El 9-N, doncs, que havia de ser un pas endavant, s’ha convertit ara en un exercici elemental de dignitat. En defensa pròpia. És una manera de dir: no hi ha dret. No hi ha drets. Ni a decidir, ni a votar, ni a participar, ni a opinar. Perquè s’ataquen dues coses des de l’Estat: en primer lloc l’autogovern, i en segon lloc la llibertat d’expressió. Ni la Generalitat tindria competències per saber què pensen els ciutadans, ni els ciutadans tenen dret a expressar-ho. I davant d’un atac tan greu, la legítima defensa és plantar cara. És una llàstima que un intent democràtic i propositiu d’anar endavant, de progressar, acabi convertit en un esforç per no fer cap pas enrere. D’aquí que el to del president Mas ahir fos de contraatac, i acusador. Acusacions de creuar la frontera del ridícul, d’abús de poder. Hi afegeixo una acusació d’irresponsabilitat. I si a sobre la impugnació d’ara és per tapar les seves escombraries, com ho ha sigut el tracte indigne a l’alcalde Trias, estaríem parlant d’una de les irresponsabilitats més frívoles i més inacceptables per part d’un Estat i a un govern. Ara ja sabem que el 9-N és irreversible, i que serà una exhibició de coratge i de resistència.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada