Xavier Roig: «Las provincias del nordeste»

«Estem, un cop més, davant de l’insult a la intel·ligència dels contribuents catalans, que provoca tanta satisfacció a les orelles espanyoles»

Dues setmanes abans de que tingui lloc ja ens estan amenaçant amb la visita que el senyor Rajoy farà a Catalunya. Tant de rebombori per voler fer-nos veure que, encara que ve poc, ens estima a la seva manera. Tot plegat em recorda les vingudes paternalistes que, de tant en tant, feia en Franco per visitar “las provincias del nordeste”. Els llepes locals, unes setmanes abans, ja es desfeien en elogis tot explicant les excel·lències del seu amo, i de com ens estimava. Com ara, si fa no fa.

D’entrada vindrà a dir-nos que no, no i no. Això ja ho sabíem. Perquè si, en un determinat moment, el senyor Rajoy tenia alguna feblesa o dubte, abans passarà per Madrid a curar-se-la. Per la seu del PP -que és on els hereus polítics del franquisme tenen el seu quarter general-.

Però, sobretot, la visita està perfectament plantejada. Perquè un registrador de la propietat mai dóna les gràcies. Perquè el seu talant és el del típic funcionari que, evidentment, no sap qui és que li posa el rostit a taula. I, si em permeten, aquest és el tema. Com a bon alt funcionari de l'Estat (bé, funcionari en excedència disfressat de president de govern), el senyor Rajoy es pensa que els contribuents són una subespècie creada per Déu amb l’únic objectiu de nodrir les arques de l'Estat. Arques que no tenen altra missió que mantenir gent com ell i el cortijo que representa. Si, a sobre, es tracta de contribuents catalans, la cosa esdevé frenètica.

Tot això ho dic perquè sembla que, de pas que ens dirà que “no” un cop més, ens voldrà explicar com l’Estat ha ajudat financerament Catalunya. Oi que té pebrots la cosa? El símil més adequat seria el d’aquell que et pispa els diners per, de pas que t’insulta, després prestar-te’n una part, al temps que va pregonant a tort i a dret que sobrevius gràcies al seu préstec. No és nou. Aquesta ve sent una tècnica emprada de fa temps per tots els partits espanyols. Uns ho fan grollerament, com el PP. Altres sibilinament, com el PSOE.

Com veuen, estem, un cop més, davant de l’insult a la intel·ligència dels contribuents catalans, que provoca tanta satisfacció a les orelles espanyoles. En lloc de venir a presumir dels diners que l’Estat ha donat a un territori (diners que, primer ha recaptat com a impostos) un governant responsable vindria a passar comptes. És a dir, a explicar en què s’han gastat els diners recaptats i que no han tornat a Catalunya. Però, és clar, tot això no es pot demanar a una Espanya que, no només fa pudor a rància, sinó que, a sobre, li cau la baba davant de funcionaris que són capaços d’arribar a president de govern i d’insultar-nos. Perquè, no s’enganyin, el tema no va de partidismes. Intolerància, insult i insolència són les claus per governar Espanya. No n’hi ha d’altres.

Font: NacioDigital.cat