telefòniques) creuades durant les setmanes prèvies a l’acord del 13 de juliol i, ni en les prèvies ni a la trobada del dia 13, crec que cap dels que hi vàrem participar ens vàrem sentir ni amenaçats ni rebent xantatge per part de ningú. Tots sabíem qui era cada un i amb la confiança que ens tenim tots sabíem que estàvem treballant per garantir un 27S en clau del procés. Tots sabíem que havíem de resoldre aspectes que no eren fàcils perquè les posicions eren allunyades, amb disputes prèvies públiques, però tots sabíem que la solució que havíem de trobar havia de ser una solució engrescadora i en positiu. De xantatge ningú ni en va sentir ni en va fer. Va haver-hi posicions molt transparents.

Deixem aquestes declaracions com que ja són de campanya...
No les he escoltades, fetes a Catalunya Ràdio. Sincerament crec que sigui res important. En una entrevista hi ha molts minuts i el risc és que de 30 min que pot durar 28 siguin excel·lents i n’hi hagi dos on puguis plantejar les coses no de la manera ponderada que volies fer-ho i que aquells minuts puguin acabar sent el titular.

Pot passar en aquesta entrevista...
Efectivament. No vull donar-li més transcendència. El que té valor és la il·lusió que es respira amb aquest tema. El que té valor és que tenim com a mínim dues candidatures que s’han compromès a col·laborar per a tirar endavant la independència si el 27 de setembre a la nit obtenen una majoria de vots. Ara el que pertoca és que aquestes dues candidatures obtinguin els millors resultats possibles perquè és la manera que el procés tingui la mínima d’afectacions possibles. Per tant, si es pot obtenir amb una sola majoria absoluta i amb l'altra 10 o 12 escons, seria fantàstic.

Potser que ens ‘autoflagel·lem’, que dues candidatures que volen el mateix però des de punts de vista prou diferents en l’eix social, es facin mal entre elles? Pot ser un risc?
Com a hipòtesi ho accepto però crec que és poc probable perquè tothom té la consciència molt clara de l’excepcionalitat d’aquestes eleccions i que el repte el tenim en guanyar el plebiscit. Tothom sap que els vasos comunicants entre el sobiranisme tenen lògicament la seva importància perquè tothom vols obtenir la màxima representació possible però el que és realment imprescindible és com anem sumant voluntats i vots fora dels espais evidents del nacionalisme per al sobiranisme i aquí és molt important la tasca de la CUP en tot un determinat sector i de Junts pel si per un altre.

La CUP hauria de tenir clar que el seu adversari és CSQEP no pas Junts pel si. Imagino que fins i tot la CUP vol que guanyi Junts pel si!
Crec que això que dius és compartit per ells. Que hi ha rivalitat i programes diferents no vol dir que no sàpiguen veure que en el procés són aliats i ho han demostrat els uns respecte els altres. Aquest escenari que dibuixes el dono per descomptat. En aquest moments hi ha una percepció de que l’espai de col·laboració per a mantenir el procés actiu i amb possibilitats d’èxits està molt ben definit. Un altre tema és que en unes eleccions poden haver-hi moments determinats amb disputes per això no ens poden impedir veure el bosc.

L’ANC donarà suport a qualsevol partit que vulgui la independència. Podem ja descartar Catalunya sí que es pot que acaben de dir que no donarà suport a una DUI.
Justament per evitar interpretacions que puguin afectar les eleccions i la realització de la mobilització de la Meridiana, nosaltres no donarem suport a cap partit que es presenti. No demanarem el vot per a ningú. Nosaltres treballem per construir un país lliure, un estat propi, per fer el que hem vingut fent sempre: explicar els beneficis i donar arguments i raonaments en favor de la independència i ajudar a convertir el 27S clarament en unes eleccions plebiscitàries. Nosaltres no donem suport a ningú però l’ANC clarament treballarà per a què l’independentisme trobi un recorregut potent després del 28S.

Això respon gairebé la propera pregunta però la faig igualment: ...Què li diries a aquella gent que espot arribar a pensar, de forma induïda maliciosament, que aquest acte pot convertir-se en un acte de Junts pel Sí.
Que no hi ha motiu. Per començar perquè des de la direcció de l’ANC hem dit que no ho serà. L’Assemblea té credibilitat i quan mantenim una proposta, una idea, una afirmació és perquè ens la creiem. És més, demanem que hi hagi una treva electoral perquè ni tan sols s’exhibeixin a la Meridiana símbols electorals.

Pot ser complicat...
Volem que tots aquells que conflueixen en el compromís compartit de construir un país s’hi trobin a gust. Que ningú no pregunti a qui té al costat a quin partit vota. Com tampoc es pregunta de quina associació ve, de quin llinatge procedeix o quina llengua parla.

Heu demanat als partits que no hi hagi pamflets, ni paperets, ni publicitat?
Exactament. Un altre exemple, així com nosaltres no demanem el vot per ningú tampoc a la primera fila hi haurà candidats per sobre d’altres candidats sinó que serà un territori neutral actiu a favor de la independència.

I què passarà si la Junta Electoral espanyola prohibeix l’acte? De fet, C’s ja ha demanat que actuï d’ofici...
En cap cas no contemplem aquesta hipòtesi. Creiem que això forma part d’especulacions per a reduir el nombre de participants i creiem que no hi ha motius, ni nosaltres els en donarem, per pensar que la Meridiana és un acte electoral. Per tant, es podrà realitzar. Potser la Junta Electoral considerarà que ens ha de fer algun tipus d’objecció, que en té tot el dret, i nosaltres, ja des d’ara, li garantirem que tot es farà correctament perquè pugui respondre als requeriments que li han fet.

Fem política ficció: hi ha hagut una enquesta filtrada per José Antich que diu que CUP i JpS treuen 72 diputats, en el millor dels casos. Per tant, aconseguint la majoria. Això voldria dir que l’unionisme perd (i de molt) ja que CSQEP no els contem a cap bàndol. Llavors des de l’unionisme impugnen la Via Lliure però es fa igualment. Ja tenen una arma per evitar que es facin les eleccions. Entens per on vaig?
Sí, però permetem que et faci una esmena a la totalitat: un cop s’han convocat unes eleccions, des de la Junta Electoral, no hi ha un precedent de suspensió d’eleccions. En qualsevol cas, aquest escenari que dibuixes no està al cap de ningú. Imaginar la possibilitat que les eleccions es vegin afectades per l’acte de la Meridiana està fora de qualsevol possibilitat. No hi fonament jurídic. Recorda que a Madrid l’any 2004 hi va haver un atemptat, el més important patit per la ciutat, hi havia eleccions tres dies després i no es van suspendre. Així que és del tot impossible.

Ja han prohibit el logo de TV3 de l’estiu per semblança amb el de JpS...
Això entra dintre de les funcions de la Junta Electoral. I si TV3 no retirés el logo, això no afectaria a les eleccions sinó seria una sanció administrativa.

Creus que és prou semblant el logo?
És evident que hi ha unes similituds amb el logo, negar-ho és negar l’evidència. Però tot això forma part de la rutina electoral i no és la primera vegada que passa. També és normal que en el grafisme acabin coincidint logos, imatges... Són petites coses que acaben prenent una volada desmesurada.

Tu vens del món d’ICV, hi has estat molt vinculat. Imagino que hi tens molts amics i coneguts, gent amb qui encara hi deus tenir profunda relació. Què ha passat a ICV? Per què s’han desvinculat del procés?
Vull aclarir una cosa abans de respondre, sense renegar del meu passat, haig de dir que jo no he estat mai militant d’ICV...

No ho he pas dit!
Sí, sí, ho sé, només ho aclareixo de cara al lector. He estat una persona propera als espais d’esquerra i particularment als espais d’ICV en diferents col·laboracions. Dit això, ICV mai ha estat un partit independentista però ha mantingut una coherència clara amb el dret a decidir per exercir-lo. Clar que, quan l’exerceixes, has de decidir si vols una Catalunya independent o no. ICV té una militància diversa amb sensibilitats diferents i això l’ha frenat i l’ha portat a un cert col·lapse. Dins d’ICV hi ha un grup relativament important pel que fa al nombre de militants i les responsabilitats que puguin tenir a la direcció que són netament independentistes. ICV té una sensibilitat independentista...

Però no ho és...
Com a partit no. Ara caldrà veure com evoluciona aquesta realitat. Així com vam ser respectuosos amb els processos de cada partit, com va passar amb UDC, ara hem de deixar que ICV faci el seu curs. Tan de bo acabin veient que l’única opció per garantir el progrés en aquest país és la independència.

Fins i tot no s’han entès amb Procés Constituent però sí amb PODEMOS. S’han quedat en l’opció federalista?
Això sembla. La pregunta seria si aquest camí té recorregut o no. I sembla ser que no, oi? ICV haurà de resoldre aquest debat com va fer UDC i com va fer CDC. Sortim del focus d’ICV i anem cap un àmbit més gran: tots els partits hauran d’abordar el tema nacional i en la mesura que Espanya no ofereix res per avançar cap a una via federal, o cap tercera via, les formacions acabaran acceptat la independència, encara que sigui, no des del convenciment ideològic, sino d’una manera pragmàtica. O et quedes i retrocedeixes o avances gràcies a la independència. De PODEMOS jo tampoc espero una aportació diferent, la proposta de reforma de la constitució del PP no cal ni comentar-la i la voluntat del PSOE de reformar la constitució és l’enèsima convenció de professors d’universitat que fan.

Per això és tan important el 27S perquè és o avançar o tirar enrere.
Sí, perquè quedar-nos igual és una opció que no es contempla. Aquest 27S és o independència o decadència. Mai com ara Catalunya havia tingut un moviment sobiranista tan gran ni una oportunitat com el 27S per expressar-la. Mai havíem viscut un 9N! Doncs és justament ara quan l’Estat fa les polítiques més recentralitzadores i restrictives cap a Catalunya. Un exemple són els pressupostos acabats de presentar pel govern de Madrid. O guanyem o ens ofeguem.

I aquella gent que veia el moviment sobiranista com quelcom festiu i que ara veu que això va en serio i pot fer-se enrere què li hem de dir?
Li hem de dir que vindran setmanes on polítics i partits i mitjans de l’estat faran el discurs de la por: que aquí passarà el pitjor del pitjor. Però tenim dades tan evidents que tomben qualsevol argument en aquest sentit: amb la independència tenim indicadors per sobre de l’Estat francès, per exemple, i això desqualifica aquells que ens volen fer por....

Sempre se’ns ha comparat amb Dinamarca per població, per PIB...
Efectivament, som un país petit i amb un gran potencial econòmic. Ens permetria ser aportadors nets a la UE, i això no és un tema menor. Si nosaltres haguéssim tingut en els darrers 20 anys una inversió en infraestructures que ens hagués permès que el port de BCN i TGN tinguessin l’ample europeu, haguéssim tingut inversions multimilionàries que ens haguessin permès la creació de centenars de llocs de treball que s’han perdut. Tenim la inversió més gran en els ports per part de capital estranger i l’Estat continua sense executar de manera àgil unes obres que fa dècades que haurien d’haver estat fetes.

I això per què?
Perquè l’estat ens castiga, ara em ve al cap el corredor del mediterrani... però també en l’eix social: un govern que prefereix que s’impugni una decisió de la Generalitat al TC en contra de la pobresa energètica i prefereix que hi hagi famílies sense llum al·legant una qüestió de competències... és increïble i intolerable.

Tu has estat al rovell de l’ou de les negociacions... els catalans ho volem saber: com estan les relacions Mas-Junqueras?
Doncs entre CDC i ERC, i entre els seus líders, ara mateix es pot percebre que és bona. Si algú es pensa que es pot tirar endavant una fita tan atrevida com Junts pel Sí sense que hi hagi bon feeling s’equivoca. Et diré més, el feeling, la confiança entre totes les formacions sobiranistes és bona. Independentment si estan en una llista o una altra. La gent de la CUP, d’Esquerra i CDC juntament amb les entitats sobiranistes mantenim unes excel·lents relacions cordials. Sabem que estem en un mateix vaixell que té un repte molt important i un destí comú.

Per tant, amb Junts pel Sí s’ha recuperat el feeling entre Mas i Junqueras...
Sí, sense dubte, sinó no hi hagués hagut acord.

Heu explicat que hi ha hagut una frenada en les inscripcions de la Via Lliure, tot i estar per sobre de les xifres de l’any passat... què ha passat? És perquè és agost? Vacances?
Sí, tu ho has dit, estem a la punta de l’estiu, la setmana del 12 al 18 d’agost hi ha hagut un descens d’inscripcions. També s’explica perquè no hem fet aquesta crida a la ciutadania perquè s’hi apunti, que l’any passat es fa ver més d’hora. Sabem que a partir de la setmana que ve hi haurà un increment notable. Això sí, demanem aferrissadament que la gent s’hi apunti per garantir l’èxit ja que la Via lliure requereix una logística molt complexa i una complicada organització. Seran uns 2.000 autocars, milió i mig de desplaçaments, cada tram té la seva preparació amb grups, so, activitats... tot plegat fa imprescindible que la gent s’apunti.

Des de les Espanyes s’han criticat els trams per col·lectius socials, com LGBT o bombers o immigrants...
Des de fa unes setmanes i fins l’11S escoltarem i veurem les absurditats més grans que puguem imaginar que es puguin fer i qui les faci no tindrà vergonya de fer-les. Pretendre fer creure que quan tu organitzes una manifestació amb trams perquè la gent es pugui trobar i organitzar, des de col·lectiuts, o agrupacions, entitats (un fet que crea complicitats i unió) divideix és absurd. Criticar això és un acudit, no té més recorregut. I que pensin el que vulguin. A Catalunya no hi ha hagut mobilitzacions tan cohesionades i més massives que les de la Via Catalana, la V o el 9N. Som gent que ens sentim part d’una comunitat i d’un projecte i això és el que ens dóna energia per assolir un país lliure i millor i, fins i tot, una alegria a nivell personal per encarar la vida.

I la Vaga de Renfe pot ser un problema afegit...
Segur que no ajuda. Evidentment els maquinistes i conductors tenen tot el dret a convocar les vagues i no serem nosaltres els qui limitem aquest dret. Evidentment, ens hagués agradat que no es produís però, en qualsevol cas, no serà un aturador perquè la gent vingui. S’hauran de buscar alternatives, autocars, usar els serveis mínims i venir més d’hora, usar transport privat, compartir cotxe... però ningú es quedarà a casa per culpa d’aquesta vaga, n’estic convençut.

Per acabar, no sé si coneixes el nostre producte estrella d’aquestes últimes setmanes, en SuperCat?
Sí, el conec. De fet, el meu fill més que jo. En aquest país tenim una capacitat de generar productes on ens auto-observem amb ironia i amb humor i jo crec que això és sa. És evident que la lluita per aconseguir un nou país és molt important. De fet, la més important de la nostra història, però també és molt cert que tenir la capacitat de poder-ne fer ironia o convertir-les en quelcom divertit pel simple fet de poder riure, són incitaves sanes que ens fan suportar millor algunes absurditats que ens venen imposades des de fora.

Acabem: independència 2016? 2017?
Com més aviat millor. Però això ho sabrem el 27S: com més gran sigui la majoria independentista més còmode serà el camí, més ràpid i hi accedirem i d’una manera més estable. La majoria d’escons crec que la tenim, que és absolutament necessària, i després com més escons i més vots, més ràpid i més segur serà el procés. Si tenim majoria de vots i escons, segurament el 2016 serà l’any de la independència. Està a les nostres mans, la independència depèn de nosaltres i ningú més. La Via Lliure serà un bon començament. No hi ha marge per dir: ‘ai, estic cansat’, ‘ja ho hem fet’, ‘no és necessari’,’ ja ho vaig fer l’any passat’... és imprescindible guanyar el carrer amb la Meridiana i així guanyar la independència el 27S.

Font: Directe.cat