Eduard Voltas: «La credibilitat»

"Encara hi ha gent que no ha entès que la majoria parlamentària té tota la intenció d’aconseguir la independència per la via democràtica i a curt termini"

Si li dic a la meva família que pujaré a l’Everest (no cal que sigui corrent, pot ser escalant) lògicament s’ho prendran com una broma. Els indicis són innombrables: no he fet mai alpinisme ni en sóc aficionat, mai no he esmentat que tingués aquest somni, no estic en forma, tinc un problema d’asma i una tendinitis crònica darrere els dos genolls... Simplement, no és una promesa creïble. Ara bé, si algú que sí que és aficionat i practicant de la muntanya diu “he decidit pujar a l’Everest”, i la família veu que comença a entrenar-se durament, a estalviar diners per a l’expedició, a buscar companys de cordada, a estudiar tota la informació disponible, i veu que ho fa sistemàticament sense defallir i per tat no és una dèria passatgera, i veu que hi ha un dia que ja considera que tot està preparat, que compra els bitllets d’avió i demana una excedència a la feina, aleshores, si veu tot això, la família serà cega si no vol entendre que sí, que aquell individu s’ha proposat pujar a l’Everest i només li ho impedirà una força major. Simplement, l’individu s’ha guanyat la credibilitat.

Disculpin l’exemple de P3, però és que encara hi ha gent que no ha entès que la majoria parlamentària té tota la intenció d’aconseguir la independència per la via democràtica i a curt termini, i que el Govern de la Generalitat convocarà i celebrarà un referèndum d’autodeterminació el dia 1 d’octubre d’enguany. I resulta xocant la sorpresa o incredulitat, perquè l’independentisme ha estat anys entrenant-se durament a la vista de tothom, ha estalviat, ha buscat companys de cordada, ha estudiat tota la informació disponible, ha comprat els bitllets d’avió i ha demanat una excedència a la feina. I ho ha fet sistemàticament, sense defallir i demostrant que no era una dèria passatgera. I a més, cada vegada que ha fet un pas l’ha explicat fins a fer-se pesadíssim. Els indicis eren ben clars.

Si encara queda algun incrèdul (algun incrèdul honest, no un cínic o un professional del hihihaha), canviarà d’opinió quan els pròxims 100 dies vegi com es construeixen les garanties democràtiques del referèndum amb els màxims escrúpols possibles, com es fabriquen les urnes i les paperetes, com s’anuncia una comissió de verificació internacional, com es dóna espai als mitjans públics per al Sí i per al No, com s’aprova la llei per donar empara legal a tot el procés, com la gent defensa al carrer el seu dret a vot... Cada dia que passi serà més ridícul sostenir que “això no va de debò”, “mai passa res ni passarà”, “només és una tàctica per convocar eleccions”, “cortina de fum per tapar la corrupció i mantenir-se en el poder” o qualsevol altre dels mantres habituals. I cada vegada estaran més aïllats els que girin l’esquena a la realitat. És el que té la credibilitat. Que quan te la guanyes, la gent et creu.

Font: elMon.cat