En aquest escenari de no consulta o, si ho preferiu, d'un succedani de la consulta, l'opinió ciutadana pot optar per dos camins diferents:
El primer, buscar culpables entre nosaltres mateixos. Veure què és el que s'ha fet malament des del Govern català, des dels respectius partits, des de les organitzacions de la societat civil com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Podem desesperar-nos, indignar-nos i, el que seria pitjor encara, frustrar-nos col·lectivament perquè el 9N no es pot celebrar en la manera i condicions que tots hauríem volgut.
El segon, tenir molt clar que si no hi ha 9N, si el que hi ha és un succedani que ens permet votar, més enllà dels errors propis, només hi ha un sol culpable: l'Estat espanyol i la seva més que baixa qualitat democràtica, que posa en seriós dubte la separació de poders i el propi Estat de dret. Aquest és el nostre únic adversari o, si ho preferiu sense eufemismes, el nostre únic enemic.
És possible que l'arbre no ens hagi deixat veure el bosc. El 9N no és ni ha sigut mai l'objectiu. El 9N és un camí, el que hem cregut més adequat, per arribar a la independència. Més que un camí era una etapa per arribar a aconseguir el mandat democràtic que ens permeti proclamar la independència.
L'Assemblea era i és conscient que els escenaris poden canviar i que només aconseguirem l'objectiu si tenim la capacitat d'adaptar-nos-hi, de mantenir la unitat d'acció fins allà on sigui possible, de no defallir, de mantenir la societat mobilitzada i de mantenir-nos radicalment ferms en l'objectiu final.
I som on som... El 9N hi haurà, si l'Estat espanyol no es dedica també al seu esport preferit, el de la prohibició, un procés participatiu amb totes les limitacions polítiques i jurídiques que comporta. Cal, però, que ens mirem aquest dia i aquest procés des d'una altra òptica molt diferent. Utilitzem-lo per avançar en el camí de la independència.
L'ANC es troba davant de la decisió més important a prendre des del 2012. No només hem de fer pública la nostra posició oficial sobre el procés que ens ha presentat el president de la Generalitat, sinó que hem de marcar molt clarament quin ha de ser el camí a seguir a partir d'aquest moment.
És per això que ens hem donat uns dies per tal que aquest debat pugui ser compartit al màxim per les nostres bases; perquè la nostra posició final sigui al màxim de compartida per les nostres assemblees territorials, sectorials i exteriors.
El debat que vam encetar ahir mateix des de l'Assemblea només té dos marcs de referència: el nostre propi Full de ruta aprovat en Assemblea General i l'objectiu comú que ens uneix; la independència. Res pot quedar fora d'aquest marc.
19 d'octubre, 12.30h, plaça de Catalunya... Un altre dia important en l'agenda de l'Assemblea i en l'agenda de tots els que volem la independència del nostre país. Serà el dia del canvi d'agulles. Serà el dia en què, de manera clara i contundent marcarem el full de ruta que seguirem durant els propers mesos, que han de ser molt pocs, en què haurem de fer els passos clars, decisius, definitius i concloents que ens han de portar a la independència.
El 19 d'octubre serà tant important com ho va ser l'11 de setembre de 2012 quan nosaltres, la força de la gent, vam aconseguir canviar la història d'aquest país.
19 d'octubre, 12.30h, plaça de Catalunya...
Demostrem que no farem ni un pas enrere!
Fem d'aquest dia un autèntic clam d'unitat, un clam per avançar decididament cap a la independència!
Font: Tribuna.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada