Vicent Partal: "Rajoy no sap què ha despertat"

Copsar l'abast de la mobilització d'ahir és més complicat que no ho va ser, per exemple, adonar-se que la V de l'Onze de Setembre era una mobilització sense precedents. Però ahir va ser una nit també impressionant. Els recomptes, les imatges, els testimonis que arriben de tot el Principat parlen de concentracions mai no vistes, per l'abast i la claredat, davant ajuntaments de tot signe polític i de qualsevol mida. La pluja encara va afegir èpica a un moviment que no en necessita més. Urnes engabiades, paraigües com si fóssem a Hong-Kong, edificis il·luminats de groc... Si a Madrid hi havia ningú que es pensàs que aquest 'ordene-i-mane' feixistoide funcionaria en ple segle XXI deu haver quedat ben mocat, suposant que a la Moncloa hi reste la mínima dosi necessària d'intel·ligència política.

Aquests darrers mesos m'ha sorprès trobar ara i adés periodistes i analistes espanyols repetint com lloros que la sentència del Constitucional del 2010 va ser un gran error. Que ho era, que era un gravíssim error, al nostre país ho sabien fins i tot els xiquets de bolquers. Però ells no, aleshores. La ceguesa amb què el conglomerat dirigent de Madrid mira això que se suposa que hauria de ser el seu estat és immensa, fins a un cert punt incomprensible i tot. Què diran d'ací a quatre anys els qui avui comencen a adonar-se que la sentència del 2010 va ser un error? Us ho dic ja ara: diran, m'imagine que compungits, que la prohibició de la consulta va ser literalment l'error definitiu. El que va acabar d'esquerdar-ho tot.

El govern espanyol comet dues equivocacions greus, que cap polític intel·ligent no assumiria. La primera és no deixar-nos cap marge d'eixida. A 'L'art de la guerra' Sun Tzu ja recordava --i parlem del segle V aC!--, que mai no has d'acorralar tant l'enemic que l'única eixida possible siga passar per damunt teu. 'Perquè aleshores és quan passarà per damunt teu', diu.

Però el segon error és més greu encara. La història ensenya que en cas d'una revolució --i això que vivim ho és-- el comportament més intel·ligent consisteix precisament a alentir el temps. Per aplacar els ànims. Rajoy, en canvi, ha decidit d'accelerar-lo. I amb la seua prepotència de funcionari empipat i ignorant, desdenyós d'aquells que hauria de servir, Rajoy ha encès els ànims d'aquest país molt més que no podrà arribar a entendre mai.

I quan la velocitat és gran i els ànims encesos sol passar que, sense que ningú no ho puga preveure, de sobte, un gest, un detall, una imatge, una anècdota, una situació desencadena una energia tan colossal que en qüestió d'hores les coses més impossibles esdevenen realitat.

Font: VilaWeb