Els set passos d'Artur Mas cap a la independència

Us exposem el full de ruta proposat pel president de la Generalitat

El president de la Generalitat, Artur Mas, en la conferència que ha fet a l’auditori del Fòrum de Barcelona, ha traçat un full de ruta per a atènyer la independència. Ha definit un camí a recórrer en un any i mig, a partir del moment que al Parlament de Catalunya hi hagués una majoria clara de diputats pel sí. En aquest document us exposem quins són els passos que ha enumerat per a fer-ho possible.

1. Eleccions avançades amb una llista pel sí ‘que tingui prou força’. En paraules de Mas: ‘Si hi ha més d’una llista a favor del sí, n’hi ha d’haver una que per ella mateixa obtingui la majoria absoluta en el nou Parlament. És a dir, a parer meu, el tema no és quantes n’hi ha. El punt decisiu és que una tingui prou força, prou massa crítica, prou acceptació popular, prou majoria perquè es pugui dir i s’entengui a tot arreu que el sí ha guanyat la consulta duta a terme en forma d’eleccions.’

Ha de ser una llista mixta, barreja de representants de partits i de personalitats distingides de la societat civil. ‘La llista la configuren persones representatives de la societat civil, professionals i especialistes en les matèries clau per a la construcció de l’estat a Catalunya, i persones proposades pels partits polítics implicats. Una llista mixta o combinada de partits polítics, societat civil i professionals experts reconeguts’, ha explicat. I amb aquesta condició: ‘Totes les persones provinents de la societat civil i la majoria —potser no totes— de les proposades pels partits polítics acceptarien de no repetir en les eleccions següents. Per tant, es presentarien per a una sola vegada, com un acte de servei al país.’

El cap de llista podria ser Artur Mas mateix, però s’ha ofert, ‘si convingués’, a tancar la llista simbòlicament: ‘Puc encapçalar la llista i hi estic a disposició, però també la puc tancar. És a dir, puc ser el primer, o puc ser l’últim.’

El mandat parlamentari hauria de ser curt. Un cop hi hagi una majoria clara i inequívoca per la independència al parlament, la legislatura seria d’un any i mig a partir de la constitució del parlament i l’elecció del president de la Generalitat.

2. Comunicació dels resultats a l’estat espanyol. ‘Es comunicaria a les institucions de l’estat espanyol, de la Unió Europea i de la comunitat internacional la intenció de constituir un estat a Catalunya d’acord amb el mandat rebut a les urnes.’

3. L’obertura de negociacions formals amb l’estat espanyol, si cal amb mediació externa, per a acordar les condicions de la constitució del nou estat ‘amb el propòsit que siguin justes, respectuoses i profitoses per a totes les parts implicades’.

4. Acabar de preparar les estructures d’estat. Fonamentals per a assegurar una transició eficaç fins a la constitució del nou estat. I enllestir el paquet legislatiu necessari, aprofitant els documents del Consell Assessor per a la Transició Nacional.

5. Endegar un procés de participació per a posar la base de la nova constitució. Seria, segons Mas, un procés obert durant aquells divuit mesos a la ciutadania catalana, al teixit associatiu i del món local per preparar les bases d’una futura constitució catalana, que hauria de ser aprovada en el mandat legislatiu següent. Es faria ‘segons el criteri que establissin aleshores els partits polítics representats en aquell moment al Parlament. El Pacte Nacional pel Dret a Decidir pot ser una bona base de referència.’

6. Assegurar la majoria parlamentària al govern per poder garantir la governació normal del país i el bon funcionament de l’administració de la Generalitat, com també la prestació dels serveis públics, durant els divuit mesos del mandat.

7. Eleccions constituents i referèndum de proclamació de l’estat català. Així ho va explicar Mas: ‘El parlament i el govern promourien les noves eleccions catalanes, aleshores sí, constituents. I, coincidint amb aquestes eleccions per determinar el vot a cada formació política, convocarien un referèndum a fi que les ciutadanes i els ciutadans de Catalunya decidissin la proclamació definitiva del nou estat amb ple coneixement de causa de com naixeria l’estat català en el context europeu i mundial. A través d’aquest acte doble i únic, eleccions i referèndum, Catalunya exerciria la seva sobirania, amb l’aval novament de les urnes.’

Font: VilaWeb