La dirigent de Ciutadans, Inés Arrimadas, va dir ahir que si el referèndum és conduït amb allò que ella en diu ‘voluntaris’, aleshores no és cap referèndum.
L’argument és pintoresc per diverses raons. Un referèndum és un procés electoral molt ben determinat que té l’objectiu que la ciutadania done l’opinió sobre una qüestió d’interès general que es vol resoldre políticament. Els referèndums es presenten sempre com una pregunta o més, generalment amb dues respostes (sí i no) sobre la qüestió. I un referèndum es decideix habitualment per majoria simple. Això els caracteritza arreu del món i no pas si es fan un dijous o un diumenge, en un dia o en tres, amb paperetes horitzontals o verticals, amb funcionaris en les meses o amb voluntaris. La pretensió d’Arrimadas és simplement ridícula.
O és alguna cosa més. Perquè en el nostre cas concret resulta que a l’estat espanyol ja s’han fet un grapat de referèndums i de processos electorals diversos. I o bé la senyora Arrimadas menteix deliberadament o bé no sap la llei, opció que en el seu cas gairebé em semblaria pitjor, encara. Perquè la LOREG, la Llei Orgànica de Règim Electoral General del 1985, actualment vigent, no admet discussió sobre qui és l’autoritat electoral i deixa ben clar que els membres de les meses electorals en cap cas no són funcionaris. O que si ho són no ho són per la condició de funcionaris. Cosa que molts de vosaltres deveu haver experimentat alguna volta, sense necessitat de saber de lleis: si mai us ha tocat d’anar a una mesa ja deveu haver après que no cal ser funcionari per a rebre els votants.
A l’estat espanyol –ahir ho explicava en detall Guillem Clapés– la màxima autoritat en qualsevol mesa electoral és el president, que sempre és un ciutadà escollit per sorteig, com ho són també els vocals i els suplents. A banda hi ha el representant de l’administració electoral, que és la persona que recull les dades i trasllada els resultats als secretaris dels ajuntaments, que els envien a les juntes electorals. Aquests representants són voluntaris i cada ajuntament determina com els tria. Per sobre del president, dels membres de la mesa i del representant de l’administració electoral, que no són funcionaris, només hi ha la junta electoral per a resoldre conflictes. I aquesta junta també és un organisme que es crea de manera concreta en cada votació i que normalment tampoc no inclou funcionaris.
Així doncs, intentar desqualificar el referèndum de l’1 d’octubre atacant l’anunciat cos de voluntaris electorals no únicament és un error sinó que és fer el ridícul. L’anunci fet per Puigdemont no presenta cap novetat sobre la pràctica habitual regulada per la Loreg en allò que fa als representants de l’administració i el possible canvi respecte a la composició de les meses, suposant que no es considerés obligatòria la compareixença dels escollits en sorteig, en realitat només seria una aplicació sistemàtica de la fórmula prevista ja actualment en la mateixa llei pel cas que no compareguen com a mínim tres dels membres de la mesa triats per sorteig.
Però, com que a mi em costa d’imaginar-me que la gent faça el ridícul conscientment, he d’explicar-me per quina raó una diputada s’equivoca tant o menteix de manera tan descarada. I no hi trobe sinó dues possibilitats: que ho ignora o que pensa que no podran aturar el referèndum i ja només prova de desprestigiar-lo. Com siga.
Si és que ho ignora, ens tornem a trobar amb l’evidència que l’independentisme treballa més i es fixa més en com fer el procés que no pas l’unionisme. I si l’errada respon a un intent de desprestigi, aleshores vol dir que ja són ben conscients que no podran impedir-lo i, per tant, es refugien en la negació de les obvietats, mirant de fer veure que el sol no ix per Mallorca ni es pon per Castella, que el gel fa bullir l’aigua i el foc la gela o que milions de catalans votant sí o no a la independència en realitat no fem un referèndum.
Font: VilaWeb.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada