José Antich: «Guardiola com a metàfora»

El fet que l'entrenador Pep Guardiola hagi acceptat llegir el manifest de l'acte unitari en defensa del referèndum que han convocat les entitats sobiranistes per a diumenge –48 hores després que Puigdemont hagi anunciat aquest divendres data i pregunta– demostra l'enorme capacitat que conserva l'independentisme com a força transversal al món global actual. Guardiola com a metàfora d'una àmplia demanda ciutadana i com a icona universal per enviar un missatge potent al món. Com a símbol també els economistes integrats al col·lectiu Wilson, un autèntic dream team de prestigi internacional a les universitats de Harvard, Princeton, London School of Economics i el Centre de Recerca en Economia Internacional (CREI). O el col·lectiu Praga, integrat per juristes de renom. Mentre l'independentisme conservi aquesta capacitat per despertar sensibilitats tan diferents a favor del referèndum, el govern espanyol es pot parapetar darrere d'una interpretació esbiaixada de la Constitució, però difícilment es reduirà la seva força al carrer.

L'anteriorment totpoderós dirigent socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, que pot haver perdut influència entre la militància del PSOE però ni de bon tros capacitat d'anàlisi, sentenciava dilluns passat en un acte públic a Madrid: "La sobirania catalana té un gran projecte, tot i que no m'agrada". I afegia entre disgustat i conformat: "L'Estat ha estat mancat d'un projecte a Catalunya; ens agradi o no, ha desistit de les seves funcions". Han hagut de passar un munt d'anys i trobar-se al caire de l'abisme d'una política nefasta i, en part, humiliant, no només per a l'independentisme sinó per a una bona part de la societat catalana per tenir una foto absolutament nítida del problema espanyol. El relat, ara com ara, l'han perdut, des de Rubalcaba a Margallo coincidirien en això.

Per això el debat en aquests moments està instal·lat al voltant de quina serà la resposta del govern espanyol a l'acció que durà a terme el Govern divendres vinent anunciant la data i la pregunta del referèndum. Fins fa un temps, el debat era un altre. Com sortiran Puigdemont i Junqueras d'un referèndum que no podran convocar? Haurà de ser amb una convocatòria d'eleccions... Una opció que, d'altra banda, només ha sortit als manuals de campanya del govern espanyol i de les forces unionistes.

L'independentisme no arriba a la convocatòria del referèndum exhaust com es vol fer veure. Ni dividit. Ni confús. Arriba esperançat. També conscients de l'enorme força d'un Estat que ara sí que haurà d'ensenyar les seves cartes. I situar el llistó de la seva resposta institucional, jurídica i política davant d'un referèndum que no ha volgut pactar i ha anunciat que no deixarà que es faci encara que els catalans donin suport en el Parlament a la posició del Govern i les enquestes donin una majoria social a favor del referèndum.

Font: elNacional.cat