Dídac Boza: "Som voluntaris"

«Sóc un dels voluntaris del 9-N. Per això no em dóna la gana dedicar ni una sola ratlla d'aquest article a picabaralles polítiques»

Catalunya és país de voluntaris. Ben mirat, no ha de sorprendre a ningú que quan ens disposem a preparar la primera consulta organitzada per un Govern sobre la possibilitat de tenir un estat independent, bona part del dispositiu de votació depengui de milers de persones disposades a prestar-hi voluntàriament el seu temps, el seu compromís cívic i el seu esperit democràtic. El fet que en poc més de quatre dies la Generalitat hagi tingut la resposta d'uns 30.000 voluntaris per fer possible un primer tast d'exercici d'autodeterminació és, per ell mateix, un indicador significatiu. És una resposta contundent, pacífica, democràtica i no impugnable a un Estat espanyol que nega Catalunya com a subjecte polític. No, la resposta dels voluntaris no és cap sorpresa, com tampoc no ho és el paper decisiu del món local en aquesta gran operació de país. Només cal que mirem a la nostra història.

Molts cops hem vist a Catalunya com els col·lectius de voluntariat, les entitats veïnals o les associacions culturals han hagut d'assumir funcions i serveis que, en un país normal, haurien estat feina d'un estat propi o, almenys, d'un estat propici. Durant l'última dictadura, veïns d'alguns barris de Barcelona havien de construir-se ells mateixos la xarxa de clavegueram perquè les autoritats de l'Ajuntament, nomenades directament per l'estat franquista, ignoraven una necessitat tan bàsica. Durant massa dècades la preservació de la llengua i la cultura ha depès exclusivament de la empenta i de la iniciativa de la societat civil perquè les autoritats de l'estat se'n desentenien, quan no les prohibien directament. I sempre depenent dels convulsos contextos polítics espanyols dels segles XIX i XX els poders locals de Catalunya -ajuntaments i diputacions- van saber trobar escletxes per poder posar en marxa escoles, biblioteques o hospitals que el país necessitava i que l'estat no feia. És lògic, doncs, perquè ho hem fet tota la vida i perquè ho portem a l'ADN, que la societat civil i els ajuntaments en avoquem en aquest 9-N. Naturalment que no és com la majoria hauríem volgut però sí que és l'escletxa -potser l'última escletxa- per la qual ens haurem de colar per a construir el futur.

Els votants del "sí-sí", els defensors del "sí-no" i els partidaris del "no" sense matisos, tots tenim ben clar que aquesta no és la consulta vinculant que el país necessita i que una gran majoria de la societat reclama. Però un èxit de participació a les urnes del 9 de novembre farà encara més incontestable el que ja en el darrer any s'ha fet evident a ulls del món: que el problema no es resoldrà fins que no hi hagi un mandat democràtic clar i que aquest mandat s'apliqui, sigui el que sigui. Cal preveure un vot massiu per part dels independentistes, però també aquells ciutadans catalans que no volen la independència -òbviament molts més que els pocs que el PP català o Ciutadans han estat o seran mai capaços de mobilitzar- farien molt bé en començar a fer visible i quantificable la seva opció anant a votar el 9 de novembre. La participació activa d'uns i d'altres pot ajudar a abordar a fons el debat dels pros i dels contres abans d'anar a unes necessàries eleccions que sí seran decisives.

Sóc un dels voluntaris del 9-N. Per això no em dóna la gana -permeteu-me que ho escrigui així- de dedicar ni una sola ratlla d'aquest article a picabaralles polítiques o tacticismes de curta mirada que no estan a l'altura del moment ni del repte més important de la història contemporània de Catalunya. Serà decisió de cada partit posar-se al servei de la ciutadania o equivocar-se. Haurà de ser cada dirigent, cada formació, a qui li toqui d'interpretar quin és el seu paper en aquest moment de la història i quina la seva responsabilitat. La meva, com la de 30.000 voluntaris més, és la d'ajudar a que tots els ciutadans puguin expressar per primera vegada en una consulta oficial quin futur volen per al país. Res no importa més ara mateix.

Font: NacioDigital