D’aquí a un mes exacte serà dilluns, 28 de setembre. Un dilluns laborable, com sempre, on faràs el de sempre. Et llevaràs, et dutxaràs, et prendràs el tallat o el que sigui que prenguis, i sortiràs al carrer per anar a la feina o a buscar feina. Agafaràs el metro o el cotxe, la moto, la bici o el tractor de sempre per arribar a la mateixa oficina, botiga, taller, fàbrica, aula o camp de sempre. Faràs trucades, atendràs clients, prendràs apunts, agafaràs el tornavís o redactaràs informes; dinaràs de pressa, i tornaràs a la feina, com sempre. Després cap a casa, o a recollir els nens. Soparàs alguna cosa, faràs zàping, i te n’aniràs al llit com sempre.
D’aquí a un mes exacte serà dilluns, 28 de setembre. Mentre tu fas com sempre, el país començarà a actuar com mai: el govern serà netament independentista i no de partit, omplirà el Parlament enlloc de les avingudes i tindrà el mandat democràtic que Europa ens exigeix. El país deixarà de dir per posar-se a fer. Aquell dilluns no serem independents, però començarem a fer crèixer les estructures d’Estat que mai ens han deixat tenir, a escriure la constitució que mai ens han deixat redactar, a comportar-nos com el país normal que mai ens han deixat ser.
D’aquí a un mes exacte serà dilluns, 28 de setembre. En aquest mes que queda per davant, alguna gent s’esforçarà a fer-te veure que això és impossible, que no sortirà bé, o que vindrà l’apocalipsi, o que ens han enganyat a tots, o et vendran la moto que això només faràs canviant Espanya, aquesta Espanya que sempre diu que no, l’Espanya que mentre alguns intenten canviar segueix cobrant-nos 1’8 milions d’euros l’hora cada dia de l’any sense donar-nos gairebé res a canvi. Queden quatre setmanes per a decidir si volem seguir fent allò que fem sempre, però fent-ho com mai: en un país normal.
Font: elSingular.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada