Comença una setmana clau per al procés d'autodeterminació de Catalunya, que en poc menys d'una dècada ha posat cap per avall el país sencer, quede forma majoritària ha perdut la por a agafar el control dels seus destins. Pel camí queden partits que ja no hi són, altres que són una ombra del que eren i un autonomisme que va extingir-se per esgotament després de 30 anys d'intents infructuosos d'encaixar a Espanya.
L'espai dels "comuns" semblen haver aconseguit quadrar el cercle de l'ambigüitat amb l'anunci de participar en el referèndum unilateral fet ahir pel seu secretari d'Organització. No només això, sinó que cridaran a la participació i obriran escoles i locals de votació als ajuntaments on governen, començant per Barcelona, si es garanteix la immunitat dels funcionaris. La majoria és ja tan sòlida com indiscutible.
L'escenari que es dibuixa és altament preocupant per a Rajoy. El gran encert del sobiranisme, de moure el centre de gravetat del procés de la independència al referèndum, col·loca la qüestió en l'àmbit estrictament democràtic. Votar o no deixar votar. Rajoy i els seus moragues saben que qualsevol de les respostes possibles per aturar el referèndum tindrà un cost elevadíssim per a la imatge internacional d'Espanya i del seu govern.
Rajoy governa en minoria, amb una oposició encapçalada per Podem, obertament a favor d'un referèndum a Catalunya. És cert que Sánchez de seguida va alinear-se amb el PP contra qualsevol votació –Espanya über alles– però el cert és que el PSOE de Sánchez ja no serà una joguina a mans de Rajoy com el de Susana Díaz. La resposta exprés de la Comissió de Venècia i la multiplicació de comissions parlamentàries arreu del continent demostren que el cas català és sobre la taula de totes les cancelleries europees.
És cert que el Govern ho tindrà molt difícil per celebrar el referèndum. Rajoy té a l'abast una bateria de mesures repressives que van des de l'acció judicial contra qualsevol pas que faci Catalunya –compra d'urnes, aprovació de lleis, etc- fins a la suspensió directa de l'autonomia. Tanmateix, Rajoy sap que qualsevol d'aquestes mesures no farà més que donar l'empenta definitiva a una independència que esdevindrà inexorable. El president espanyol està contra les cordes. No pot negociar perquè els seus el crucificarien, però si no negocia la independència serà un fet més d'hora que tard.
Font: NacioDigital.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada