Estimat procés de participació ciutadana (nou 9-N per als amics):
Deixa'm confessar-te que això meu no va ser un amor a primera vista. Quan ens van presentar, no em vaig fixar tant en tu com en el fet que només semblaves agradar-li al president del país. Digue'm gregària: t'hauria mirat amb més bons ulls si t'haguessin avalat els representants de tots els partits que defensen el dret a decidir.
D'entrada, doncs, vaig pensar que no arribaves ni a la sola de la sabata del teu germà, el 9-N original. Desenganyem-nos: ell tampoc era el referèndum vinculant que m'hauria dut a l'orgasme, però almenys el defensaven polítics d'un ampli espectre ideològic. (Sí, sóc de les que em desfaig amb les intervencions de David Fernández al Parlament, i veure'l reivindicant una mateixa cosa al costat de Ramon Espadaler em semblava un miracle necessari.)
Em vaig fer l'esquerpa, ves què hi farem. I no, no em vaig apuntar com a voluntària per vetllar per tu el 9 de novembre. Em feies certa gràcia, però amb reserves. Et seguia les passes d'un tros lluny, com si no fossis del tot meu.
No et sabria dir en quin moment et vaig començar a estimar. Aquesta mena d'emocions irrompen així, d'improvís, sense haver demanat hora. Moltes persones del meu voltant parlaven de tu amb tanta il·lusió com havien parlat del teu germà, i això em va fer reflexionar: potser al capdavall us assemblàveu més del que jo m'havia entossudit a creure. En Rajoy i companyia primer et van intentar desacreditar, però al cap d'uns dies van córrer a impugnar-te, al·legant que eres encara pitjor que el fill gran de ta mare. Alehop: et van enfortir de cop.
I llavors, sí. Llavors van arribar les papallones a l'estómac, el segrest mental, la taquicàrdia i totes aquelles reaccions generades per la química o les hormones o el que sigui. Des d'aleshores que et trobo el 9-N més atractiu del món. I estic infinitament gelosa dels que et van saber valorar abans que jo i diumenge vinent seran vocals o presidents de mesa. A aquestes altures, m'he de limitar a lloar amb passió d'enamorada les teves virtuts davant dels qui encara et contemplen amb escepticisme. Perquè, curiosament, no et professo un amor gens possessiu, no et vull només per a mi. Quan penso en tu, nou 9-N del meu cor, em surt la polígama que porto dintre: com més gent t'estimi, millor.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada