Miquel Strubell: «Èpica»

Llegeixo tants articles, aquests dies, que em sap greu no poder agrair l'autor d'una reflexió que m'ha semblat profunda i crucial. Presento les meves disculpes, doncs, per fer un lamentable plagi a un soldat desconegut de l'independentisme!

S'ha escrit tant, tant, sobre els pros i els contres de la independència i la dependència que qui hagi volgut s'haurà pogut informar sobre tots els temes: les pensions, el deute sobirà, les intervencions militars, els boicots, el reconeixement internacional, l'euro, la ciutadania i la identitat, els precedents, la suspensió de l'autonomia, la legalitat... Amb tota la fredor que permeten les dades, tots els especialistes hi ha dit la seva. Hi ha dotzenes de llibres, centenars de treballs i articles d'estudiosos.

Però la tàctica de l'Adversari (que hi té molt, molt a perdre) no ha estat la de presentar números ni dades, sinó la d'alimentar de manera barroera unes pors, tantes com ha pogut. Ha inventat casos de corrupció, ha remenat als arxius per descobrir frases més o menys desafortunades dels candidats de les dues llistes sobiranistes a mesura que es van coneixent, ha escanyar tan com pot la Generalitat de Catalunya, en definitiva porta a la pràctica la "Operacion Horizonte" amb els €10 milions de pressupost (o ves a saber si n'hi ha més: han sortit entitats i partits a qui alimentar...).

Com hem d'arribar a neutralitzar l'enorme impacte que tenen els mitjans de comunicació que emeten des de Madrid amb un discurs únic (aquest sí!) dimonitzant, desinflant i desprestigiant el sobiranisme, en els amplis sectors, geogràficament ben identificats, de la societat catalana que se'n nodreixen gairebé exclusivament per formar opinió? Ens volen penjar totes les llufes que els caracteritzen: intolerància, impetuositat, tancament...fins arribar a les acusacions de nazisme.

És evident que amb raons objectives i dades estadístiques no hi penetrarem gran cosa. El que ens queda és convidar tothom a participar amb valentia en aquesta empresa èpica, gloriosa, de la qual ells i els seus fills i néts, com a catalans, se'n sentiran dignament orgullosos. L'11 de setembre pot ser una primera fita, un tast, del que serà el 27 de setembre.

I se'n beneficiarà tothom, que ningú no en tingui cap dubte.

Font: Tribuna.cat