"Si l'U d'Octubre és amb voluntaris no és un referèndum, és un altre 9N", ha començat a dir Inés Arrimadas. Subtilment, però de pressa, l'Estat i els seus aliats unionistes estan canviant el discurs de la coacció pel del descrèdit. Ja no tenen tan clar que el referèndum es pugui impedir per la via de la intimidació i estan transformant les afirmacions rotundes -"Ni vull, ni m'ho crec, ni essent jo president es produirà aquest referèndum" deia Rajoy, el mes passat, a Sitges- en apel·latius de menyspreu com "neverendum", que és com s'hi refereixen des de Ciutadans.
S'obre pas, per tant, l'acceptació de què l'U d'Octubre hi haurà urnes a disposició de tots els ciutadans i que l'Estat s'haurà d'empassar, per segona vegada, les intimidacions grandiloqüents que caracteritzen, últimament, cada roda de premsa posterior al Consell de Ministres. I amb urnes als col·legis, ja només dependrà de la societat catalana tant la participació com el resultat final de la consulta.
En definitiva, si l'Estat no s'atreveix a utilitzar recursos desproporcionats, les urnes seran al carrer i totes les amenaces que arriben des de Madrid només hauran servit per incentivar la participació. I si, per contra, hi ha fotos de retirada d'urnes per la força, l'Estat haurà traspassat l'última frontera de la democràcia avançant, de passada, el cronòmetre de la independència. Qui no ho té fàcil són ells.
Font: elMon.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada