Muriel Casals: "Un canvi irreversible"

El tan esperat 9-N ja forma part del record però continua ben viu en la nostra memòria col·lectiva. Diumenge passat, 2,3 milions de catalans vam votar sobre la independència. Desafiant els impediments d'un govern espanyol centralista i centralitzador, impropi d'un estat democràtic, que ens nega el dret a votar.

La papereta del 9-N no és tan sols l'expressió del nostre desig de decidir, sinó que s'ha convertit en un acte de dignitat col·lectiva i de radicalitat democràtica. Del volem votar a l'hem votat! Per dignitat, perquè som demòcrates i, sobretot, perquè som sobirans. El mateix 9-N que es commemorava el 25è aniversari de l'enderrocament del mur de Berlín; una fita important en la construcció del que volem que sigui la pàtria comuna dels europeus. Aquell record ens permet afirmar que nosaltres, els europeus catalans, també hem enderrocat, precisament el 9-N de 2014, el mur de la por. Hem vençut la prohibició amb la democràcia, amb una il·lusió evident reflectida al rostre dels qui vam exercir el dret a votar.

Efectivament, el 9-N l'hem viscut sobretot com un exercici de sobirania. Sentint-nos explícitament responsables del nostre futur, fet que ens fa feliços en el present. Qualsevol observador va constatar que l'emoció va ser molt gran i compartida, conscients de la transcendència de la nostra acció. L'espectacle d'introduir la papereta a l'urna, després d'esperar pacientment, il·lusionadament i amistosament amb els companys de fila, no l'oblidarem mai. Vam tastar el que significa sentir-se sobirans gràcies a molta, moltíssima gent: en primer lloc, a tots els qui vam votar seguint l'impuls de la democràcia, de la voluntat i el mandat dels nostres representants polítics, elegits per assenyalar el camí i les fórmules que ens han de dur cap a la independència de Catalunya. Però la jornada democràtica no hauria estat possible sense la feina ben feta dels més de 40.000 voluntaris. Com els milers de voluntaris d'Ara és l'hora, la campanya unitària de la societat civil pel sí, protagonistes d'accions intenses i extraordinàries arreu del país: trucades, bustiades, encartellades, enquestes a domicili... Un orgull de país. Gràcies, voluntaris, per assegurar una acció jurídicament no vinculant però amb unes enormes conseqüències polítiques. Ara sabem que el nostre camí cap a l'autodeterminació no té marxa enrere. Després del 9-N ja res no serà igual a Catalunya, ni a Espanya, ni tampoc a Europa. Això que hem fet és irreversible i avui sabem que el proper mapa d'Europa tindrà més colors, perquè hi haurem afegit el color català. Tot i que hi ha qui ignora la pluralitat com a valor europeu, un dels principis de la Unió Europea és unitat en la diversitat.

Sabem que el nostre somni és a prop de fer-se realitat i som conscients que no hi renunciarem. Per això, tots plegats tindrem molta cura de no fer res que pugui malmetre tot el capital polític i social que hem acumulat. Estem decidits a arribar fins al final d'aquesta part del camí. I després haurem d'emprendre un altre tram del recorregut, en un viatge que implica una nova relació entre nosaltres i la resta del món.

Certament, hem entrat en un punt de no-retorn que ens ha de portar definitivament cap a la independència, si actuem amb unitat, intel·ligència política i generositat. Si fem partícips encara més catalans en la construcció d'un país nou i millor, conscients que el nostre futur ha d'estar a les nostres mans. Si som responsables de no decebre'ns a nosaltres mateixos ni a les noves generacions.

Avui tenim més força que la setmana passada i ara hem d'acabar junts el que junts ens hem proposat. Tornarem a les urnes, ben aviat, per aconseguir la independència. Depèn de nosaltres.

Font: elPuntAvui.cat