U. El procés, que fa temps que és irreversible, ho és encara més, perquè manté el camp base mobilitzat i no troba alternativa, només topa amb una paret. No s’acaba res.
DOS. El repte és complicadíssim i és lògic que hi hagi dificultats i diferències. La diversitat dels partits ho enriqueix i alhora ho fa tot més difícil.
TRES. Els tremendismes, maximalismes i conclusions precipitades no ajuden. Keep calm. Convé gestionar els temps i les emotivitats. No estripar les cartes abans d’hora, tampoc com a ciutadans. No confondre dies difícils, que en vindran molts, amb finals de res.
QUATRE. Els obstacles vénen d’un govern espanyol que no obre cap escletxa. Davant la impossibilitat de trobar una sortida idònia, és interessant discutir les que es troben d’emergència, però no oblidar mai que qui impedeix la sortida democràtica amb garanties és l’Estat.
CINC. Ahir es va escenificar el trencament d’una unitat, la del 9-N com s’havia pactat. Però no s’ha trencat La Unitat, perquè no existeix en abstracte. Hi haurà noves unitats, nous consensos, els líders hauran de bastir-los des de la seva diversitat i intel·ligència estratègica.
SIS. Potser hem de lluitar cada etapa com si fos una final, però sabent que és una etapa. La paraula procés indica que es tracta d’anar avançant. Es fa millor junts. Però no sempre es podrà fer tot junts.
I SET. Retransmetre el minut a minut ja és dur. Doncs imagineu com ha de ser protagonitzar-lo. Els líders reclamen suport i necessiten pressió. I confiar-hi, empenyent, és una bona manera de pressionar-los.
Font: ara.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada