dimarts, 18 de novembre de 2014

Ernest Folch: "M'he equivocat"

A vegades equivocar-se és meravellós. Un servidor estava convençut que el nou 9-N, al provocar una esquerda en la unitat dels partits, tindria un suport popular molt inferior al de les anteriors mobilitzacions. Fals: avui ja sabem que va ser una fita històrica malgrat les condicions adverses en què es va celebrar.

Un servidor creia que el seu aire de botifarrada era un greu error. Fals: ha acabat resultant una jugada mestra que ha deixat l'Estat nu i en evidència.

Un servidor creia que no hi hauria garanties democràtiques suficients. Fals: diumenge va quedar demostrat que, malgrat no haver-hi cens, tothom va votar lliurement i ajudat per una organització impecable.

Un servidor creia que el nou format no tindria legitimitat. Fals: que finalment votessin més de 2.300.000 persones, sovint després de cues interminables, converteix l'opinió expressada a les urnes en el mandat més legítim de tot el procés.

Un acte oficial i solemne

Un servidor creia que el Govern tindria un atac de pànic i transferiria l'organització de la consulta a la societat civil. Fals: va assumir tota l'organització i la va convertir en un acte oficial i solemne de la Generalitat.

Un servidor creia que el president Mas no s'atreviria a desobeir el Tribunal Constitucional. Fals: va assumir la responsabilitat i va convertir una simple votació en una rebel·lió col·lectiva.

Un servidor creia que no tindria repercussió internacional. Fals: va ser obertura i notícia destacada de tots els mitjans importants del món.

Un servidor creia que el PP deixaria passar el 9-N sense immutar-se i no picaria l'ham. Fals: mirin la reacció histèrica i acomplexada del Govern central, que va des de les amenaces proferides davant un micròfon lligat amb un cel·lo fins a aquesta querella boja de la fiscalia anunciada a la televisió per la nostra Alicia.

Un servidor creia que les urnes de diumenge no modificarien el futur immediat preestablert. Fals: el 9-N ha fet saltar pels aires les peces del tauler, i de sobte Mas se sent pletòric, Junqueras sembla malhumorat i Rajoy reconeix amb una altra reacció a càmera lenta que ja no controla el conflicte.

Un servidor, i tants altres, crèiem i crèiem, i la realitat per sort ens ha desmentit. Una prova més que el procés català és una contínua i sana cura d'humilitat per als seus actors però també per als seus observadors. Vindran curioses maniobres, però avui toca només reconèixer la realitat succeïda i no la que ha estat opinada.

A vegades equivocar-se és meravellós.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada