Madrid · Abans de cadascun dels passos que ha fet Catalunya, a Espanya tenien coll avall que no passaria.
Després de l'acord unitari per la data i la doble pregunta del 2013, Mariano Rajoy va començar a repetir la idea que el president Mas l'havia enganyat, prenent una decisió unilateral que el deixava sense marge per a la negociació. Fals. El problema és que no hi ha més sord que qui no hi vol sentir: el sobiranisme els havia alertat. S'han equivocat reiteradament llegint el moment polític des de la sentència del TC sobre l'Estatut.
En segon lloc, Madrid encara no ha entès les arrels del procés. Donen per fet que és una quimera del president de la Generalitat -fan mans i mànigues per buscar-li draps bruts-, expliquen que és una expressió de la manca de solidaritat econòmica, s'aferren a la idea que tot plegat només serveix per tapar els errors de gestió del dia a dia... No han copsat que això va de dignitat, personal i col·lectiva. De respecte al drets nacionals d'un país i d'uns ciutadans que ja no estan disposats a aguantar més. Una societat que ha dit prou i no demana més permís.
Finalment, les institucions espanyoles no mouen fitxa política, ni tan sols ja amb el 9N convocat, perquè tenen un ADN d'Estat antic, jacobí. Són incapaces d'entendre, gairebé genèticament, que l'estat espanyol pugui estar format per més d'una nació (per això el federalisme és tan impensable). Continuaran portant el debat només pel camí del respecte a les seves lleis, amb uns àrbitres comprats que evidencien la inexistència de la separació de poders. Quan Catalunya sigui un Estat, els espanyols tindran molta feina a posar al dia el seu país, immers en una crisi institucional galopant.
Fonr: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada