Pere Cardús: "El seu pitjor malson"

La millor manera d'aconseguir la independència és actuar com un poble lliure. I, ves per on, l'estat espanyol s'ha encaparrat a donar-nos l'oportunitat de fer-ho. Aquest diumenge, el 9-N, podríem fer com un poble esclau: acatar la prohibició i tornar a casa derrotats. Però també podem expressar-nos com un poble lliure, obeir la nostra voluntat i sortir al carrer a defensar els drets humans i civils dels catalans. Diumenge no farem la consulta definitiva, però podem comportar-nos definitivament com a homes i dones lliures d'una nació que no claudica.

Vénen tres dies d'amenaces, xantatges i intimidacions. L'estat espanyol té pànic de la democràcia. Està cagat de por. El seu pitjor malson són les cues de catalans davant dels punts de votació amb una papereta a la mà i les urnes plenes. Als Rajoy, Wert, Margallo, Soraya, Montoro, Fernández Díaz i companyia els costa molt de dormir, aquests dies. Han de deixar el llum del passadís encès perquè estan escagarrinats. Quan tanquen els ulls, només veuen urnes i paperetes. I si als qui tenen poder els agafa por els ve la temptació de fer-ne un mal ús.

Malgrat l'amenaça, el xantatge i la intimidació, nosaltres farem la nostra. Continuarem la revolució dels somriures. Sortirem de casa, anirem a cercar els nostres avis, saludarem els veïns, comprarem el diari i anirem a votar. I amb aquest gest tan revolucionari actuarem com un poble lliure per primera vegada des de fa tres-cents anys. El món ens mirarà i dirà: 'Guaita, els catalans, que no es deixen intimidar… ja són gairebé independents.'

I si som al punt de votació i ve la policia a endur-se les urnes? En Josep Maria Reniu (CATN) ho explicava molt bé abans-d'ahir en una conferència al Centre Excursionista de Terrassa: 'Si es presenta l'agent Martí o "el agente Romerales", els demanarem si vénen a votar. Si no vénen a votar, sinó a endur-se les urnes, traurem el mòbil i els demanarem que diguin "Lluíííííís". I clic!' Tindrem una fotografia amb uns senyors uniformats retirant urnes de votació davant una cua de ciutadans amb paperetes a les mans. Es fa difícil de pensar que els guardians de la unitat d'Espanya puguin arribar a ser tan capsigranys. Però si estan decidits a fer-nos més fàcil i ràpid el camí de la independència, no serem pas nosaltres qui els ho impedirem, oi?

Ha arribat un punt que es fa difícil d'escatir si som nosaltres que ens n'anem d'Espanya o si són ells que ens en foragiten. La nostra voluntat hi és, això és evident. Però sense la seva ajuda vés a saber on fórem, encara. I on som ara? A tres dies d'actuar com un poble lliure, que no es deixa trepitjar la dignitat i que sap que ha arribat el moment de guanyar. Com deia Winston Churchill: 'És contra el vent que l'estel s'enlaira més alt.'

Font: VilaWeb